Audi A3 Sportback 2.0 TDi

5 mesos després i ja superats els 9200 km (a pesar que al juliol vaig fer 0 km degut a les vacances) toca canviar de nou de cotxe. Moment de despedir-se d'aquest A3, que si no fos perquè el seu equipament era tan bàsic, diria que l'he disfrutat més que el A4 (que tampoc era cap maravella equipada, però algunes coses cada cop més normals com ordinador de bord i regulador de velocitat sí tenia, faltant en ambdós el comandament de ràdio des del volant que fins i tot el Peugeot té). He perdut llantes d'aleació per tapacubs, els elements electrònics mencionats i l'estabilitat i poc soroll de l'A4 (malgrat que l'A3 per ser més modern està millor aïllat, la diferent disposició del mateix motor envia més sons a l'habitacle). Però a canvi he guanyat un cotxe amb el què em sento més identificat, més petit, més manejable, més divertit de conduir, més fàcil d'aparcar en grans ciutats (això sí quan torni em costarà no tenir el sensor de pàrquing) i més addient per la meva edat i imatge. Amb ell he batut de nou el rècord de velocitat de velocímetre, 235 km/h en aquests paraïsos que són les Autobahn quan no hi ha trànsit, i he fet viatges de molts quilòmetres amb un consum contingut. Dissenyat per SEAT en el seu moment, l'A3 Sportback és un cotxe que combina magníficament l'esperit esportiu del model de 3p que va portar a la marca dels 4 anells a l'èxit, amb una practicitat que es veu amb unes places posteriors equivalents a les d'un A4, i tot amb un disseny que personalment m'agrada més que el 3p. D'ell seguirem disfrutant amb la pròxima entrega, que promet però encara millors experiències al volant, ja que per fi, m'ha tocat un S-Line equipat com Audi mana.