Animal kingdom

Si a un li proposen anar a veure una òpera prima d'una producció australiana, l'únic actor conegut de la qual és Guy Pearce (L.A. Confidential, Memento, El conde de montecristo, En tierra hostil o The Road), probablement no entrarà essent conscient del petit diamant pulit que està a punt de trobar-se. Animal Kingdom no és la típica òpera prima prometedora d'un nou director que presenta les seves credencials per continuar la seva carrera posteriorment, el típic llargmetratge que agrada pel seu estil però que li falten pulir certs detalls, sino que es tracta d'una obra excel.lent en tots els seus sentits.
Deu anys confesa David Michôd ha tardat en acabar un complex i profund guió i posar-lo a les grans pantalles, un treball elaborat que aconsegueix davant l'espectador tots els propòsits que el guinosta i director confessa. Animal Kingdom ens transporta al món de la xusma de Melbourne, una ciutat especial que segons el director aconsegueix convertir als delinqüents en estrelles de televisió. Malgrat la llunyania que aquesta societat pugui resultar per a l'espectador, David Michôd aconsegueix transmetre una realitat que mostra aquesta integració universal de la delinqüència dins qualsevol societat, a l'hora que mostra aquesta particularitat de la ciutat australiana per donar-li aquest punt de novetat que tot espectador agrairà mentre li resulti creïble.
Joshua "J" Cody perd la seva mare a punt de fer la majoria d'edat i mancat de referents decidirà posar-se en contacte amb la seva àvia Smurf, qui l'acollirà. Això l'introdueix a la vida mafiosa dels seus tiets, dels quals la seva mare l'havia intentat allunyar, i ràpidament la seva vida passarà a córrer el mateix perill que ells.
Animal kingdom és una pel.lícula devastadora, que no estalvia moments dramàtics o de duresa, i a diferència de la majoria de pel.lícules de delinqüents la seva acció estalvia qualsevol excès que li faci perdre la seva credibilitat. Amb el ritme pausat característic de la societat australiana, la pel.lícula avança sense pausa, amb girs de guió inesperats però congruents, que mantenen l'interès durant tota l'obra. Una magnífica banda sonora que combina perfectament amb plans sostinguts durant uns segons inacabables transmet l'angústia necessària sobre el què està a punt de succeir sense haver de recórrer a falsos artilugis sonors. La fotografia també és excel.lent, demostrant que David Michôd no ha descuidat cap detall en la seva estrena. La interpretació també és molt correcta malgrat la desconeixença de la majoria dels intèrprets, i amb tots aquests ingredients no és estrany que l'obra guanyés el premi del jurat de Sundance.
Poques vegades una òpera prima es converteix en una obra mestra, però David Michôd aconsegueix amb Animal kingdom, des del poc tradicional cinema de les nostres antípodes, aquest resultat.