Eurobasket 2005

Com avui estic molt actiu i en general només podré escriure els findes (que és quan tinc Internet a casa), parlarem d'un dels altres blocs temàtics que he destacat abans, el bàsquet.

Avui és un dia amb molta noveta esportiva (Rossi i Alonso, campions del món), però jo em vull centrar en el final d'aquest campionat europeu de bàsquet, marcat potser per uns resultats no tant soprenents potser, però si que no habituals (si ens cenyim a la història).

En primer lloc analitzaré l'actuació d'Espanya, que malgrat acabar 4ª crec que ha fet una de les pitjors actuacions en els últims temps. Val que no hi havia l'estrella NBA, però crec que Espanya (tot i que jo no vaig a favor seu, però ara estic intentant ser el màxim d'objectiu possible) tenia potencial i equip per a lluitar sèriament per al campionat. Algú podrà dir que de fet, ja ho ha fet, i és cert, ha acabat 4ª, però jo diria que molt fruit de la sort en el desvenvolupament del campionat, ja que el seu joc ni els seus resultats han estat ni de bon tros a l'alçada del seu nivell. Perquè si acabem fem resum l'actuació d'Espanya ha sigut aquesta (deixant a part el 4t lloc):

- Victòria espectacular inaugural contra Sèrbia, amb un gran joc, però no ho oblidem, contra una banda, la pitjor Sèrbia en molt de temps. Mai havia vist jo a Sèrbia jugant tant cadascú per la seva, sense cap meva de sacrifici ni patriotisme, sense capacitat de reacció, i el més sorprenent és que això ho permetessin en un eurobasket organitzat per ells i amb el seu públic i el seu país esperant molt.

- Victòria a la pròrroga contra Letònia: no vaig poder veure el partit, però Letònia no tenia joc interior. Val que es veu que es van sortir tirant de 3... però potser s'hauran de començar a plantejar perquè tothom té el gran dia tirant de 3 contra Espanya (USA en les olimpiades, Letònia, Alemanya...). Potser un problema defensiu???

- Derrota clara contra Israel, amb moments on es va patir per perdre el liderat i tot, malgrat que això només podia passar si perdien de més de 17. Sense comentaris, davant d'un equip que venia d'una segona fase prèvia, que té un nivell força més baix, per més que sigui sempre un rival incòmode.

- Victòria en 4ts contra Croàcia. Tothom va publicar la gran èpica, però bé, per mi Croàcia tenia bastant més bon nivell i la victòria s'explica per la mala sort dels croats, sobretot amb les lesions de Planinic i Kasun, que al primer quart ja van quedar KO quan estaven fent un vestit a mida a la defensa espanyola. Si a això hi sumem un Vujcic (el líder de l'equip) condicionat en el seu joc per faltes ràpides i riguroses i una actuació arbitral (que sense ser escandalosa com venen els croats) que sí va tendir a afavorir a la selecció, realment l'escàndol és que s'hagués d'anar a la pròrroga per guanyar a aquesta gent (i encara amb sort en l'última jugada, amb la relliscada/topada de Marco quan ja tenia el rebot). La pròrroga, bé, molt extranya i amb una gran diferència final degut al malperdre i impotència dels croats.

- Derrota contra Nowitzki & Co. La veritat que m'ha sorprès que Alemanya hagi arribat tan lluny. Ja estem acostumats que últimament és un equip a tenir en compte, però a aquest europeu arribava amb baixes (Okulaja...) que encara deixaven més sol a Nowitzki. Però bé, la qüestió és que amb ell solet fent els seus 27 ppp més un grup de jugadors mediocres que saben el què han de fer (defensar, estar atents a tirs de 3 que quedin lliure i moure la pilota amb criteri), han arribat a semis i allà s'han carregat tb a Espanya, pèssima en el tir exterior, novament pèssima en la defensa d'exteriors, amb una defensa a Nowitkzi normaleta (val que farà sempre 27-30 ppp, però s'ha de mirar q sigui amb percentatges dolents, desgastant-lo en defensa i dificultant sobretot q rebi la pilota, pq un cop la té és bàsquet per més que el puntegis. No es va aprofitar la gran superioritat dels bases i Navarro és l'unic que ha estat més o menys regular al llarg del torneig.

- Derrota de 30 contra França. No crec que calgui fer masses comentaris.

En quant als altres equips en general, sorprèn que Sèrbia, Itàlia i Croàcia hagin quedat en principi fora del mundial, i França i Alemanya com ja ha passat últimament, liderats per 2 NBA amb actitud (no com els serbis), han arribat fins el final sorprenent a grans potències. Lituània ha fet el que ha pogut, degut a les nombroses absències que tenia, finalitzant amb un digne 5è lloc, que hauria pogut ser més de no ser pel mal dia en el tir contra França. I Eslovènia, doncs bé, finalment ha assolit alguna cosa, i el 6è lloc la classifica pel seu primer mundial.

M'alegra i molt el resorgir de Grècia, que feia temps que no estava a primer nivell i que espero recuperi la il.lusió pel bàsquet d'un país que sempre tenia una gran tradició. Entrenats pel mític Yannakis i basats en una forta defensa, joc d'equip i el control del partit amb canvis de ritme que trenquen al rival, Grècia ha arribat per mèrits propis un altre cop a dalt. No he tingut la sort de poder veure els partits del campionat, però la final realment l'han bordada. Han demostrat com es defensa i es desquicia a Nowitzki, per més que acabés fent molts punts, han robat moltes pilotes amb una defensa agressiva que posava les mans, i grans percentatges de 3, amb continus bloquejos frontals que propiciessin avantatges. Papaloukas impressionant, però em quedo tb amb el fitxatge del Barça d'aquest any, Kakiouzis, que ha fet moltes coses i bé (defensar Nowitzki, triples, lluita, rebots d'atac, penetracions i punts interiors).

El método

Bé, doncs inaugurarem aquest espai que acabo de crear amb una crítica cinèfila, que serà un dels temes que es podrà anar llegint per aquí, si segueixo amb constància per portar aquest blog endavant. En principi la idea és parlar d'això, de cine, de llibres i de basket, a més d'altres coses/temes d'actualitat o de la meva vida personal que em pugui venir de gust escriure. En algun moment suposo que també posaré alguna fotos i alguna dada meva per si algú que no em coneix massa es vol fer una idea, però bé, això entra dins la pretensió de què realment algú es llegirà mai alguna cosa d'aquí. Suposo que si això mai passa igualment serà algú que ja em coneix, però bé...

Anem al què anàvem, avui he anat amb un colega a veure el Método, peli que tenia ganes veure, no només pel bon elenc (sí, existeix, no és cap traducció cutre del castellà, ara, he de reconèixer que ho he hagut de buscar xD) d'actors que intervenen, sino sobretot perquè volia haver anat a veure l'obra de teatre (El mètode Gronholm de Jordi Galcerán, que va ser tot un exitàs), i al final entre una cosa i una altra (també perquè costa trobar gent per anar al teatre) em vaig acabar perdent.

Per qui realment encara no sàpiga de quina pel.lícula estic parlant, aquí van unes quantes dades sobre el film. Es tracta d'una coproducció espanyola-agentina, dirigida per Marcelo Piñeyro, productor de "La historia oficial" (Oscar a millor película extrangera, 1984) i director de 5 llargmetratges més, tots ells amb gran èxit de taquilla al seu país natal i en alguns casos a l'extranger (Tango feroz, Caballos salvajes, Cenizas del Paraíso, Plata quemada i Kamchatka). El guió de la peli el firma també ell junt amb Mateo Gil, qui potser un sonarà perquè és un dels col.laboradors d'Amenábar en d'altres films d'èxit, com Tesis, Abre los ojos i Mar adentro.

Els actors, com ja he dit, són coneguts pel públic general. Són 8 (realment quasi no apareix ningú més), Eduardo Noriega, Najwa Nimri, Eduard Fernández, Pablo Echarri, Ernesto Alterio, Carmelo Gómez, Adriana Ozores i Natalia Verbeke. Crec que tots ells saben desenvolupar molt bé el seu paper de cada un dels personatges, i tots tenen el seu moment àlgid on demostrar les seves dots interpretatives i mostrar la realitat del personatge.

L'argument de la pel.lícula (probablement conegut per la majoria) es tracta d'un procés de selecció per a un càrrec directiu d'una empresa. Els candidats que han arribat al final són 7 (la Natalia és només la secretària), i d'ells en serà seleccionat només un a través d'un mètode innovador, l'anomenat Mètode Gronholm. Els aspirants, tots ells executius ambiciosos en principi segurs de si mateixos i de dominar qualsevol situació, són sotmesos a diferents proves psicològiques que els porta als seus límits i els fa mostrar les seves virtuts i carències. El procés es realitza meitjançant la interacció de tots ells, qui es veuen obligats a debatre (i apunyalar-se en sentit figurat quan cal) per tal d'anar-se descartant entre ells. El guió també ens té reservades unes quantes sorpreses, que dóna uns tombs a la història, per tal de què no es faci pesada, sense limitar-se a ser una successió de proves i "nominacions" a l'estil GH.

La pel.lícula és doncs, segons la meva modesta opinió cinèfila, molt recomenable per a tothom, ja que a part de ser entretinguda, presenta molt punts on qui vulgui pot parar-se a reflexionar, i és un reflex de la societat capitalista en què vivim. L'únic però que li faig a la pel.lícula (del guió en concret) és el detall de què dos dels candidats (Noriega i Nimri) ja es coneguessin prèviament, la qual cosa, malgrat que possible, fa que no es vegi el mètode en un context més general i que permeti pensar com seria el resultat aplicat a la realitat. De totes maneres, com ja he dit també, l'objectiu va molt més enllà de presentar aquest procés de selecció, com es demostra amb la coincidència del procés amb una mani antiglobalització a Madrid el mateix dia, la qual serveix d'excusa per a mostrar un dels problemes (segons el meu punt de vista) d'aquest món competitiu i capitalista, on en el món empresarial és de vegades difícil expressar el teu punt de vista en contra el sistema (oi, Ernesto? - no és cap amic, em referia a l'Alterio a través del seu personatge).

Inauguració del blog

Extranya és la sensació que tinc ara inaugurant aquest blog, més que res perquè estic escrivint a dia 30 de d'octubre però aquí us apareixerà 24 de septembre. Viatge en el temps? No, més aviat és que tenia un blog (o no, tinc un spaces del msn millor dit) i descobrint una mica aquest món dels bloggers a través d'un amic m'ha convençut de traslladar-me a alguna cosa millor, que pugui fer més pròpia en quant trobi el temps per dedicar-li.

I aquí estic, com no vull perdre l'escrit durant aquests començaments d'inicació al món del blog, intentaré començar a traspassar el què tinc allà cap a aquí amb les dates correctes. Com he vist que en el seu dia no vaig fer cap presentació, aprofito aquest viatge al passat per a corregir l'error (què gran és Internet).

De què parlaré aquí? Doncs ja ho veurem. De cine, això segur, aquest va ser el primer propòsit de començar a escriure el blog. Sempre he dit que una professió que m'encantaria seria la de crític de cine, però com probablement no ho arribaré a ser mai, em conformaré a fer els comentaris aquí de les pelis que vagi veient. Si a algú li són útils perfecte, sino m'hauré sentit realitzat jo mateix. De bàsquet també, ja que és un altre dels meus grans hobbies, bàsquet europeu això sí, la NBA m'encantava de petit però ara no la segueixo. Però el fet d'estar escrivint en el passat, sabent què ha passat en un mes del futur, em permet dir que també escriuré sobre d'altres coses, notícies d'actualitat, opinions, activitats que he realitzat, sentiments, històries verídiques, literàries, el què em surti en cada moment vaja, que és suposo la filosofia de tot blog personal.