Ahir vam viure una jornada històrica. Malgrat que alguns la neguessin, som molts el què vam anar a votar amb una il.lusió, que si ens haguessin dit fa uns anys que tindríem aquesta oportunitat, no ens ho hauríem cregut. Personalment estic convençut que hem arribat a aquest punt més per demèrits de la desastrosa política feta des de Madrid (i l'ús polític del Tribunal Constitucional), que per mèrits propis dels polítics d'aquí. Però d'una manera o una altra ahir els catalans vam poder sortir a votar en massa, amb una participació rècord, sobre la nostra sobirania, i això ja és una gran victòria de tots i de la democràcia.
Malgrat els triumfalismes de tots, les eleccions no han significat un gran canvi, el mapa polític entre partidaris del Sí, del No i del Sí/No roman bastant semblant, només amb trasvassos entre formacions de cada costat en funció del seu encert a l'hora de saber llegir aquestes eleccions. L'únic gran interrogant aclarit és el mite de la suposada majoria silenciosa contrària al procés, que ni amb una participació històrica i grans esforços dels partits constitucionalistes, ha canviat notòriament les relacions. Tampoc ha aconseguit l'independentisme fer el projecte més seductor més enllà d'aquests dos milions de persones que ja sabem movilitzades, i seria un gran error pensar que es pot seguir endavant com si res sense intentar guanyar més adeptes. Les úniques majories clares a Catalunya segons qualsevol estudi/enquesta/lectura dels resultats, són el desig com a societat de canviar el status quo actual i tenir més sobirania respecte Espanya, inclòs el dret a l'autodeterminació (sense que això vulgui dir per alguns independència).
La majoria absoluta aconseguida en escons legitima al govern que surti (que no serà tampoc trivial de formar) a seguir avançant en un procés que permeti assolir els objectius majoritaris descrits, però per mi no autoritza ni a una DUI ni a preparar prematurament el país per una desconnexió que no ha refrendat una majoria de vots. Abans de gastar molts diners en estructures d'Estat que es refrendarien a posteriori (i no a priori), crec més útil dedicar els diners a polítiques socials que demostrin que efectivament des d'aquí som capaços de governar millor que des de Madrid i començar a guanyar suports dels votants que l'independentisme encara no té (especialment a l'area metropolitana) per sortir victoriós en un futur referendum.
Amb aquests resultats, les eleccions generals a Espanya al desembre, segueixen sent claus per ensumar com ha d'evolucionar el procés, malgrat que a alguns els hi pesi. Encara que molts alberguem poques esperances, són també una part significativa la què creu que una via intermitja és possible, i s'ha de respectar igual. Un procés no pactat amb Espanya i la UE no compta amb suport majoritari. Per tant, el No d'un hipotètic futur referendum ha d'anar acompanyat d'una proposta clara dels nous inquilins de la Moncloa, i amb la força i autoritat que els hi donen els resultats d'ahir, és el què els guanyadors d'aquí els hi han de reclamar.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari