Bohol II: Cruz Daku, Loboc Kayaking i retorn

Com resa a la pared on hi ha 18 atraccions de Bohol a les Nuts Huts, Bohol is much more than Tarsiers i les Chocolate Hills!! Així que sense temps per veure-ho tot, sí em prenia el segon dia, ja com a lonely cowboy per descobrir-ne un parell més.

Després del bon esmorzar que penjo com a foto vist l'èxit a facebook de l'esmorzar a Alona, i sota un cel radiant com feia dies que no tenia, començava el matí amb un trekking lliure a la creu de Daku, al cim d'una muntanya prop de Loboc. 3 hores de trekking des de les Nuts Huts, una per carretera i dues per pseudocarretera-camí. La caminata guanya interés especialment a la part final, quan definitivament és camí i apareixen les petites poblacions rurals. Però el millor sens dubte és la coronació del cim amb vistes 360 graus a tota l'illa des d'un dels seus punts més alts. El sol que convertia en infern (crec el dia més calurós de tot el viatge) una fàcil excursió, almenys servia per a una gran visibilitat a les costes, els camps d'arrós, els rius, les muntanyes i la selva de Bohol.

Xop de suor arribava a les Nuts Huts amb ganes de passar a l'aigua, trobant-me per sorpresa el Nedim (alemany d'origen iugoslau que xapurreja infinitat de llengües), escrivint el seu diari de viatge i qui ràpidament s'apunta al kayak pel riu Loboc. Una horeta d'exercici de braços per veure les cascades, la vida local al voltant del riu, la jungla que l'envolta i amb la recompensa final de banyet a unes water springs amb l'aigua més fresca (que no freda) de tot el viatge.

Sensació ràpidament oblidada amb la suor dels posteriors piques de ping-pong amb el Nedim, amb victòria final catalana per 5-2.

Els llaneros solitarios del dia anterior es veien substituits per parelles i famílies però l'última copa del meu viatge la feiem amb una interessant parella de grangers italians de viatge i treball constant pel món. A les 10pm nou toc de queda i nou adéu a tothom en última nit verdaderament de vacances.

Avui, camí de retorn a Tagbilaran (en bus abarrotat) per comprar billet de ferry, donar una volta per aquesta caòtica, però segura ciutat, i preparar totes les coses pel llarg retorn de demà: 1 vaixell (Tagbilaran-Cebu), 3 avions (Cebu-Bangkok-London-BCN) i 39 hores reals... si tot va puntual.

Bohol I: Tarsier Sanctuary i Chocolate Hills

Per última vegada el soroll de les ones em despertaven a Alona, abans de posar rumb amb la recent llicenciada Open Water Wei, alias Celia en versió europea. Dos tricicles de bon matí, primera experiència de llarg recorregut en un colorit jeepney entre Tagbilaran i Loboc, i curt recorregut en moto amb el taxista i 2 turistes carregats com un burro fins a les Nuts Huts, cabanes turístiques enmig de la jungla al costa del riu Loboc, que representen una magnífica opció com a campament base de la zona interior de Bohol.

Malgrat que el viatge i la suada de les nombroses escales que cal baixar (i pujar) a les nuts huts, aconsellaven un descans al seu còmode lobby, calia aprofitar el dia, doncs la Celia marxava el dia següent ben aviat a estrenar el seu open water a Malapascua, abans de tornar a Beijing... Així que aprofitant el repartiment de costos i la facilitat, acceptàvem la oferta del Benny per fer-nos de mototaxi tota la tarda per veure les dues grans atraccions de la zona i tenir la flexibilitat de para i fer fotos pel camí donada la bellesa del paisatge interior de Bohol.

La primera parada era el Santuari dels Tarseus, el primat més petit del món (del tamany d'un puny) i en perill d'extinció, amb la divertida propietat de poder girar el cap 180 grau. Malgrat que nombrosos llocs l'ofereixen com a atracció, els tarseus moren en menys d'un any en captivitat (viuen uns 20 anys lliures), per la qual cosa és aconsellable veure'ls en aquest únic lloc on estan en el seu hàbitat... malgrat que això impliqui una activitat menys excitant de només veure'ls a sobre un arbre on un guia te'ls ha assenyalat.

El motoviatge a 3 combinant penosos camins i millors carreteres boholianes (que començaven a afectar el meu cul com si estigués muntant a cavall), proseguia cap al segon hit, les Chocolate Hills, un conjunt de turons arrodonits característics que reben el seu nom pel color bru a estació seca (ara eren més verds). Més enllà del típic mirador de la zona on va tothom, el Bonny ens ca adentrar amb la moto per la regió, la qual cosa permet veure millor la vida de la gent, a l'hora que tenir fotos des d'una altra perspectica!

Hora de tornar, prèvies compres a Loboc, en el meu cas, gràcies al Bonny, d'una maleïda cervesa que no fos l'omnipresent San Miguel en les seves múltiples variants. 

Ara sí, tocava relaxar-se en la casa-lobby de les Nuts Huts, més elevada amb vistes a la jungla. Sopar, cervesa i copa conversant amb la parella belga propietària (servicials però un tant políticament incorrectes i especialment rajadors dels filipins) i la resta de pocs hostes presents, curiosament tots llaneros solitarios com nosaltres.

A les 22:00, toc de queda a les nuts huts i moment d'un nou trist comiat d'una breu però excel.lent companya de viatge oriental de perfecte anglès i gran decisió, a qui espero tornar a veure algun dia a Beijing, destí pendent.

Alona Beach

Última nit a Alona Beach, el poble més turístic de Panglao a Bohol. 3 nits en total que han complert les expectatives que buscava: les tortugues, una mica de festa i últim dia de relax de platja. De premi els esmorzars a primera hora del matí a les taules 1a línia de mar del Peter's House. Les seves quatre úniques habitacions permeten també establir cert ambient de comunitat i les inmersions em permetien trabar contacte amb el Jeppe, l'Ane i la Katribe de Dinamarca, qui a més de companys d'immersió es convertien en companys de sopar (homenatge anb tiger prawns incloses), copes... i festa per la nit!!

Després d'un mes força tranquil (llevat les nits del rooftop del Harold's a Dumaguette), la veritat hi havia ganes d'una nit amb més marxa. Les cerveses i les copes d'un vespre que semblava excessivament tranquil ens acabaven portant al Pinarella, on el seu amo italià, amb barret i estil Il Padrino celebrava el seu aniversari (amb espectacle de ball i percussió local amb foc inclòs) Bona festa barreja de locals, estrangers residents i turistes, on el Steve i el Henning (master divers de Genesis) servien de guies de les belleses locals i la seva marxa infinita.

Avui, ressaca com era previsible, combatuda amb esmorzar de fruita i dia de relax a la platja. Alona mateix no destaca en sí per ella, així que el millor és agafar un motorista que us porti a qualsevol platja més local de Panglao. Tenint en compte la mala mar que assetjava la nostra costa, el consell del Steve m'ha portat a Dojol, preciosa platja on hi ha un únic gran ressort deluxe i bastanta platja verge preciosa... I a l'estar a l'altre banda a resguard de les corrents d'aquests dies, una bassa d'oli perfecte pel dia proposat.

Un últim sopar a l'Alona Hidden Dream (una de les poques opcions raonables de preu en la zona concurreguda) ha servit per prepara una mica la ruta de demà amb la Celia, nova companya xinesa de viatge per un dia. Direm adeu als constants hello, sir... per descobrir les maravelles de l'interior de Bohol.

Balicasag, o la fi de la maledicció de les tortugues

Tornada una mica tortuosa de Siquijor: roda punxada a la moto, intent fallit de reparar-ho en un poblet del camí (la càmara estava feta pols i s'havia de comprar una nova que per suposat no tenien...) i decisió de continuar xino xano fins a Siquijor Town, finalment amb èxit.

Tres hores de vaixell em deixaven a Tagbilaran, la capital de l'illa de Bohol, últim destí del viatge després de la cancel.lació de vols a Palawan. 45 min en habal-habal (tricicle motoritzat) per arribar a Alona Beach, sens dubte el lloc més turístic fins ara. Poble de ressorts, restaurants, bars i diving centers, amb múltiples comercials oferint de tot mentre camines. 

Cap al final de la platja, un bon lloc per dormir lowcost (més si fas inmersions), en un lloc amb clars sobrepreus, Peter's House de Genesis Divers. Staff amable i habitacions confortables, la meva amb vistes laterals al mar. Un plaer despertar-se amb el soroll de les ones del mar, abans d'esmorzar a la platja per agafar forces per les inmersions.

2 inmersions a la propera illa de Balicasag i un objectiu clar: tortugues!! I per fi, després de les decepcions de Zanzibar i Apo Island, tortugues a dojo, algunes petites i altres tan grans com jo. Un grandíssim animal pel submarinisme, elegant mentre es mou lentament perquè el puguis seguir tranquilament. I de regal, alguns coralls, un pop i multitud de peixos... Inclòs un petit nemo que s'ha aturat davant la màscara i se m'ha quedat mirant uns quants segons vacil.lant-me. M'ha fet riure tant que a punt he estat de perdre el regulador!!

Siquijor

Qui busqui pau, tranquilitat i menys turistes encara dels pocs que hi ha en general a Filipines, Siquijor és el lloc.

A menys d'una hora de Dumaguette en fast ferry, llogar una moto només arribar a Siquijor Town serà el millor que pogueu fer per moure-us per l'illa, tot i que trobar una scoopy 100% automàtica amb fons pla per la bossa poc requerir visitar més d'una casa de lloguers.

Allotjament: o a la punta nordest de Sandugan (Kiwi Ressort en el meu cas) si voleu estar més aïllats o a les platges que queden entre San Juan i Palinton, per estar prop de San Juan i tenir algo més (no massa) de vidilla a la nit.

No espereu grans platges a l'illa, n'hi ha algunes (poques), però amb moltes hores inservibles per marea baixa. La més famosa de Sandogoong és en realitat un ressort destartalat amb poca platja (el millor és el camí per arribar-hi, amb arbres que formen una bòveda contínua). Jo em quedo amb la de Palinton (oest, per anar a la platja lliure de ressorts agafar caminet al costat de l'ermita).

Què ofereix doncs Siquijor? Una illa amb una carretera perimetral de 72 km sense pèrdua molt tranquila per anar en moto i gaudir dels paisatges i de la gent, menys acostumada al contacte turista. A destacar Lazi (sud) entre les poblacions, on a part podeu menjar barat i local a la plaça del mercat. Des d'allà també es pot internar una mica a l'interior i veure les cascades, on és possible banyar-se al riu amb aigua més fresqueta que la del mar.

Per als més valents, després d'omplir dipòsit en una de les múltiples paradetes de gasolina en ampolles de cocacola (que complementen les escasses i mal repartides gasolineres), val la pena internar-se també a l'interior i veure els paisatges i vistes des de les muntanyes (a més als amants de l'espeleologia tenen coves per visitar). Sense ja indicacions i més laberíntic, preguntant preguntant un pot acabar arribant a San Antonio, centre on es troben els misteriosos shamans de l'illa. Si no els veieu, haureu gaudit l'experiència del trajecte igualment.

2 nits i 170 km de scoopy més tard, passat l'esmorzar i resant perquè no plogui, serà hora de tornar al port i posar rumb a l'últim destí del viatge: Bohol.

Curiositats filipines (II)

Filipines és el país dels problemes amb el canvi... Els bancs només donen billets de 1000 i 500 pesos, que ningú no vol alegant que no tenen canvi. Cal planificar bé doncs quan pagar com, per poder tenir sempre el mínim de billets petits i monedes necessaris per situacions de risc (especialment taxis o si es vol comprar quelcom petit a paradeta de carrer).

Una sorpresa positiva ha estat la conducció. D'acord que no és Europa, però comparat amb altres països (especialment Vietnam), trobo que la majoria de conductors tenen un mínim de seny. Això sí, als filipinos sembla que els hi moli el roce amb estrangers (confirmat amb altres viatgers). Dóna igual que tu amb les motxil.les (busos no tenen portamaletes) ocupis el doble, el teu seient doble será dels primers en ocupar-se, amb una familia sencera si cal i qui et toqui al costat fregant-se contra tu...

A qualsevol zona mig rural està infestada de galls, així que si voleu dormir millor portar taps (que jo he oblidat), perquè aquí això de la sortida del sol (prou d'hora per cert, 5:30, i de nit ja a les 18:00), no ho tenen clar i a les 2:30h poden començar a donar pel cul... I jo que em pensava que el pitjor eren les mesquites del països musulmans...

Ja ho posava a la guia i efectivament està comprovat: la cuina filipina no brilla per la seva excel.lència. La cuina de carrer és molt limitada (al contrari del què sol ser normal al sudest asiàtic), excepte algun pintxo de carn o un ou semifet amb el pollet a dins (que no he tingut ous de provar)... I és que aquesta gent és molt carnívora i els vegeterians millor que comprovin que no tenen trossos de pollastre en un plat que només posava "vegetables". Pollastre, vedella, porc, calamars o peix, adobats o amb salses agradolces, i acompanyament universal d'arròs, són els plats habituals... Tot i que conscients de les seves limitacions és relativament fàcil trobar plats internacionals (pasta, pizzes, burgers...), dels quals estic recorrint sense remordiments bastant més que altres viatges...

Dumaguette, Apo Island o la maledicció de les tortugues i trekkingstropicals

20 minuts en bus, baixada al port de Lilo-An en moto, bangkha (vaixell) fins a Sibulan, jeepney fins a Dumaguette i habal-habab (tricicle moto) fins al Harold's Pension House. 5 transports, però en menys d'hora i mitja deixava Oslob i arribava a un oasi backpacker de Filipines.

Dumaguette és la capital de Negros Oriental, amb una potent universitat que li dóna un toc completament diferent a la típica ciutat anodina filipina. Tranquila, agradable, amb un passeig marítim, in mercar i llocs  per menjar de diferents preus (alguns molt barats, inferior a 1e), és un gran lloc on assentar-se uns dies. I un cop decidit això, el Harold's amb la seva fantàstica terrassa és un gran lloc on passar els vespres (billars, música...) i conèixer gent amb qui fer diferents activitats prop de la ciutat.

Després del primer dia de contacte (amb sopar i birres amb Gustav, Lukas, Pilar i Africa), el segon ens dirigíem a Apo Island, un destí on em plantejava dormir, però aquesta és la màgia del viatge sense reserves. Dia de snorkel desgraciadament al costat erroni de l'illa degut al mal temps i la mala mar del costat bo. Alguns coralls, alguns peixos, però una mica decepcionant quan el plan era veure les tortugues quasi garantides d'Apo. Després de Zanzibar, la maledicció de la tortuga continua. Grup maco internacional de gent en tot cas, destacant un biòleg anglès que treballa a Oslob i em va tranquilitzar dient que estan investigant si el feeding és perniciós pel tauró balena, que a dia d'avui no ho saben i que en tot cas és una magnífica oportunitat per estudiar aquest animal.

Llarg vespre-nit de copes i billar, al final del qual trobava quatre companys pel dia següent per fer trekkings, una mica cansat de tanta activitat aquàtica. Primera parada els Twin Lakes, interessants, però quasi destacaria més els paisatges per arribar-hi. Brutals muntanyes i canyons de selva tropical amb domini de palmeres. El dia mig emboirat afegia més màgia... 

Un trekking més complicat de 355 escales, molta pedra relliscosa i varies creuades de riu (on perdia els mitjons), portava a l'espectacular cascada verge de 33m de Casaroro.

Res millor per tancar el dia que un banyet tonificant a Red Rock amb aigües calentes sulfatades del volcà de la zona. Un gran dia de saludar nens i locals dels pobles que passàvem, amb l'eterna màgia del somriure d'aquests països.

Hora dels tristos adeus, última nit on ja només queda la Joreen (NL) estudiant pel curs Open Water.. Pel camí molta gent interessant aquests dies: el Gustav (S) i el Lukas (G), el Johannes (D), la Virginie (F), el Michael (UK), el Richart (Ph), l'Andy i el Richard (D, de Wolfsburg!!!), però sobretot la Pitu i l'Africa, unes encantadores joves madrilenyes que han posat molta llum a aquests dies.

Demà torna a tocar fer maletes a descobrir la tranquila i misteriosa illa de Siquijor.

Oslob i el whale shark

Si un agafa la Lonely Planet s'adonarà decepcionat que viatjant a l'agost o a les Visayes no és possible veure una de les majors atraccions subaquàtiques de Filipines: el tauró balena, el peix més gran del món (fins a 18m), completament inofensiu. Però no és així, si un viatja cap al sudest de l'illa de Cebú, concretament a Oslob (no destacat a la guia), és possible veure'l segur tot l'any. El motiu, és clar, és la pràctica del feeding (dona'ls-hi aliment en massa) per atraure els especímens que viuen en el mar de Bohol-Cebu. Sense poder valorar fins a quin punt és una pràctica sana per als animals (en el briefing oficial sembla que s'aprofita per identificar i seguir científicament a certs animals per aprendre més sobre ells), el cert és que és una gran ocasió per nedar entre aquest gran ésser marí. Dic nedar perquè no cal fer diving, amb snorkel és més que suficient.

La part negativa de l'experiència és que, almenys avui, allò semblava les rambles, entre barques tirant menjar i turistes (especialment orientals). La imatge del tauró obrint la seva boca enorme per sobre l'aigua i engulir tot el què li tiren es veu com una mica falsa.

La part positiva, contemplar aquest magnífic peix. Avui era bon dia i hi havia 10 exemplars, així que l'èxit era assegurat. És sorprenent com el bitxo apareix del no res, sense veure'l ni sentir-lo, malgrat el seu tamany (els exemplars d'avui eren petitets però, 5-8m diria). Tot i que inofensiu quan te'l trobes de cara venint cap a tu amb 1m de boca oberta filtrant aigua, no deixes de sentir cert espant. Injustificat perquè si, com en un cas m'ha passat, tu no ets prou ràpid per apartar-te (tocar-lo està prohibit perquè li danyes la pell), serà ell qui t'esquivarà a l'últim moment amb el seu nedar elegant i parsimoniós.

Recomenable llogar aletes (50 pesos extres, quan l'experiència val 1.000, uns 16e) per poder tenir la millor experiència: passar dels taurons al costat de les barques alimentant-se i esperar que passi un pel fons nedant (5m) per capbussar-se i nedar amb ell mentre els pulmons aguantin (òbviament perdent-lo lleugerament de vista ja que malgrat que lent va més ràpid que l'home).

Allotjent: demanar al bus que baixa de Cebu al sud que pari davant elementary school de Tan-awan a Oslob. Hi ha diversos ressorts, i l'alternativa és el Chateau de Tan-Awan (just davant escola), una casa familiar preciosa a primera línia de mar que lloga habitacions econòmiques. Hi ha un avi americà que li encanta explicar històries, la Veny filipina que us ajudarà en tot i pot prepara deliciosos esmorzars i sopars i la familia de la criada.

Com no tinc càmara subaquàtica (l'experiència queda en la memòria), la foto del whale shark és d'anunci però per Internet segur hi ha millors fotos que les què hagués pogut fer :)

Pròxima destinació: Dumaguette.

Curiositats sobre Filipines (I... o no)

Filipines és un país curiós, certament és un país asiàtic, però té tocs llatins, a part de certa influència americana.

Malgrat els 300 anys de domini espanyol, ningú el parla... però en canvi molts habitants tenen noms espanyols: Samuel, Manolo...

L'anglès és idioma oficial i és omnipresent en escrit, més que el també oficial tagalo o els idiomes locals (més de 100), que són els què més s'escolten (però molta població parla un anglès decent).

La reminiscència espanyola més clara és el domini del catolicisme com a religió majoritària, i les esglèsies (més plenes que a Espanya) són els pocs edificis que es conserven de l'època colonial.

La música techno (però tralla de la bona) els hi va molt, la trobes des d'un poble rural fins a una gran ciutat o dins un bus.

L'esport nacional és el basket, no conec encara cap país del món on sigui primer esport. Les cistelles són omnipresents, ja sigui en escoles, al mig d'un poble rural, al carrer, al jardí de casa o penjades d'un arbre com jo tenia la meva a la porta de casa quan era peque... Sorprèn per tant que Filipines no arribi a un Mundial des de 1978 (on era amfitrió). Avui llegeixo que estan a semis de l'Asiabasket i si guanyen a Corea estarien al Mundial d'Espanya 2014... Però tampoc he percebut res especial al carrer.

Al costat de les carreteres hi ha cartells amb sentències adoctrinadores com la imatge que us penjo, o Don't be a hesitate man, o If you wanna be rich, be a boxerman, o moltes d'altres que no recordo...

I'm a lonely traveller i Cebu city

Avui hi ha hagut un punt i a part en el viatge, esperat per la meva banda, però accelerat al haver tret el tema la Gemma... El cert és que el feeling era inexistent, la Gemma té un viatge al cap inamovible i qualsevol proposició o intent de quedada és una punyalada al seu somni. La Neus és un gosset darrere seu que amb les quedades prèvies al viatge (moltes de les quals no vaig assistir) s'ha convertit amb amiga seva. En aquest entorn era més un veí d'allotjament que company de viatge... i sense feeling mutu per tenir una bona conversa prenent algu (pocs interessos comuns). Si jo ja tenia en ment una separació passat Oslob (veient si la incorporació de la Núria canviava quelcom en la dinàmica de grup), la seva proposició de separar-nos a Cebu City ha resultat, un cop realitzada, una lliberació davant la incomoditat que anava in crescendo (sense ser culpa de ningú).

Primeres bones conseqüències. En comptes de tornar a dormir al infumable Cebu Guesthouse amb 5 roncadors, un AA no regulable i un bany comú d'espant, he fet cas a la Lonely y per 2e més estic en un habitació completa per mi sol de puta mare (recomenable Teo-Fel Pension). En comptes de quedar-me tancat a la Guesthouse o a un centre comercial, he pogut descobrir el Downtown de Cebu en una còmode caminata. Malgrat les pistoles dels vigilants de bancs i allotjaments, la vida (de dia) boja del Downtown inspira la confiança de qualsevol ciutat asiàtica. No diré que Cebu és una ciutat per parar-hi, però si les circumstàncies del viatge et porten a dormir-hi (cosa fàcil al ser centre de les Visayes), no és cap trauma i es pot  donar un bon passeig per la tarda: veure l'activitat frenètica del Downtown, la Basilica del Santo Niño (on avui hi havia una missa massiva amb grades i tot), la Creu de Magallanes o relaxar-se al Fort de Sant Pedro i veure el port hub de la ciutat. Dues curiositats del Fort: primer partit decent de street basketball (esport nacional del país, amb cistelles a qualsevol racó) i home amb una pitó viva a la seva esquena (no poso foto per respecte a ma mare, fidel lectora del blog ). 

Segona bona conseqüència: demà matí rumb directe a Oslob sense haver d'esperar una maleta de la Núria que no tinc clar quan arribarà al haver diverses companyies en joc (chapeau a British que ha perdut la meva maleta, la de la Neus -en el nostre cas no tan problemàtic al fer nits a Bangkok- i ara la de la Núria).

Objectiu clar d'Oslob: nedar i fer snorkel entre taurons balena (esperant que no em pilli un cubriment davant un bitxo tan gran).