Amb les instruccions que ens havien donat a la guesthouse, sortíem amb la idea de descobrir els poblats al voltant de Lijiang mitjançant l'ús de transport públic. Tal com havíem pronosticat, anar a la muntanya de Yulong (així com al parc de l'estanc del Dragó Negre des d'on hi ha la millor vista d'ella des de Lijiang) era tonteria per la nul.la visibilitat a partir de 3.000m.
Abans d'agafar els busos, passàvem pel mercat de Zonghi, una de les poques atraccions no de pagament i autèntiques de la ciutat (el dia anterior al veure el "port aventura" que era Lijiang ens proposàvem evitar pagar cap atracció turística). Mercat típic asiàtic, amb el seu bullici habitual que no havíem vist encara a Xina, al mercat es poden trobar parades amb tots els productes frescs imaginables.
Desgraciadament agafar el primer bus ens va portar una hora per culpa les males indicacions, però finalment aconseguírm agafar el num.3 (enlloc del 8 senyalat al hostel), canviar a l'avantpenúltima parada al bus num.6 i arribar finalment a Baisha, on un fort ruixat ens donava la benvinguda i ens obligava a caminar a cegues entre fang pels seus carrers en obres de plena urbanització. Passada la pluja i orientats, descobríem els dos carrers principals que constitueixen l'atractiu d'aquest poblat. Alguna galeria d'art, tendes d'artesania i antiguitats diferents als clàssics souvenirs, roba i joies de les poblacions hiperturístiques de Dali i Lijiang, i sobretot la clínica herbal del Dr. Ho. Als seus 92 anys, aquesta eminència de la medicina natural ens va rebre calurosament i ens va mostrar amb orgull el seu projecte (enmarcat pels centenars de reportatges internacionals que ha rebut) i explicar la seva filosofia de vida (de la qual vam entendre la meitat tot i el seu esforç per parlar anglès i alguns papers en castellà que ens va donar).
Un te amb wifi ens permetia veure que el poble de Shu He estava a escassos 4,3 km d'on estàvem i que el camí era senzill, així que aprofitant el sol que sortia feiem caminant aquest tros de ruta, just a temps per arribar i que la pluja fes acte de presència (moment de provar un arròs fregit naxi, la minoria ètnica de la zona i tornar a veure una curiosa sessió fotogràfica de dos nuvis, aquest cop vestits com a militars comunistes).
A diferència de Baisha, Shu He sembla una rèplica en miniatura, potser una mica més tranquila de Lijiang. Mateixes cases de fusta, mateixos cartells, mateixos tipus de tendes...
Una caminata fins a la parada del bus num. 11 ens tornava a Lijiang, on donàvem uns últims volts per la ciutat antiga i acabàvem en un bar de música en viu, bevent te enlloc de cervesa degut a la delicada situació de les nostres panxes.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari