Nou sistema de competició

En el què era el V Congrès ACB, l'Associació de Clubs de Basquetbol ha decidit, entre d'altres coses, modificar el sistema de competició de la lliga nacional a partir de l'any que ve. Era una mesura discutida des de feia temps, i segons la meva opinió molt necessària (però que el resultat final tampoc és l'esperat), més quan aquest any s'ha comprovat que la gran repercussió mediàtica de la medalla d'or de la selecció espanyola en el passat mundial de Japó no ha repercutit en un increment notable de les audiències setmanals d'aquest esport. I és que a pesar de què aquest esport ens apassioni a uns quants i que estem convençuts que no té res a envejar al futbol, el cert és que per la gran majoria de gent no deixa de ser un esport complicat i incomprensble, on només veuen una pilota anant amunt i avall, anotant-se molt punts i que només té gràcia si s'arriba a un final ajustat, sempre i quan a més aquest no sigui d'aquells de falta rere falta amb temps morts intercalats. Per aquesta gran majoria l'esport només adquireix una trascendència especial quan l'equip favorit o la selecció nacional realment s'està jugant alguna cosa important.
També és cert que últimament s'ha demostrat que prenent les mesures pertinents es pot incrementar el seguiment d'aquest esport. Una cosa tan a priori secundària com tenir una pàgina web referent per qualsevol associació de clubs d'altres esports, junt amb el crear un divertit joc online gratuït i obert a tothom com el viciant supermanager, ha fet que alguns milers de persones que quasi no sabien ni què era una cistella actualment estiguin seguint setmanalment la lliga i es coneixin una gran part dels jugadors de la lliga. El tipus de competició també s'ha demostrat decissiu i el clar exemple el tenim en la copa del rei, una competició en clar declivi en la resta d'esports i que en canvi en el cas del bàsquet s'ha convertit en un dels moments estelars de l'any i seguit per aficionats de tot el territori.
Tocava doncs plantejar-se si tenia sentit seguir per al torneig nacional més important amb un format de competició on la major part de l'any és quasi completament intrascendent. Sí que és cert que el gran nivell que estan assolint tots els equips ha igualat tant el torneig que avui en dia ningú pot estar tranquil (que li diguin sinó al Madrid l'any passat o al Barça d'aquest començament d'any), però el cert és que al final quasi tots els favorits acaben passant a playoffs i un cop allà si bé l'avantatge camp és important, tant ho és més haver arribat en un bon estat de forma. Això fa que per molta gent el què passi entre septembre i maig sigui completament instrascendent, disminuint l'interés en el 90% de la durada de la competició.
Les iniciatives es poden qualificar doncs d'encertades: el primer i el segon de la fase regular tindran plaça per a l'Eurolliga de l'any següent, així com el campió i el sotscampió de la lliga (en el cas dels segons a partir de l'Eurolliga 09, ja que el drets triennals de TAU i Unicaja es conserven fins llavors, una altra mesura que poc fomentava la comprensió de la gent). D'aquesta manera la fase regular deixa de ser un pur tràmit per passar a playoffs. Per mi el sistema ideal però encara seria que hi anessin els campions de fase regular, de lliga i de copa (i per mi tres equips per país són suficients però entenc que si l'Eurolliga ens permet quatre els nostres clubs ho defensin per l'interés econòmic que té). I és que en cas de coincidir primers i segons de regular y playoffs tindrem un quart classificat amb més premi que tot un campió de copa (amb la dificultat que té aquest torneig).
També els playoffs guanyen en emoció: format 1-1-1 per quarts i semis (qualsevol es permet una relliscada!!!) i el tradicional 2-2-1 ja per la gran final (perquè no el 1-1-1-1-1 que als actuals quarts han demostrat que aporta més emoció?). La pregunta però a fer-se és si realment és necessari guanyar en emoció a base de disminuir partits (si creus que els playoffs són necessaris i jo ho crec, és que penses que és el millor de l'any, i deixar-te amb menys partits per gaudir és incoherent). Jo hauria apostat per 3 partits de quarts, 5 de semis i 7 per la final.
Ara falta que l'Eurolliga també reflexioni, per potenciar el seu negoci, si té molt sentit l'actual sistema de lligueta inacabable on tothom passa, lligueta raonable, quarts i la realment interessant Final Four. Perquè no una lligueta realment eliminatòria, uns vuitens a eliminatòria 1-1 per diferència de punts, uns quarts 1-1-1 i finalment la Final Four?
Naturalment tot això ajuda però ha d'anar acompanyat d'un major seguiment d'aquest esport, encaminat a informar al públic de com transcorren les competicions (el seguiment en telediaris per exemple és deficient) i sobretot amb un major nombre de resums i reportatges previs als partits, on s'expliquin moltes de les coses que només uns ulls ben entrenats veuen (bloquejos, tàctiques, defenses alternatives, jugades assejades...) perquè la gent entengui realment la grandesa d'aquest esport.