Inka jungle trek

Havent explicat anteriorment les opcions i l'elecció feta, passo a descriure els 4 dies.

Dia 1

Recollida prop de les 6h del matí (tingueu paciència si no arriben a hora acordada), per ajuntar-nos tot el grup (finalment de 19 persones) i esmorzar. Grup anglòfon format per 5 anglesos, 3 americans i 1 asiàtic. Grup castellanoparlant amb 4 xilens, 2 argentins, 2 brasileres i nosaltres. Amb 2 minibusos sortim de Cusco enmig de la boira direcció al valle sagrado, passant per Chinchero, Maras, Urumbama i pausa prop d'Ollantaytambo per comprar queviures. Ja amb el cel clar, el minibus inicia una espectacular ascensió fins al pas d'Abra Malaga (4.350m), amb el nevat cim Veronica al costat. Baixem uns 200m i canviem el minibus per unes mountain bikes i tratge protector. D'aquí s'inicia un espectacular descens de 50km i 3.000m de desnivell, passant de l'alta muntanya a la selva. Sense oblidar la prudència que requereix anar en carretera amb cotxes, busos i camions, un descens emocionant si ho feu amb amics, un descens de paisatges espectaculars amb parella (tot i que sempre podeu escapar-vos una estona amb l'excusa de fer-li un video:)). Cervsa merescuda, novament minibus per un excel.lent dinar enmig de la selva i per la tarda: rafting. Un trajecte d'unes 2h relativament senzill pels ràpids del riu Urubamba sortint des de Santa Maria i amb uns guies que amb els seus rems piden corregir el possible baix nivell que hi hagi a la barca. Ja de nit (a les 18h), el minibus ens acosta a un empinat camí que una hora després ens deixa a una Ecological House enmig de la selva, on ens espera un bon sopar, un cel estrellat espectacular i un merescut son entre galls, ratpenats i xinxes.

Dia 2

La sortida del sol ens permetia contemplar l'entorn ocult per la negra nit del dia anterior: el vall de l'Urubamba i les enfilades parets selvàtiques que el segueixen i a on ens trobàvem. Esmorzar a la fresca, explicació de productes locals, sessió de pintades inques a la cara amb un tint natural, i llestos per sortir a caminar (més tard del desitjable). Enmig d'una forta calor, feiem un tros de camí inca i després iniciàvem el descens cap al riu, on tocava pausa per dinar. Ben dinat banyet en un afluent i a seguir caminant a la vora del riu. Ja quasi de fosc creuàvem amb una oroya (un cistell amb corretges) el riu i acabàvem a les piscines d'aigües calentes de Santa Teresa, poble on dormíem. Prèviament sopar amb electrolatino de fons, on provàvem per fi el pisco sour mentre teníem una intetessant xerrada política anb dos joves xilens.

Dia 3

Esmorzar i cap a un nou repte: matí de tirolines, aka tirolesa aquí. En el meu cas estrena i quina estrena d'aquesta activitat. 4 tirolines que creuavem valls, les 2 més llargues de 2km, l'última amb la possibilitat de fer superman. Entremig un pont inca no apte per gent amb vertigen com jo.

El microbus ens portava a ritme d'electrolatino al dinar prop d'hidroelectrica, des d'on quedaven 3h de camí seguint la via del tren i el riu abans d'arribar a Aguas calientes o Pueblo del Macchu Picchu. Després del sopar tocava acomiadar-se del Lenin, el guia pel grup hispanoparlant, a qui decidia regalar els dos pals de trekking, que m'haurien fet més nosa que servei la resta del viatge i qui en treurà més bon profit.

Dia 4

3:30 sona el despertador. 4:00 ens trobem amb argentins i xilens a l'estàtua de Pachacute (l'inca més important que va expandir l'imperi). 4:30 fent cua dels primers al control d'accés. 5:00 inici de l'ascens de 1.700 graons fins Macchu Picchu. 6:10 arribada just a temps per trobar-nos amb l'Oscar per fer la visita guiada de quasi 3 hores per aquest lloc mític. Els primers moments amb poca gent i la boira aixecant-se donaven un toc més màgic que les imatges a mig matí plenes de guiris. Com nosaltres tornàvem els primers, ens despedíem (no sense pena) de la resta del grup per veure el pont inca, visitar racons que ens faltaven i tirar les fotos clàssiques del lloc des de la casa del guarda.

Ràpid descens, dinar exprés i a agafar el tren cap a Ollataytambo, on sorpresa, no hi havia ningú esperant-nos. Decidim agafar un microbus compartit per 10 soles fins a Cusco, on hi havia un xaval esperant-nos en nom de l'agència per disculpar-se i pagar el trajecte. Bona reacció per seguir recomenant Conde Travel per aquesta activitat.

Recollim les motxilles grans, sandvitxos i tes de comiat a la Plaza de Armas i cap a la Terminal Terrestre a agafar el nit bus que ens ha de deixar l'endemà ja a terres bolivianes.