15 de setembre 2012

Prometheus

Després de més de dues dècades d'absència en el gènere, Ridley Scott, el director d'obres tan mítiques com Alien o Blade Runner, torna amb Prometheus   al món de la ciència ficció. El projecte havia de nèixer precisament com una preqüela d'Alien, recuperant l'intrigant escultura que apareixia en aquella pel.lícula. Finalment però es va decidir acabar ambientant-la en el mateix univers però constituir-la com a pel.lícula independent... amb les portes obertes a què una eventual seqüela pogués fer de pont entre ambdues creacions. Un entorn doncs massa volàtil per poder resultar amb una obra mestra en un retorn molt esperat per als amants del gènere.
Prometheus es situa en l'any 2089, on dos arqueòlegs realitzen us descobriments en forma de pintures rupestres repetitives que els porten a pensar que és una senyal d'una constel.lació on es trobarien els "Enginyers" creadors de la vida humana a la Terra. Amb la financiació d'una important empresa, aconsegueixen posar en marxa una ambiciosa expedició al planeta desconegut on pressuntament s'han de trobar els nostres creadors. L'ambient hostil que allà s'hi trobaran els portarà a veure's immersos en nombroses situacions on hauran de lluitar per salvar les seves vides.
Amb un desplegament tècnic impressionant i alguns gestos de complicitat cap a obres mestres històriques com 2001, el cert és que Prometheus va perdent interés a marxes forçades a mesura que va avançant una trama, que sembla no voler explicar a l'espectador el propòsit de tot plegat. Probablement el gir en el propòsit inicial de a pel.lícula hi té força a veure, però el cert és que l'espectador acaba desconnectant de la història, que no de l'acció, bastant abans del final obert a una segona pel.lícula, que sembla hauria de ser la què l'espectador en realitat esperaria. El dubte està en saber si el decebedor retorn de Ridley Scott a l'exitós univers Alien permetrà la producció d'aquesta sembla necessària seqüela que il.lumini a l'espectador en la història global.
Acció i efectes especials a dojo, i l'omnipresent Michael Fassbender (Shame) interpretant a l'androide David com a únic personatge interessant. Però la tensió va desapareixent en paral.lel amb l'interés per la trama, i ni Elizabeth Shaw, ni el seu personatge Noomi Rapace, aconsegueixen transmetre convincentment el seu rol de líder de l'expedició i heroina de la història com va fer Sigourney Weaver en el seu dia.
Cas d'acabar produint-se una seqüela Prometheus com a preqüela d'Alien, esperem que de bon inici Ridley Scott tingui clar què vol fer i treballi una obra molt més convincent que pugui tornar a inscriure en els anals de la història de la ciència ficció. Prometheus queda clar que no hi entrarà.