20 de febrer 2007

Göteborg

I després d'una nova setmana dura, va arribar la purificació del cap de setmana, aquest cop el destí era tambe bastant lluny: Göteborg. Una mica de patiment per agafar l'avió perquè vaig acabar sortint més tard del què volia i havia de provar aparcar al poble de Freising i agafar un bus fins a l'aeroport per tal d'estalviar-me el pastón del pàrquing d'aquest, però finalment vaig agafar l'avió, amb temps fins i tot per passar pel duty free per portar dues ampolles d'alcohol. Que aquest producte no és fàcil ni barat d'aconseguir en aquell países nota de seguida que puges a l'avió i veus a tothom carregat d'ampolles. La palma se l'enduien però els dos companys de fila, que a part d'entestar-se a parlar-me en suec (potser en tinc pinta) duien 8 ampolles cadascun. El més divertit però és quan passen amb la beguda i demana el primer: dos gots de vi, 1 gin tonic i 1 whisky. Davant el somriure de l'assistent de vol, laresposa va ser: man, these times are gone. De totes maneres van aconseguir 3 gots vi un i 3 birres l'altre, que no està malament en classe turista.
Un parell d'hores més tard aterrava a la freda ciutat sueca, malgrat que l'any càlid es deixava notar per l'absència de neu, així que no puc dir que hagi viscut una congelada experiència sueca. Allà estava l'amfitriona, la Christina, ja acompanyada de lles dues magnífiques d'Irlanda, Niamh i Emer i l'Ingrid, una noruega que vaig conèixer al principi de l'Erasmus, quan ella ja estava a punt de tornar. Deixar les coses a casa, fer un parell de tragos i a buscar al Reima (Finlàndia) a l'estació. Eren ja les 11:30 amb la conya, però encara hi havia coses a fer, birres en un pub irlandès de bon ambient i després una disco de música llatina. Posar-nos al dia i recordar vells temps per retrobar l'ambient de grup d'aquells mesos fantàstics.Hi havia absències, tots ja portem una vida diferent, però tornàvem a estar junts fent festa i intercanviant les diferències culturals. Per cert, el carnaval a Suècia és inexistent,així que el gorro irlandès que duia per improvisar es va quedar a la bossa.
Després d'una llarga dormida, al dia següent ens vam dedicar a veure la ciutat. No va ser una visita exhaustiva, però suficient per fer-nos la idea d'aquesta ciutat moderna i portuària. Potser no té res massa especial,però l'ambient és tranquil i el centre sense destacar en res és bonic per passejar.El estar a prop del mar a mi a més sempre m'aporta una sensació especial. Acabant amb una bonica posta de sol al port, vam tornar cap a casa per fer el sopar, sí, amb peix fresc, el què no es troba en les terres alemanyes. Després un copeo mentre fons hi havia la preselecció sueca per Eurovisió (sembla que no han après la lliçó de l'any passat, veient qui va passar, molt lluny no arribaran). Ja més tard va arribar el Thomas (un altre que vaig conèixer al principi abans no va tornar) acompanyat d'un amic, i després de fer unes últimes rondes ens vam dirigir una disco, on hi havia una festa jugoslava (arrels maternes de la Christina). Realment de comercial no es pot considerar la disco, i malgrat el pastón pagat (15 € sense copa), m'ho vaig passar genial, amb la barreja de música de DJ i de música en viu plena de ritme amb instruments de vent.
Desgraciadament un cap de setmana tant lluny no dóna per molt més, ja que el diumenge tots havíem d'anar tornant a hores diferents, però queda el record d'una primera trobada de diversa gent post Erasmus. Una experiència a repetir ampliant amb els grans absents d'aquesta primera trobada.
En quant a Suècia em va fer gràcia el sistema de monopoli estatal per l'alcohol, que a diferència dels altres països nòrdics, també inclou la cervesa. El pitjor ja no són els preus, sinó a sobre els horaris restringits que obren aquestes botigues. Sort que anàvem ben equipats d'alcohol fort, mentre que la cervesa ens vam conformar amb les variants dels súpers: birres angleses i versiones de Carlsberg... amb límit 3,5%. Bastant tocacollons el què no tinguin l'euro, feia temps que no em veia obligat a canviar, i com a Ingolstadt no vaig tenir temps, doncs fins que no vaig poder treure en un caixer, vaig haver d'anar tirant de Visa (sort que a diferència d'Alemanya en general l'accepten). I en quant al què la majoria estarà esperant... sí, realment les sueques en general estan molt bones. Hi ha de tot clar, però anant pel carrer i sortint sí que un alegra la vista sovint. Ja no només és que siguin rosses (perquè a Alemanya també en sobren), sinó que solen tenir bon tipus i vesteixen amb gràcia. Fent cas del Reima, Stockholm és encara més espectacular, així que ja sabeu la pròxima parada en aquell país.

+ Fotos

3 comentaris:

flop! ha dit...

Osti, que bo lo de la festa iugoslava... m'encanta la musica de per alla! I molt xulo el cel de Goteborg al capvespre!

jejeje, quina gracia el finlandes i la irlandesa... on viuen ara?

Salut!!

Joanda ha dit...

veig que va anar be! La veritat que pinta que va ser un bon finde!

PS: Tiu tu surts a la foto? Es que entre el gorro i l'abric... sort que no duies passamuntanyes ;-)

sukkus ha dit...

Doncs el Reima està ara a Finlàndia buscant projecte amb el què acabar la carrera, després d'haver estat currant a la India uns mesos.

La Niamh està vivint a Dublin, ja currant d'arquitecte, i compartint pis amb l'altra irlandesa que va venir, portant ambdues una vida bastant social i bohèmia, que m'agradaria portar algun dia per bcn...