Barça: campió de la Copa del Rei

Pocs hi creien però tampoc era quelcom impossible, com ja avançava Rudy en les entrevistes prèvies a la competició, el Barça era el gran tapat. Efectivament, per pressupost i plantilla (malgrat l'important baixa de Kasun i el no aconseguir fitxar algú com es volia des de la secretaria tècnica) l'equip blaugrana hauria de ser considerat un dels favorits, però naturalment l'irregular començament de temporada fins a la copa no invitava a l'optimisme (guanyar 3 partits seguits davant d'equips com Unicaja -també irregular però amfitrió-, DKV i sobretot un Madrid molt sòlid en la lliga, semblava una utopia.
Però trencant el tradicional pessimisme culé, l'equip ha respost perfectament i no només s'ha endut el primer títol de la temporada, sinó que ho ha fet de la manera més clara de la història, des de què es juga amb format acb (15 punts de mitjana en els tres partits). La recepta ha quedat clara: concentració i intensitat des del primer minut, defensa intensa els 40 minuts (la qual cosa ha permès sobreviure als moments menys brillants en atac) i sobretot jo destacaria un superior joc de conjunt, superant l'habitual Navarrodependència. I és que mirant les estadístiques tots els jugadors disponibles han jugat en algun moment en els tres partits, i donant suport als sempre importants Trias, Navarro i Lakovic, en cada partit ha aparegut algun altre home més. Tots els jugadors han intentat aportar quelcom en els minuts disputats, assumint perfectament el rol canviant segons la situació i l'estat de gràcia del dia.
Sorprenent (que no per això menys merescuda) l'elecció com a MVP de Jordi Trias, qui ha fet una Copa del Rei estelar, amb una valoració mitjana de 23,7. Un premi que a mi personalment m'ha alegrat molt, perquè sempre he cregut que aquest jugador tenia molt potencial, i que l'únic que necessita són minuts i confiança, com ha demostrat aquest any quan els ha tingut (recordar la sèrie de partits on també disposant de minuts, va ser MVP d'una jornada de lliga i va fer actuacions estelars en l'Eurolliga). Més satisfacció em fa quan abans de la copa es parlava d'incorporar a jugadors com Lou Roe, que personalment no crec que aportessin res al Barça. I menys en una posició de 4, que amb Trias, Vazquez i Kakiouzis, està més que coberta. No cal fitxar més, sinó exprimir a fons els recursos que ja es tenen. La plantilla del Barça és completa, i només faltaria un 3 pur i anotador, per ocupar potser el lloc de Grimau, la qual cosa no vol dir que de no estar disponible en el mercat (difícil a aquestes alçades), no es pugui confiar tampoc en aquest últim (perquè també ha donat els seus minuts de qualitat).
Per concloure aquest article remarcar que la Copa s'està mostrant com la competició més espectacular del bàsquet europeu, 4 dies molt intensos, amb els 8 equips de primer nivell de la lliga més potent, molt bon ambient, emoció i un gran espectacle. Reclamar que algun dia també podria tocar a Barcelona (on tenim un Palau Sant Jordi amb 16.000 localitats) per variar una miqueta. I vista la importància creixent del torneig, potser una plaça d'Eurolliga podria ser un premi adicional pel guanyador...