Cap de setmana ingolstadtià

Després de tant de viatge passat i previst, tocava un cap de setmana per aquí més tranquil. La veritat que dins dels què m'he quedat potser aquest ha estat el més productiu i satisfactori.
Ja va començar bé perquè divendres vaig fer el rècord de plegar d'hora des que estic aquí sense haver cap viatge programat: a les 17h. Això em va permetre passar per casa i descansar una mica abans d'anar de festa de nou a Regensburg. Era la despedida de la Maria, que lamentable ens deixa i torna a Barcelona, però abans calia fer la típica despedida amb sopar multitudinari i regals típics (llibre i monopoly d'Ingolstadt). A diferència de les altres al Castello, ella havia volgut anar a Regensburg, la qual cosa va semblar bé a tothom vista la bona experiència anterior. El sopar i el bar van estar prou bé, i només el Domus (disco) ens va fallar aquest cop, estant bastant buit i amb un DJ entestat a posar una música que no feia ballar al què era clarament la majoria de la disco (és a dir nosaltres). També és cert que el fet de conduir aquest cop (i per tant no beure) no va ajudar massa, però de totes maneres fins les 5:15 no arribàvem a casa (i perquè aquí els 90 km de distància anant a 200 es fan en poc més de mitja hora).
L'efecte Red Bull va fer que dissabte a les 10 i poc ja estés llevat, pero tampoc va estar del tot malament per poder fer unes quantes coses pendents: fer rentadores, còpia de claus del pis per donar-li al Ramon, escriure uns mails pendents, definir l'estada a Praga per la setmana que ve, escriure una mica al blog, enviar la postal pendent d'Ingolstadt per a la paret del pis del Jordi i el Raul, llegir, veure la final de tennis de Miami i sobretot poder cuinar tranquilament, fins a les 22 anar a veure el Barça a la Diva amb els demés i saborejar un parell de Jack Daniel's per compensar l'abstinència de la nit anterior. Cansat per les poques hores dormides acabat el partit cap a casa, així potser avui podria disfrutar de les previsions de sol que hi havien.
I així ha estat, almenys el matí, però el bo de no sortir és això, recent llevat i veient que no hi havia un núvol he decidit desenpolvar la ja bastant feta pols bici que em vaig pujar aquí dalt. Sort que aquí tot és pla ja que els frens davanters i el plat petit no funcionen, però bé la resta m'ha permès descobrir que a les afores de la ciutat hi ha un pantà del Danubi i que a la vora es troba un llac bastant gran ple de coses interessants per a l'estiu: pistes de futbol, bàsquet, ping-pong, minigolf, explanades de gespa per fer barbacoes... Suposo que quan els arbres i la gespa reneixin de la mort hivernal serà tot més maco. El millor a més és el que el llac permet el bany, així que almenys tindré un sustitutiu per les anyorades platges.
I aquesta tarda doncs per casa perquè he comprovat que el meu estat de forma és pèssim i estic baldat, però he aprofitat per donar el cop de cap i reservar d'una vegada els vols per les meves vacances estiuenques. Ja no hi ha volta enrere, sol o acompanyat Cuba m'espera.