Últim dia a Beijing, regalat amb una xafogor extrema (quin canvi respecte Kunming!!) i una boira de merda extrema (visibilitat menor a 500m i sol fortament apagat per la mateixa).
El primer objectiu era visitar l'últim "must" turístic de la ciutat: el Palau d'Estiu. Recomano al turista que el faci d'inici i no com nosaltres al final del viatge. Un lloc probablement molt maco, però que la fastigosa boira (que empobria les vistes al voltant de l'enorme lkac Kunming) i la nostra saturació pels temples xinesos després de tot el viatge, el convertien més en visita de rigor que d'interès.
Ja plenament experts de la xarxa de metro, d'allà anàvem al carrer peatonal de Wanfujing, marcat de nou pel capitalisme dels seus malls (centres comercials), però amb un ambient menys pijo que a Sanlitu. Pels voltants, la primera oficina de turisme que vèiem (on comprovàvem que hi havia un mínim d'anglès), una llibreria amb llengües extrangeres, botigues de te i uns carrers de mercadillo tradicional, amb menjars típics i exòtics (escorpins, paneroles, que encara he de veure el xinès que se les mengi) i souvenirs de tota mena sotmesos a les regles del regateig (aquí funciona el posar un preu molt per sota del marcat i marxar quan veus que no s'hi acosten, si cal repetir-ho fins que la begociació sigui en termes acceptables; això sí disposat a ser agafat pel braç al marxar).
D'allà, una bona caminata a peu (malgrat que al mapa és sl costat) fins a Quianmen (al sud de Tiananmen). Pel camí, sessió fotogràfica de models en el racó amb menys encant de la ciutat, i una subhasta-tombola entre xinesos per aconseguir, a canvi d'una SIM, un iphone més fals que un segell en pessetes avui en dia.
Qianmen és un nou carrer comercial amb una arquitectura més moderada i tradicional i una mica menys de macrocadenes internacionals (que també hi són). Novament els carrers del voltant presenten més vidilla local.
Farts però de caminar i veure més del mateix, retornàvem al hostel per recuperar-nos i preparar-nos pel viatge de retorn. El taxi fins l'airport express i el funcionament de la terminal de sortides (amb una sala d'embarcament després d'un primer control de passaport carent de bancs o comerços) ens donaven els últims exemples de la "lògica diferent" xinesa, que pot acabar sent extanuant pel viatger.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari