Conocerás al hombre de tus sueños

Quan sembla que l'estiu de 2010 comença a donar els seus passos finals, arriba amb puntualitat anglesa pròpia del lloc de filmació la cita anual en les grans pantalles amb Woody Allen. El director novayorquès retorna a Londres per gravar una pel.lícula seva, malgrat que la història podria transcórrer en qualsevol altre ambient típic de Woody.
Conocerás al hombre de tus sueños (o You will meet a tall dark stranger, que com a mínim em sona bastant diferent, sense tenir un nivell proficiency que em digui si es tracta d'una frase feta amb el sentit amb què s'ha traduit el títol) és una obra estranya, difícil de classificar dins dels dos grans tipus d'obres típiques del director. El format és més propi de comèdia, amb un narrador que ens va saltant entre les vides dels personatges, marcats tots ells per la necessitat de trobar la seva mentida, el seu consol, el seu somni, amb els quals seguir mantenint la il.lusió per viure.
Una jubilada abandonada pel seu marit en plena tercera edat, un home a qui li aterra fer-se gran i vol tornar a sentir-se jove quan veu aparèixer els primers símptomes de demacrament, una "artista" enfrascada entre el luxe i la vida còmode i la gana sexual i un vidu obsessionat amb l'espiritisme formen el primer rectangle amorós. Un novel.lista d'èxit en plena crisi d'inspiració, una assistent de belles arts, un director d'una gal.leria de pintura, una estudiant de musicologia, formen un segon rectangle amorós, que bé podria ser un hexàgon.
Presentat així, la pel.lícula sona a comèdia desenfrenada i esbojarrada amb infidelitats sense ordre ni concert, però res més lluny de la realitat. L'Allen heptagenari sembla voler profunditzar més sobre el gènere humà i s'allunya de la comèdia sarcàstica per entrar en una comèdia dramàtica, de les què glacen el riure a l'espectador. Conocerás al hombre de tus sueños s'endinsa en la soledat, la depressió, el fracàs, l'autoengany... És cert que cap dels seus personatges és un desgraciat de debò (com mai ho han estat), però malgrat les seves il.lusions i lleugeres i passatgeres alegries, la majoria es veuen perseguits per les seves desgràcies, de les quals s'ensurten agafant-se al ferro roent que els permet seguir somiant.
Amb un planter d'actors destacables encantats de treballar amb el cèlebre director (Anthony Hopkins, Gemma Jones, Naomi Watts i Antonio Banderas, com a estrelles acompanyades de Lucy Punch, Freida Pinto i Josh Broslin i Roger Ashton-Griffiths), Allen entra en una nova dimensió del seu cinema combinant els seus dos grans gèneres i obtenint un resultat que probablement no arribi a tots els seus seguidors, però en tot cas, d'un nivell més que acceptable com ja ve sent habitual en ell.