L'altre dia llegia indignat que Espanya gastarà 638 milions d'euros (tot una pasta en aquesta època de retallada de despesa pública) per tal de cumplir amb el protocol de Kioto que va signar. De fet, no és que m'indigni que paguem per seguir mantenint els nostres compromisos amb un tema com el medioambiental, amb el qual ens juguem el futur del planeta, sino per la nostra inoperància una vegada més com a país. Resulta que Espanya ja era un país privilegiat dins la UE, doncs com estava en ple creixement i desenvolupament en el moment de signar, se li va permetre augmentar les seves emissions un 15% respecte els nivells de 1990, un luxe respecte al 8% de mitjana que havien de baixar els antics 15 de la UE. Doncs bé, resulta que en el període 2008-2012 es preveu que les nostres emissions augmentin un 35%, motiu pel qual cal pagar aquesta "multa", comprant drets d'emissions a països que estan per sota el què es va establir, o mitjançant la inversió en tecnologies verdes en tercers països. La pregunta és òbvia: si haguessim invertit intel.ligentment aquests 638 milions d'euros dins del nostre país en els darrers anys no hauríem aconseguit assolir els nivells que ens pertocaven, a l'hora que crear riquesa i ocupació (i un aire una mica més net) en el nostre país? Com deia aquell filòsof del Dinamita: reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi...
20 d’octubre 2010
Espanya cumplint Kioto a canvi de...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
L´altre dia, vaig anar a una conferència del Joaquín Araujo sobre el canvi climàtic. Aquest naturalista el que deia, entre moltes altres coses interessants, era:
Que si Espanya baixés el 50% de les emisions de CO2 i plantés el doble de arbres que hi ha actualment, feina feta.
No semble tan difícil, oi?
PD: No et fixis en les errades.
Que quedi clar que coneixent com funciona aquest país, estic igual d'indignat que tu... ara bé, s'ha de mirar també una altra cosa, que no sé si la sabré explicar bé per internet:
Això dels drets d'emissions és un exercici molt conegut a les facultats d'economia, tracta de dir... si només es poden contaminar X unitats, repartim n drets de contaminar x tals que n*x=X (es pot pensar com n països amb x1,x2,x3,x4,...,xn drets tots diferents i que la suma és X, però per simplificar agafaré el tema de la x)
La gràcia de crear un mercat secundari (és a dir, que els fagis negociables) és justament que potser l'assignació x que li dones a cada país no és la més eficient. Pot ser que un país, contamina per a fer forats a terra i tornar-los a tapar mentre que un altre contamina per a produir aparells d'alta tecnologia amb un gran valor afegit.
Aleshores, el sentit de la multa (o l'impost pigouvià) és que al final, acabaran contaminant més els que generin un major valor afegit i no tots per igual…
Exemple: Jo faig forats i els tapo i contamino 10 tones per forat i ganyo 0 unitats monetàries. Tu fas cotxes i contamines 20 tones per cotxe i guanyes 50 unitats monetàries netes. Si els dos tenim 100 tones per contaminar, jo puc fer 10 forats i tu 5 cotxes, segur que estàs disposat a pagar un preu p entre 0 i 2,5 unitats monetàries per tona i a canvi poder fer més cotxes.
Voldria dir que això és dolent per al medi ambient? No! S’ha gastat el mateix, únicament que el qui ho ha gastat era el més eficient… D’altra manera, s’haurien fet només 5 cotxes i 10 forats de valor zero!
Per tant, el fet que Espanya hagi pagat no hauria, per se, de ser dolent, ja que potser voldria dir que les seves indústries són les millors que acaben contaminant elles perquè les dels altres països amb la mateixa contaminació produirien menys (o més car).
Ara, sabent que no és el cas d’aquest país, aleshores puc dir que és una vergonya el que ha passat
Bé,no sé si m’he explicat gaire
PS: A la foto sembla que posi Chacon No ;-)
Joanda el teu comentari s'entén perfectament i estic d'acord, no critico el sistema de drets d'emissió, però com tu dius, tots sabem que no és el cas d'Espanya, perquè no es pot dir precisament que siguem ni un país amb una indústria potent ni líders en eficiència... El curiós és que estem com estem sent això sí líders en energies renovables...
El què dic, és que amb tot el camí que sabem que com a Espanya encara els cal recórrer, és trist pagar per poder seguir contaminant amb tecnologies antigues, en comptes d'invertir en canviar internament a tecnologies més modernes i eficients, i invertir en I+D de noves tecnologies sostenibles aprofitant la bona base d'industria renovable que tenim.
Sóm pioners en energies renovables perquè això permet contaminar més perquè es poden alleugerir les multes per incompliment del protocol (la lletra petita del protocol). És una altra estratègia del país per pagar menys i tenir bona propaganda.
Per putejar una mica, Joanda, et diré que si puc fabricar més cotxes cagada l'hem, que també contaminen ;)
A mi no em sembla bé l'intercanvi de contaminació per peles, perquè en ralitat:
- aquestes limitacions del protocol ja eren escasses a l'època.
- si un no contamina = puta mare! No cal que vingui un altre que se n'aprofiti, això és una mercantilització del medi, si permetem aquest tipus de coses al final ens faràn pagar per aire pur, igual que està passant amb l'aigua!!!
Lluc el radical: Pel decreixement!!!
jejeje...Lluc! Home, poso cotxes perquè és el que fa el Caus...i jo podríem dir que faig forats i els torno a tapar (soc economista i mai l'encertem). Això del decreixement ja és una altra cosa, però en un prncipi sn sóc partidari... ens sobren tantes coses!
Caus, som líders amb energies renovables perquè Espanya és líder en picaresca, i les subvencions amb energia renovable (sobre tot amb plaques fotovoltaiques) eren un bombó que ningú podia deixar escapar per enriquir-se a costa d'un Estat que fa el primo.
Deixa el teu comentari