Audi A3 Sportback Ambition S-Line 2.0 TDi DPF

Molt més guapo a priori quan me'l van entregar, finalment serà el cotxe que hauré disfrutat menys
a pesar de les expectatives inicials. Probablement ambdós A3os haurien d'haver arribat intercanviats. I és que el S-Line que acabaré de gaudir aquests dies és un cotxe d'estiu. Primer perquè aquesta imatge més esportiva de la foto va durar un cap de setmana, fins que va tocar posar-li els neumàtics d'hivern, i amb ells la pèrdua d'aquestes espectaculars llantes. Mai hauria dit que un cotxe podia canviar tant només amb elles, però certament amb neumàtics d'hivern el cotxe passa a ser molt més vulgar. Per fora, clar. Per dins l'acabat S-Line també es feia notar amb uns còmodes (però freds a l'hivern) seients de pell, una palanca de canvis més esportiva i el millor, un volant esportiu que tenia un tacte increïble. Però al contrari del què esperava aquest acabat S-Line no implicava que el cotxe anés per la resta més ben equipat... ans el contrari, amb aquesta versió perdia el sensor d'aparcament i sobretot, els seients calefactats que tan bé van l'hivern. A més el parabrises tenia una facilitat major en entel.lar-se i només ha faltat els últims temps on el netajaparabrises ha començat a fallar. Definitivament devia ser una versió a vendre per les nostres terres i segur que no pensada per vendre en països nòrdics.
El pitjor però el motor, que respecte l'anterior A3 passava a tenir el "modern" DPF (Diesel Partikel Filter). No m'he posat a mesurar el què deixa d'emetre a l'atmòsfera, però sí el què consumeix de més (passant de 800 a 650 km d'autonomia en conducció semblant). Així que la suposada avantatge ecològica és més que dubtosa i el forat a la butxaca pica, tot sigui per cumplir amb les normes anticontaminants EU*. A més es nota l'acció d'aquest element amb un menor reprís i sensació de potència, això sí, el cotxe era menys sorollós que l'anterior.
De totes maneres, no ens enganyem. Ara que l'hivern s'acaba tocava començar a disfrutar més d'aquest cotxe, les desvantatges del qual personalment mes les compensava el volant i el recuperar les llantes. Així que si he renunciat a ell, fent trampa i tornant-lo amb només uns 4 mesos i poc i uns 3000 km (en comptes dels 6 mesos i/o 8000 km de rigor) ha estat davant l'oportunitat única que ens ha sorgit degut a una renúncia de Deutsche Telekom a un pack de vehicles que havia de comprar. En unes setmanes presentaré la nova adquisició.

Copa del Rei 2008

Felicitats a la Penya pel seu merescudíssim títol de Copa aconseguit aquest passat cap de setmana. Naturalment a un servidor li hauria agradat més que el Barça hagués tornat a guanyar contra pronòstic com l'any passat, però no essent així m'alegro que ho hagin aconseguit els grans rivals de l'àrea metropolitana. Primer perquè feia molts anys que estaven intentar ressucitar de les cendres en les que van anar caient després de guanyar la Copa d'Europa i sorprenentment quedar-se sense patrocinador, i segon, perquè com diu l'acudit del diari sport, mirant els pocs partits que he pogut veure aquest any tinc envenja del joc que estan desplegant. Sí, veient el Barça un servidor es desespera i veient a la Penya (contra Pamesa i Tau, la final estava volant de retorn) un culé apassionat per aquest esport ha de reconèixer que es diverteix més veient el seu màxim rival després del Madrid.
El Barça no va repetir la gesta de l'any passat; aquest any no anava tan de tapat i el Iurbentia va posar-hi molta més il.lusió i va demostrar tenir-li la mesura presa al nostre equip. Els bilbaïns segueixen demostrant que a pesar de tenir una plantilla sense grans noms, són un equip i com a tal juguen. La Copa ha servit per demostrar que la seva segona plaça a la lliga i ser la millor defensa de la competició no és casualitat. Però malgrat que el Barça perdés només d'un punt i el TAU guanyés només de dos contra ells, la diferència mostrada en la competició va ser abismal. Ambdos equips grans van sortir sense la concentració necessària i el rival ho va aprofitar per obrir escletxa ràpidament. Però mentre el TAU va saber posar-se el mono de treball per reconduir la situació i passar a dominar el partit (fins a l'especulació final que els va portar a patir en els últims moments), el Barça va anar constantment a remolc, mostrant una sensació d'impotència preocupant. El recent aterrat Gary Neal va jugar més que molts jugadors fitxats a principis d'any per ser importants i després d'unes primeres jugades prometedores, va acabar per contagiar-se de l'individualisme imperant. Ja està bé d'enganyar-nos, el Barça actual no té cap mena d'esquema coherent ni en atac ni en defensa, i només sobreviu a base de la qualitat individual de certs jugadors i de les estones on pugui demostrar una concentració (individual) defensiva asfixiant. L'equip és inexistent i els temps morts no serveixen ni per saber fer una falta quan queden tres segons per acabar el partit.
La Penya ha tingut els seus altibaixos en els seus partits, però sap jugar més com equip, té recursos defensius interessants per intentar canviar dinàmiques de partit, i algunes individualitats que marquen en atac quan la resta no se'n surt. A més es permeten el luxe de donar espectacle, no en va són protagonistes de tres de les cinc millors jugades del campionat amb les quals despedeixo aquest post.

La gran seducción

Sincerament no recordo què em va fer apuntar la pel.lícula per baixar-me-la (a pesar de ser bastant recentment), però aquest diumenge mirant alguna cosa la vaig elegir precisament per això, tenia ganes de veure una pel.lícula completament inesperada.
La gran seducción és una comèdia canadenca, del director francòfon Jean-François Pouliot, qui amb aquesta obra realitzava la seva òpera prima en el món dels llargmetratges. La gran seducción no és una comèdia hilarant, és més aviat és una producció costumista que simpàticament ens acosta a un petit poblat pescador sotmès a una tràgica realitat cada cop més habitual: l'atur i la emigració cap a la gran ciutat.
Saint-Marie-La-Mauderne és un petit poble de 125 habitants, aïllat de la civilització degut al seu únic accés amb barca a través del mar, i l'esplendor de la qual es va acostar arran de l'actual crisi pesquera de la zona. La seva població es compon per tant d'antics pescadors que reben el subsidi estatal amb el qual anar sobrevivint i gent que en el sector serveis busca la calma que no trobarà enlloc més. Però alguna cosa pot canviar en aquesta població perquè els habitants recuperin la felicitat i l'orgull: una fàbrica d'envasos plàstics està disposada a afincar-se en el poble, si superen l'oferta d'un poble rival... i si aconsegueixen el metge resident amb contracte per 5 anys que demana la companyia asseguradora.
Per tant a l'igual com els hi passa en la realitat als habitants de l'illa escocesa de Jura, els habitants es troben amb el dilema de trobar un metge disposat a quedar-se allà aquest mínim de 5 anys. Com en aquest cas no hi ha masses diners a oferir, els habitants decideixen intentar seduir a un cirujà plàstic que hi estarà un mes per convencer-lo que no hi ha lloc millor on viure. Un joc teatral divertit de mentides i una mica de fàbula previsible ens faran passar una bona estona.
Guanyadora de diferents premis internacionals, amb una bona interpretració, és una bona pel.lícula recomenable, especialment per aquells qui troben a faltar més sovint en cartelleres obres de l'estil de Waking Ned.

Third degree

Aquest és el nick que em posaria Sawyer si estigués a la illa de Lost. Una xorrada però m'ha fet gràcia.

El sorteig de l'Eurolliga... i Gary Neal

Com era d'esperar no ha tocat un grup assequible (i possible) com hauria sigut per exemple Lietuvos, Maccabi i Aris, però això hauria estat un premi massa gran per al què s'ha demostrat fins ara. Així que ha tocat l'os dur més probable i clar favorit a primer de grup (CSKA Moscou) i tres equips que lluitaran per la segona plaça: el sempre incòmode Unicaja (oportunitat però de revenja per l'eliminació de l'any passat) i una Lottomatica de Roma que ja ens va enviar a la tercera plaça en la primera fase i amb qui no hauríem de tornar a ensopegar. Un grup doncs no senzill però tampoc impossible, i que en cas de passar segons implicaria uns més que probables quarts... contra el Madrid!! (amb el gust que donaria deixar-los fora de la SEVA Final Four).
Clar que perquè tot això passi hauran de millorar una mica les coses. Conscients de la necessitat d'un reforç per a l'equip, la dupleta IC ens ha tornat a obsequiar amb un altre jugador a ocupar la posició amb més overbooking de la plantilla: la de 2 (on ja tenim a Basile, Grimau, Acker i cada cop més Lakovic). A final de temporada quan probablement marxin els dos espero que en alguna d'aquestes declaracions punyalada que es solen fer sobre el passat, algun dels dos ens aclarin el més gran dubte que tinc del seu projecte: ha estat Savic incapaç en tres anys de portar un "3" autèntic a l'equip o ha estat Ivanovic qui sempre ha demanat jugar amb exteriors baixets?

Votar en blanc?

Des que es va retirar de la política activa i a pesar del seu anunci recent de què pateix Alzheimer, l'ex-alcalde de Barcelona i ex-president de la Generalitat s'ha decidit a torpedejar regularment l'oasi d'apatia que tenen establerts els polítics actuals amb sinceraments incòmodes del passat i ara demanant el vot en blanc en les pròximes eleccions.
La situació política actual no és molt diferent que la què em va portar a votar a Escons Insubmisos en les passades eleccions per a la Generalitat (a les municipals de Barcelona sí vaig tornar a votar partits convencionals ja que considero que són eleccions més properes i on un sí pot mirar diferents propostes que afecten al seu barri). Partit que, per cert, també es presenta a les generals i acaba d'obrir un bloc. En el meu cas aquest cop no votaré perquè en la meva novament condició d'exiliat (curiosament també em vaig perdre les últimes generals per estar vivint a Alemanya) ja faig tard novament, la qual cosa aquest cop em preocupa molt menys que en les anteriors on es donaven unes circumtàncies especials. Així que no cal que em trenqui massa el cap amb què hauria votat en cas d'haver-ho pogut fer.
No sé si aquestes són les eleccions ideals per votar en blanc, si tot i haver de governar amb partits catalans, obtenim el què obtenim, no em vull imaginar sense aquest poder. Però és interessant que un ex-president el demani, és una prova del nivell que estem tenint (i que teníem quan ell estava també per cert) i els arguments esgrimits són realment certs. Interessant però és la reflexió que fa sobre el gir europeu, potser sí que és el partit que falta, un partit europeïsta de veritat i intentar obtenir a Europa el què sembla impossible després de tants segles obtenir d'Espanya. Clar que per a això potser Europa també hauria de donar certs pasos endavant que no encara ha donat, com una Constitució que representi a la seva gent i un govern europeu, les decisions del qual afectin i arribin a la consciència de la població...

Catan Erweiterung Händler & Barbaren (II): escenaris nous

Com publicava en el post anterior, l'extensió comerciants i bàrbars disposa de 5 escenaris nous:

a) Die Fischer von Catan (els pescadors de Catan): el desert es substitueix per un llac i apareixen zones de pesca, tot associats també a números dels daus. Els jugadors a més de cobrar matèria prima en cada torn, cobren també cartes de peixos (que poden tenir 1, 2 o 3 d'ells) si tenen poblacions a la vora de les zones de pesca (1 carta si es té un poble, 2 si es té una ciutat). El peix, matèria de luxe, serveix per poder pagar les següents accions: 2 peixos envien al lladre fora de la illa (fins que torni a sortir un 7), 3 permeten robar una carta d'un rival, 4 agafar una matèria primera del banc, 5 construir una carretera i 7 comprar una carta de desenvolupament. Però atenció també es pot pescar una xiruca vella, la qual et resta un punt per la resta del joc...

b) Die Flüsse von Catan (els rius de Catan): a la illa de Catan apareixen dos rius que creuen zones de matèria prima, i acaben en zones pantanoses infèrtils. Cada carretera o poblat construit vora el riu dóna una moneda d'or. Els rius es poden creuar mitjançant ponts (màxim 3 per jugador), que valen dos totxanes i una fusta. El jugador més ric (número de monedes d'or) opté la carta de colon més ric (1 punt), mentre que la resta obtenen les cartes de colons pobres (-2 punts). Queda clar que aquest escenari és una lluita per estar als rius.

c) Der Zug der Karawanen (el tren de les caravanes): en el mig de l'illa un oasi de nòmades, que volen ovelles i blat per negociar, substitueix el desert. Quan un jugador construeix un poblat (o ciutat), s'inicia una ronda de negociació per atreure la caravana nòmada. Cda jugador posa tantes ovelles i blats com vulgui, i cada carta compta com un vot. La majoria de vots decideix on es posa el camell (en cas d'empat guanya el jugador que ha posat més cartes o en el seu defecte el jugador que acaba de construir). Els camells han de formar una caravana (màxim tres) que parteixen de l'oasi. Cada carretera construida per on passa la caravana compta doble de cara a la carretera més llarga. Cada població creuada pels camells val un punt més. La victòria es situa en aquest cas en 12 punts. L'escenari dóna un major valor a les ovelles, que normalment tenen menys sentit en el joc original.

d) Der Barbarenüberfall (l'asaltament dels bàrbars): en aquest escenari desapareixen el lladre i les cartes de desenvolupament normals (que es substitueixen per unes noves). També apareix un castell. Es comencen contruint 1 poblat i 1 ciutat. Dos bàrbars es situen en les caselles 2 i 12. Cada cop que algú construeix entren tres bàrbars a l'illa, situant-se un a cada casella de la costa amb els nombres que surtin de 3 tirades de daus consecutives amb diferents nombres. Quan 3 bàrbars arriben a un territori el conquereixen, deixant de donar matèria prima i destruint les poblacions que hi haguessin (es deixen tombades). Tampoc es poden construir carreteres o poblacions en ell. Les cartes de desenvolupament de l'escenari (que es juguen a l'instant i sense límit per torn) poden donar: expulsió d'un bàrbar, desplaçament d'un bàrbar a un altre territori (a voluntat) o caballers, que poden ser negres (i es poden situar en qualsevol camí lliure) o de la consagració (que parteixen del castell). Els caballers de cada jugador es mouen tres camins (que no tenen perquè ser carreteres) al final de cada torn. El pagament d'un blat permet moure un caballer cinc camins. Els caballers poden moure's lliurement per camins, carreteres i ciutats, siguin del jugador que siguin, però no poden haver-hi dos caballers a l'hora en el mateix camí.
Quan 4 caballers arriben a un territori conquerit el lliberen, fent presoners als 3 bàrbars, que es repartiran entre els jugadors que hagin aportat caballers (1 per cadascun mínim; si en sobra un pel què hagi aportat més caballers, o desempat amb daus, i 3 monedes d'or pel què perdi). 2 presoners donen 1 punt. Un dau de colors decidirà quins Ritter han mort en la lluita, rebent el jugador daminificat 3 monedes d'or per caballer perdut. 2 monedes d'or són intercanviables per una matèria primera. La regla del 7 es manté igual, a pesar de no haver lladre. Guanya qui arribi a 12 punts.

e) Händler & Barbaren (negociants i bàrbars): per restaurar el castell es necessita màrmol i vidres. A canvi el castell dóna eines de la seva ferrateria i sorra del riu. El màrmol (i també sorra) s'obté de la pedrera, a canvi d'eines. La vidreria necessita sorra i dóna vidre i eines. En aquest escenari desapareixen el 2 i el 12, les cartes de desenvolupament normals, i les cartes que donen 2 punts extres. 3 bàrbars es situen en els camins de l'illa (i s'aniran movent a voluntat del jugador que tregui el 7, robant una carta si el situa sobre una carretera d'un rival). Al començament cada jugador rep 5 ors i construeix un poblat i una ciutat, de la ciutat partirà el seu carruatge. Els carruatges es poden anar millorant, sota pagament de matèries primeres, podent fer fins a quatre millores (que signifiquen un punt adicional). Al final de cada torn, el jugador mourà el seu carruatge (4 moviments de base o més si l'ha millorat). Cada moviment significarà avançar més o menys en funció de si passa per camins o per carreteres, pagant peatge (or) si aquestes són d'un rival. Creuar-se amb un bàrbar també alenteix el pas, però hi ha la possibilitat d'expulsar-lo tirant els daus. Quan un carruatge arriba a un dels objectius (castell, pedrera i vidreria) obté una matèria primera a portar a un dels altres objectius. Quan hi arriba donant una matèria primera, a més suma un punt i certa quantitat d'or. Guanya qui arriba a 13 punts.

Catan Erweiterung Händler & Barbaren (I): variants noves

Ho reconec, m'he tornat un friki d'aquest joc. Així que després d'estrenar l'extensió per 5-6 persones aquest Nadal i comprovar que la gent a Barcelona també s'hi està enganxant, vaig prendre la decisió que tornaria d'Alemanya amb totes les extensions. Aprofitant que l'altre dia passava per davant la tenda, vaig començar amb l'extensió que no coneixia i només havia vist aquí: la Händler & Barbaren (comerciants i bàrbars).
Comerciants i bàrbars és la tercera extensió oficial del joc "Els colons de Catan" i va sortir tot just l'any passat. La seva aparició respon a les demandes de la gent, doncs el seu creador Klaus Teuber en principi tenia previst acabar la saga amb les dues extensions prèvies: Seefahrer (navegants) és una expansió espaial, Städte & Ritter (ciutats i caballers) és una expansió de profunditat en el joc.
Comerciants i bàrbars respon en general més a expansió de variants del joc original, tot i que també disposa de dos escenaris nous que aprofundeixen en la complexitat del joc. L'extensió disposa de 4 variants del joc original i 5 escenaris nous.
Les 4 variants són:

1) Freundlicher Räuber (lladre amable): el lladre no es pot col.locar en territoris amb jugadors que només tinguin els dos punts d'inici. Variant doncs bastant pobre i que no aporta res especial.

2) Ereignisse auf Catan (aconteixements a Catan): aquesta variant substitueix els daus per cartes que es barregen i que contenen els números. En cada torn el jugador en comptes de tirar els daus roba una carta. Algunes cartes a més de funcionar com a daus, contenen instruccions d'aconteixements que premien/castiguen algun jugador: destrucció de camins, cartes de material de premi, intercanvi de cartes de material entre jugadors... Aquesta variant pot ser interessant per canviar i contrarrestar una nit de mala sort amb daus "trucats".

3) Der Hafenmeister (el mestre de ports). Anàloga a les cartes que otorguen dos punts al què té el camí més llarg i al què ha jugat més cartes de caballers, apareix la carta que dóna dos punts al què disposa de més ports (mínim 3 punts en ports). Senzilla però interessant variant, pel meu gust a introduir immediatament en partides de joc base.

4) Catan für zwei (Catan per dos): interessant variant per encara fer més flexible el joc. Si en el seu dia criticava del joc que només és vàlid per 3 (sense ser tan genial) o 4 (màxim esplendor), i per això em vaig comprar l'extensió per 5 i 6 persones, amb aquesta variant s'amplien les possibilitats també per sota. La variant es basa en dos jugadors reals, i 2 jugadors neutrals controlats pels dos reals (sense estar assignat un a cadascun). Els dos neutrals no són competència per guanyar ja que estan limitats (per exemple només poden tenir pobles i no ciutats), però fan la funció necessària d'ocupar terreny i poder ser utilitzats per a molestar al rival real. A més s'introdueixen monedes que s'aconsegueixen quan un construeix a la costa (1) o al desert (2), o a canvi de cartes-caballer (2). Aquestes monedes permeten realitzar dues accions (robar dues cartes del rival a canvi de dues que un vulgui, o moure el lladre), a canvi d'una moneda o dues segons si s'està guanyant o perdent. Variant que pinta bé, a provar el dia que no es trobi a gent.

Weiber Fasching 2008

El partit del Barça de bàsquet va estar a punt de fer-me'l perdre per segon any consecutiu (malgrat que l'any passat l'excusa valia més la pena), però finalment vaig decidir que no podia tornar a Barcelona sense haver viscut una de les festes més importants d'Ingolstadt, festes majors de primavera i tardor a part. Es tracta del carnaval, que malgrat no ser tan important com a Köln, sí es celebra també per terres bavareses. A Ingolstadt el dia fort és el dijous gras, malgrat que aquí se'l coneix pel Weiber Fasching, o carnaval de les dones. I és que a més de les tradicions de tallar corbates a Audi com explicava l'any passat, per la nit la gent surt de festa, i el teatre (on es fa la festa més grossa) i tots els bars i discos s'omplen de dones (i homes... però aquests potser menys) disfressades. Si els homes es disfressen de dones, se'ls hi permet entrar abans de les 12 junt amb les dones.
Com els companys blaugranes no estaven per la tasca de sortir de festa després de fer 300 km i anar a treballar el dia següent, un servidor va improvisar recuperant la gorra jamaicana amb rastes per almenys anar a prendre algu i veure l'ambient. Així que vaig anar cap a la Diva, on es trobaven les nostres noies molt mones amb la seva disfressa de mosqueteres. Una birra i un cubata accelerat més tard, estava un pagant els 5 euros per entrar al Diagonal, un bar normalment molt tranquil, però que aquest dia es reconvertia en disco amb festa grossa. Allà estaven els nois amb unes disfresses impresionants de noies Abba. El local, com els demés, estava ple i amb molt bon ambient, probablement és el dijous de l'any on surt més gent de festa, doncs moltíssima gent no treballa al dia següent. Lamentablement no era el meu cas, que a les vuit estava fent l'examen oral de nivell d'alemany per al curs que (a bones hores) ens pagarà SEAT i després a treballar intentant aguantar la son el millor possible.

Fotos Carnaval al Diagonal

A punt de cremar una nova etapa... en comença una nova

Aquesta setmana passada ha portat una gran novetat que esperava amb il.lusió. Confirmada la meva data de retorn a Barcelona pel 31 de maig, quedava la tasca d'intentar solventar abans del retorn el meu futur allotjament. Després de molt de temps on he avaluat diferents opcions, per cap d'any em vaig decidir a comprometre'm amb tres amics per intentar l'experiència de viure junts. A diferència d'ells un servidor ja ha passat per molts pisos no paternals. Habitació rellogada en un pis a quatre amb alemanys a Aachen, habitació rellogada en residència d'estudiants a Aachen, habitació llogada a Manresa amb una cocainòmana, un operari polac i un transportista, habitació en pis d'estudiants a Manresa i actualment pis per mi a Ingolstadt. Quedava però encara una experiència pendent, prèvia a la què espero sigui un dia de pis propi amb família. Aquell pis de post-estudiants a Barcelona que fa anys tant havia parlat amb els amics Joanda i Lluís, finalment es farà realitat amb tres altres protagonistes, amb qui estic segur l'experiència serà igual de positiva. El Dani i el Marc ja han escrit els seus primers posts sobre el tema i són els capdavanters en l'aventura. Un servidor i el Txes ens incorporarem en breu per completar el pis.
Un pis que quan el vaig veure (després d'haver fet algunes visites a uns quants) em va semblar perfecte per a l'experiència que s'inicia, a l'hora que ofereix el nou repte de conèixer un nou barri com el de Les Corts, no tan cèntric com voldríem, però que promet d'altres compensacions.
Amb aquest quàdruple moviment, unit als fets per la resta d'amistats en els últims temps, podem dir que tots enterrem l'etapa d'estudiant depenent dels pares, iniciant conjuntament una nova etapa de la vida que espero sigui tan gratificant com de moment promet. Quines ganes de tornar a Barcelona!!