Regensburg 03-03-07

Després d'un cap de setmana tranquil a Ingolstadt (amb la visita el divendres del Ferri), tocava fer alguna cosa aquest per no estar sempre tancat, així que em vaig apuntar a una sortida que feien uns quants residents a Regensburg. El Ramon i el Juan anaven abans per veure la ciutat bé de dia, però com no feia massa bon temps i volia anar a nedar, finalment em vaig apuntar a la segona tanda per al plan de nit.
La ciutat doncs poc vaig veure, l'espectacular catedral il.luminada de nit, el Danubi, i els carrerons del centre, però sense poder veure massa degut a la pluja. És una visita que queda doncs pendent, però que la proximitat fa que en qualsevol dia solejat que em trobi puc fer (això aquí tampoc és tan fàcil, però bé). El temps ens va portar doncs a plans en locals, una primera birreta en un bar petit però acollidor mentre arribava un italià que coneixien l'Alfonso i la Maria de quan van fer el curs d'alemany. Després vam anar a un restaurant "espanyol", a on l'italià ens havia reservat taula... i una paella. Per tant he acabat fent una cosa que sempre havia tingut clar que no faria: menjar una paella a l'estranger. Naturalment com era obvi la paella estava a anys llum de la imatge que nosaltres tenim d'ella, però encara va ser el plat més salvable. I és que per acompanyar vam demanar una sèrie de tapes, a cada qual pitjor. I és que el restaurant ni tan sols era el típic regentat per algun espanyol emigrant, sinó que tot era façada i allà ningú tenia idea de la nostra cuina. El vi com a mínim estava bo i va salvar el sopar amb uns bons riures.
Ja amb l'estómac ple com a mínim vam retornar a la ruta alcoholèmica, una Weizen en una taberna típica alemanya i uns roms cola en un bar musical molt guapo (bona música, decoració senzilla, tot molt blanc i amb una estructura que semblava més una caseta de Menorca que un bar en el centre de la plujosa Regensburg).
Ja entonats vam anar a una discoteca que també estava molt bé, una mica estil La Paloma per buscar una semblança. Un local dels què desgraciadament no trobes a Ingolstadt, però l'experiència serveix precisament per saber que qualsevol dia ho podem repetir. Potser ha estat la festa on he sortit amb més gent des que estic aquí (fora de Munich amb el Carles) i la veritat que m'ho vaig passar molt bé. Està bé tenir contacte amb els residents fora de la feina i sens dubte és una cosa que els caps de setmana que em quedi per aquí he de potenciar més, un cop ja tinc la casa ja completament a punt.
La tornada me la vaig passar dormint al seient de darrere de l'A3 de la pobre Nely, a qui tant jo com l'Alfonso vam deixar completament tirada conduint sola a les 5 del matí. L'alegria de despertar-se i veure que ja estàs a Ingolstadt va ser indescriptible amb el cansanci i la taja que duia, però em va saber greu haver fet el què sempre em fa ràbia que em facin a mi.
El final de nit a les 6 del matí va ser la comprobació de l'afirmació si beus no condueixis. La Nely ens va deixar al parking on havíem quedat i d'allà cadascú s'agafava el seu cotxe per tornar a casa. Amb l'estat etílic que duia vaig poder arribar a casa dins dels tràfic inexistent a aquella hora, però no ja poder aparcar sense ratllar el paraxocs de l'Audi contra el marc dels arbres que hi ha al meu carrer. Per sort el cotxe està a tot risc...

Fotos de la nit