También la lluvia

Probablement el públic acostumat a les pel.lícules més aviat intimistes i de baix pressupost d'Icíar Bollaín quedaran una mica sorpresos davant la superproducció que ara ens presenta amb También la lluvia, i que l'ha portat a ser seleccionada per l'Acadèmia de Cine espanyola per intentar lluitar pels propers Oscars. La directora madrilenya, que debutava com a directora de llargmetratges el 1995 amb Hola, estás sola? i portava a la gran pantalla de forma magistral la lacra de la nostra societat que és la violència de gènere amb Te doy mis ojos (2003), segueix fidel al seu cinema de denúncia social, però intenta donar un pas endavant aquest cop posant-se al capdavant d'una obra d'extrema complexitat, tant per la història en sí com pels mitjans requerits.
También la lluvia explica la filmació (fictícia) d'una pel.lícula sobre la colonització espanyola de les Amèriques, amb l'arribada de Cristòfol Colom (Karra Elejalde), l'inici de l'esclavització de les tribus indígenes (amb la seva posterior reacció de resistència) i especialment la figura de Fray Bartolomé de las Casas (Carlos Santos) com a primera veu defensora dels drets dels indígenes. La pel.lícula està dirigida pel jove realitzador Sebastián (Gael García Bernal) amb l'ajuda del productor de cine Costa (Luis Tosar) i compta amb l'ajuda de nombrosa població local com a membres del casting. La gravació de la històrica Santo Domingo on va atracar l'expedició de Colom es realitza en aquest cas a Bolívia, i en mig d'aquesta esclata la Guerra de l'Aigua que realment va tenir lloc l'abril de 2010 en el país sudamericà (degut a l'intent de privatització de l'aigua per part del govern). Aquest conflicte influirá sobre el rodatge i marcarà profundament a alguns dels seus protagonistes.
Per a aquest complex guió, Bollaín s'ha encomenat a Paul Laverty, guionista habitual del director Ken Loach, qui també sol realitzar pel.lícules de caire social. Més enllà de la narració de les dues trames (real i fictícia) que s'entrecreuen, También la lluvia "parla de reistència i amistat" (segons paraules de la pròpia directora) i es recrea (potser en excès) en els paralelismes i contradiccions dels nostres protagonistes, que ocupen i defensen ideals molt diferents entre la seva vida real i la què representen en el film que estan gravant. Malgrat que tot això es va justificant de forma perfecta durant la pel.lícula, sense que es puguin trobar incongruències de guió, i l'interès de reflexar en pantalla la "doble moral" que arrosseguem la majoria de membres de la societat occidental, el cert és que el resultat manca de certa credibilitat dels protagonistes de la pel.lícula envers l'espectador.
I aquest és probablement l'únic defecte que se li pugui atribuir a una obra molt ben realitzada tècnicament, amb un guió complex i elaborat, un bon ritme de pel.lícula, amb un bon casting d'actors (fins i tot el debutant indígena Juan Carlos Aduviri com a líder revolucionari) i un interessant missatge social sobre un problema tan greu com és el de l'aigua, font necessària de vida, representat de forma bastant neutral, sense entrar en demagògies i donant veu a ambdues parts. Però aquest defecte probablement sigui suficientment important com per deixar cert regust amarg al paladar d'alguns espectadors i que la separi del què podria ser una obra mestra.