Fins ara sincerament he de dir que no havíem vist res que diguessis: wow! Això és increïble. Beijing està bé, però tampoc és Bangkok per posar un exemple. El mont Taishan està bé com a repte de steps i tota la història sagrada, però no és la muntanya amb millors vistes. Qufu pels amants dels temples i de Confuci. Dali i Lijiang txulos però hiperturístics; i Shaxi estava bé però era un simple poble.
La Gorja del Salt del Tigre és un altre nivell. Ja de camí de bon matí el riu Yangze se'ns presentava amb unes espectaculars boires i els seus primers meandres amb una amplada espectacular. Però aquest mateix riu ja molt ample i baixant ple de fang, rep un altre afluent potent i anbdos cabals penetren en una espectacular gorja estreta formada entre dos pics de més de 5.000m. El resultat no pot ser més espectacular, amb un riu amb uns corrents bestials entre parets que superen els 4.000m. Una experiència sens dubte inolvidable.
Opcions: fer un trekking de 2 dies per les muntanyes (hi ha guesthouses pel camí) si s'està en forma, es disposa de temps i fa bon temps (l'excursió no és broma i hi ha gent que hi ha deixat la vida).
Com cap de les 3 condicions la complíem del tot, decidíem l'alternativa d'un dia proposada per l'alberg de Lijiang. Autobus fins a Tina's GuestHouse (on el trekking de muntanyes s'ajunta amb la carretera) amb vistes increïbles i parada a on comença la gorja i es formen els primers ràpids, i trekking d'unes 2h30min per baixar (i tornar a pujar en ruta circular) fins a la roca del tigre enmig dels ràpids en el punt més espectacular de la gorja. A tenir en compte que a més dels 6e d'entrada a la Gorja (per l'Estat xinès), hi ha peatges de les families locals que mantenen els camins, escales i ponts necessaris per arribar a la roca del tigre (comptar 6e més).
A la mateixa Tina's Guesthouse (on feia una merescuda cervesa) es pot reservar un autobús que surt a les 15:30 cap a Shangri-la, porta d'entrada al Tibet (malgrat que pertanyent encara a la província de Yunnan).
Una espectacular (en alguns trams malmesa) carretera segueix pujant fins a uns 3.600m, i si un aconsegueix sobreviure a la conducció temerària (més que a la resta que hem vist) de cotxes i autocars, s'acabarà entrant a les portes del Tibet, una espectacular esplanada de més de 100km, on es nota el canvi d'arquitectura i ètnia tibetana, així com la fauna propera (yaks domèstics i porcs salvatges).
A les 18:30 arribàvem a Shangri-la, poble convertit en ciutat en els últims anys, on un taxi ens acostava al Dragon Cloud Hostel que teníem reservat. Els 3.200m d'alçada es notaven en el fred considerable que fins ara no havíem tingut. Morts de gana després de dies de règim, decidíem regalar-nos un magnífic bistec de yak amb un sorprenentment bo vi vermell tibetà.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari