28 de setembre 2009

Un parell de notícies del dia

Declaracions de Sanchez Llibre, parlant sobre Ricky Rubio, que no veu incompatible ser soci de l'Espanyol i jugador del Regal Barça. Completament d'acord, però té ous que ho digui el president d'un club que va acomiadar una jugadora del seu club femení per tenir unes fotos al facebook (en principi espai personal) amb la samarreta del Barça mentre veia la final de la copa del rei de futbol masculí.

La detenció de Roman Polanski, la seva oposició i els nombrosos suports rebuts especialment des de França i Polònia: sense entrar en la gravetat o no dels fets (en principi es va declarar culpable i va ser condemnat "només" per relacions consentides amb una menor de 13 anys) i en la presumta conspiració del fiscal que hi havia als anys 70 (investigat per la seva actuació) en el seu cas, el cert és que per molt genial director de cinema a dia d'avui és un trànsfuga de ls justícia d'un país, i aquest té tot el dret de deternir-lo després de molts anys fugint-ne. Que hi ha causes més importants i delinqüents més perillosos a detenir? Segur, però també ho és que la justícia hauria de ser per tothom igual, i que si la notícia fos d'un membre anònim ningú mouria un dit per ell (malgrat que aquest tindria molt menys recursos que els què es pugui permetre el director) i tothom l'estaria qualificant de pedòfil... Extradició sí, judici just també (i s'hi d'aquest surt que ja va cumplir la condemna que li tocava doncs endavant, però el llarg temps passat tampoc ha de ser motiu per sobreseure un cas, en tot cas per decidir la pena que tingui més sentit en aquests moments).

27 de setembre 2009

Indignat

Passeig marítim de la Barceloneta, 20:00 d'avui, enfront de l'Opium Mar. Un guardia urbà donant el seu millor servei a la societat o un boinilla de zona verda fent hores extres m'ha multat per aparcar en zona verda... un diumenge!! Ah, clar, espera, que es veu que ara l'ajuntament ha decidit estalviar i en comptes de canviar els senyals, és igualment vàlid posar-hi una enganxina a sobre, com per exemple en aquest cas, per dir que a diferència de la resta de zones verdes de la ciutat, els nombroses habitants del barri de la Barceloneta (especialment a la zona de l'Opium) tenen dret exclusiu per aparcar-hi tots els dies de l'any. Que l'enganxina (sotmesa a inclemències del temps o al vandalisme) estigui trencada i no es pugui llegir completament sembla que no és motiu perquè la resta de conductors de Barcelona no coneguem l'estatus especial que gauedeix aquest barri. En fi, la multa no és el què m'indigna més, feta la foto a la senyal, confío que un recurs serà suficient per fer entrar en raó a l'administració perquè procedeixi de forma més correcta.
El què m'indigna més, és que el funcionari al servei de la societat que el paga ha tingut els sants ous de fer un avís a la grua, que per sort no s'ha pogut completar per haver retirat jo el cotxe abans de la seva arribada. En cas contrari hauria tocat realitzar la consabuda patejada fins al dipòsit i haver de pagar de moment 15o € per poder retirar el meu vehicle. Creia que la grua era un servei per retirar cotxes que molesten, no qualsevol cotxe "mal" aparcat que no molesta a ningú (de fet ni als inexistents veïns de la zona perquè a aquella hora hi havia un munt de llocs lliures). Mentrestant, això sí, el centre de Barcelona cada dia fot més fàstic i pocs funcionaris es veuen allà, però això ja és desviar-me del tema...

01 de setembre 2009

Entrevista a James Muir

A la revista MundoSeat disponible a partir d'ahir hi havia una entrevista amb James Muir, el ja oficialment nou president de Seat, malgrat que l'anunci del relleu presidencial es va produir ja fa força mesos i que durant un temps ho ha estat en funcions. Un nou president que s'anunciava en ple moment d'incertesa (mentre es negociava el lloc de producció del futur Audi Q3) i que en contra del què sol ser habitual, es tractava d'un fitxatge extern al consorci (trencant la tònica de presidents alemanys de les últimes dècades), la qual cosa generava molts dubtes i pors fundades sobre quina era la intenció de VW Group i la missió encomenada al nou president. A més subtituia al probablement millor president de SEAT en els darrers anys, un Eric Schmitt, la dedicació del qual ha contribuit al un gran pas endavant de marca en temes de qualitat i canvis de mentalitat en molts treballadors i proveïdors.
La decisió final de donar la producció del Q3 a Martorell trencava una mica les teories més catastrofistes, però seguia quedant el dubte de qui era aquest nou vingut galès ex-Ford i Mazda i provinent d'una àrea (ventes) que molt rarament aporta candidats a president.
I he de dir que l'entrevista (una bona iniciativa per saber més de qui et dirigeix i a qui no tens accés normalment) m'ha sorprès positivament. Deixant de banda els seus valors (honestedad, franquesa, respecte i treball dur) i una edat i uns objectius personals que el poden tenir uns quants anys aquí (a diferència dels ex-presis que venien aquí temporalment com a salt de retorn en algun lloc del consorci), m'han agradat les idees clares que sembla tenir i l'anàlisi ràpid que ha fet dels problemes de la companyia. Aquí un recull de frases que m'han convençut (el primer paràgraf sembla extret de la meva boca en converses de menjador o amb algún amic parlant de l'empresa), només l'hi ha faltat dir que treurem un Ibiza descapotable:

"La gent ha tingut dificultats per definir què és la marca SEAT. (...) Quan llegeixes la definició de VW, Audi o Skoda, crec que qualsevol persona l'entén perfectament. (...) No s'ha tingut molt clar com definir-la ni com encaixar-la dins el llibre de marques del grup. I aquesta és la qüestió, és un dels assumptes que he estat intentant solucionar a la meva arribada. Necessitem una imatge de marca nítida. Crec que SEAT és de disseny, esportiva (no extrema) i jove. SEAT ha de ser una marca complemetària per a la resta de marques del Grup VW."

"L'estratègia de producte es basarà en oferir productes clau produits a Martorell. La nostra primera tasca ha de ser explotar la capacitat de la fàbrica al 100%. Això s'aconseguirà d'una forma tan senzilla como venent més cotxes. (...) Amb les unitats que vendrem basant-nos en aquests tres productes clau (Ibiza amb 3 versions, Leon amb 3 versions i Exeo amb 2 versions) més el Q3 ho aconseguirem. (...) De moment només m'nteressa el què es fabrica a Martorell, no el què es faci a Sudamèrica, Xina o on sigui, estem intentant fer massa coses al mateix temps sense centrar-nos en fer bé l'important."

"El competidor més adequat i rellevant per SEAT és Peugeot. (...) Té, especialment amb el 207, un perfil determinat i un estil adequat. Com a marca posseix una sèrie de valors que crec que SEAT hauria de tenir. Peugeot és un digne competidor, que a més, ven molt més que SEAT. I en aquest sentit hi ha molt on atacar."

"Per mi el primer és erradicar les pèrdues i aconseguir un volum sostenible. Hi ha tres coses fonamentals: guanyar diners, aconseguir una presència sostenible i tenir esperit guanyador. (...) L'esprit guanyador és, per dir-ho d'una manera més quantificable, tenir un clar lideratge en el mercat espanyol."