Lincoln és la història d'una votació, la què el 1865 va votar el congrès d'uns Estats Units a favor de la 13a esmena, en plena guerra civil entre estats del nord i del sud. Aquesta esmena posava fi a la legalitat de l'esclavitud poc abans de la previsible victòria del nord en la guerra, però sentava unes bases per a les futures generacions. Entremig descobrim el personatge sorprenent d'Abraham Lincoln, magníficament interpretat per Daniel Day Lewis (guanyador de l'Oscar a millor actor principal). Un president poc convencional, proper, amant d'explicar interminables anècdotes per convèncer a la gent sobre les seves idees inquebrantables.
Superproducció americana, Lincoln no defrauda ni en l'ambientació ni el els aspectes tècnics, tampoc en apropar aquesta història probablement no tan coneguda, al gran públic, si bé com a producte americà li sobren certs aires triumfalistes trascendents típics de qui es creu poble el.legit.
Però on sobretot defrauda Lincoln és en el poc ritme que presenta durant molt bona part de la pel.lícula, que es perd en interminables monòlegs/diàlegs soporífers fins a entrar en la part final de la votació, on guanya una mica més d'interés. No ajuda en aquest context una durada novament excessivament llarga, 2:30 que sembla ja una obligació en tota superproducció, independentment de si la història ho justifica.
Obra dirigida doncs a qui s'interessi sobre aquest personatge històric, però disposat a aguantar una bona estona al cine sense que la paraula entreteniment adquireixi sentit fins ben avançada la película.
