24 de desembre 2012

En la casa

Última obra del particular director François Ozon (El tiempo que queda, Swimming Pool, 8 mujeres) i guanyadora de la "Concha de Oro" al Festival de San Sebastià, En la casa demostra que el cinema francès segueix sent capaç de donar grans obres sense renunciar al seu estil característic diferencial.
En la casa parteix d'una història tan trivial com a priori innocent. Un professor de literatura francesa (Germain), avorrit i desmotivat davant del nivell minvant i el poc interés per la lectura del seu alumnat, s'obsessiona per ajudar a esdevenir escriptor a Claude, alumne brillant el matemàtiques i únic que li entrega una redacció sobre el cap de setmana amb una mica de cara i ulls... i final amb suspens.
Claude trobarà la seva inspiració entrant a formar part de la vida de la família del seu company de classe Rapha, i realitat i ficció s'aniran moldejant a través de la visió d'ambdós protagonistes, qui compartiran els diferents mecanismes per explicar històries i resultar un escriptor creïble i d'èxit.
Basada molt lliurement en l'obra "El chico de la última fila" de Juan Mayorga, probablement al lector se li farà difícil creure per l'argument que en realitat ens trobem d'una comèdia negra un tant inquietant i que manté el suspens al llarg de l'hora i 45 minuts que dura el metratge. Aquí radica gran part la màgia d'aquesta pel.lícula, capaç d'adaptar un guió per convertir una filosofia de la literatura carent d'escenaris en una pel.lícula misteriosa acompanyada del fi humor francès, una adaptació d'algú que coneix molt bé el setè art i sap explotar com ningú els seus atributs, des dels escenaris, com als plans i fins a una música que sincronitza perfectament en cada escena. El final cumpleix els requisits predicats en la pel.lícula com a exemplar en tota història: sorprèn, però l'espectador arriba a la conclusió que no hi havia cap altre final possible.
Per suposat cap bona obra pot prescindit de bones interpretacions. Fabrice Luchini està esplèndid en el paper de Germain, i l'elecció d'Ernst Umhauer no podia ser més encertada per representar el paper d'aquest alumne madur i a l'hora pertorbador. Les protagonistes femenines (Emmanuelle Seigner i Kristin Scott Thomas) complementen perfectament el duet protagonista masculí.
Història de dues ànimes solitàries que es necessiten per crear ficció, En la casa és una obra intel.ligent i entretinguda que sorprèn i captiva, i que segur entusiasmarà a l'amant del cinema francès o alternatiu en general.

16 de desembre 2012

El hobbit, un viaje inesperado

El hobbit, un viaje inesperado, és la primera pel.lícula de la nova trilogia que Peter Jackson dirigeix sobre el món de la Terra Mitjana, concebut i llegit per milions de lectors en les fabuloses novel.les de J.R.R. Tolkien.
Desgraciadament al nostre país no ha arribat cap copia de la versió 3D en versió original, la qual cosa ha impedit que un servidor hagi pogut comprobar l'última tecnologia 3D Digital amb la qual ha sigut rodada aquesta obra.
El Hobbit manté el nivell de la trilogia del Senyor dels anells: posada en escena espectacular, amb grans efectes especials i una recreació fantàstica d'aquest món imaginari, amb els seus paisatges i les seves races. Música èpica heredada de la primera saga per acompanyar les escenes i breus cameos de personatges cèlebres d'aquesta per reforçar el vincle amb l'espectador: el vell Bilbo i Frodo, Saruman, abans de convertir-se al costat fosc, Galadriel, Elrond... Un producte que no enganya i que sap molt bé a qui va dirigit, amb un toc un tant més infantil a l'igual com passa en el llibre.
El Hobbit comença en l'últim dia de Bilbo Bolsón a la Comarca, en els moments previs a la seva festa de comiat vista en El retorn del rei. Un flashback ens porta ben aviat cap a la història que realment es vol explicar, 60 anys abans, quan un jove Bilbo es troba ben aviat rodejat de 12 nans i el mag Gandalf. Amb molta més lentitud del què l'espectador probablement voldria, la companyia partirà amb la missió de tornar a Thrain, príncep nan, i la seva gent l'antic regne sota la muntanya i les riqueses d'Erebor, actualment en possessió del drac Smaug. Pel camí, orcs i trasgos s'interposaran en aquesta primera entrega de l'aventura.
Concebuda originalment com a entrega en dues parts, finalment els productors van decidir allargar-ho a tres, una idea difícilment comprensible fora de l'avaricia comercial. Si tres llibres considerables es van resumir en 3 pel.lícules, costa entendre com en poder sortir tres igual de llargues (en la versió normal, imagino que aquí no hi haurà versions exteses de DVD) d'un curt llibre de conte. El resultat? Sota una magnífica producció, escenes excessivament llargues d'interés relatiu... Com a exemple clarificador, fins ben passats els tres quarts d'hora la companyia no surt de casa de Bilbo. 
Malgrat això, El hobbit és de visualització obligada a tots els fans del món Tolkien o de la primera saga de pel.lícules, amb un resultat que serà l'esperat per a tota aquesta gent. Qui no hagi llegit el llibre, haurà d'esperar fins a 2014 per conèixer com acaben les aventures de Bilbo Bolsón, després de les estrenes de La desolació de Smaug (2013) i Partida i retorn (2014).