Die Siedler von Catan

I finalment va arribar el moment. Sabia que algun dia cauria en la tentació de comprar-me'l i la setmana passada va ser el moment.
Venia de jugar el dia anterior al Carcassone, a casa d'un resident seató que està lesionat i per tant no podia sortir.Vaig veure que li va molar el joc i que havia parlat amb un altre de fer quedades regulars per diferents jocs (Uno, Monopoly...). Tenia una base futura de possibles jugadors i només em faltava trobar la megaoferta: Catan i ampliació Atlantis per 25 €.
El Catan és un joc de taula i estratègia alemany molt famós tan allà com en d'altres països. De fet, el vaig descobrir durant el meu Erasmus, però curiosament no a Aachen, sino a Grenoble, en la meva visita al Charly. Després al tornar vaig veure el joc en el bar d'Erasmus d'Aachen i vaig viciar a una bona colla de gent. Ara l'objectiu és fer-ho aquí, i com ja és meu, al tornar, també amb els amics de sempre (que alguns i algunes ja el coneixen).
El joc en sí és bastant simple. Es tracta d'un terrori amb diferents regions, cadascuna de les quals dóna un tipus de materia prima determinada. Els jugadors es situen en les regions que poden (hi ha límits de jugadors per regió) i van obtenint la matèria prima, quan els dos daus sumen el nombre del 2 al 12, al qual cada regió va associat. Amb la matèria prima un pot construir camins i poblacions (pobles o ciutats). Quan surt un 7, apareix la figura del lladre, que es col.loca sobre una regió i bloqueja aquell número, deixant de donar matèria per a la regió. També hi ha cartes especials que es poden comprar, amb premi sorpresa, des de punts a matèria prima, etc.
L'objectiu del joc és sumar 10 punts abans que ningú. Els punts els donen les ciutats (2), els pobles (1), alguna carta especial (1), el què té el camí més llarg (2) i el què té més cartes de caballers especials (2). Hi ha també ports, on un pot construir i canviar matèria prima excendent per la que et falta de manera més econòmica. Els jugadors també poden comerciar per torns entre ells.
El què m'agrada més d'aquets joc és que cada partida és diferent. Les regions i els números als què van associats es disposen aleatòriament, així que la situació de la partida canvia i un l'ha d'analitzar bé al principi i evolucionar també coherentment (perquè al principi es necessiten unes coses i després unes altres). L'ordre amb el què es comença (també aleatori) marca també l'estratègia a seguir. Per tant hi ha molts factors que condicionen i canvien segons la partida, així que cadascuna és un repte nou i diferent. A més hi ha nombroses extensions. Jo coneixia la de Ritter & Städte (Caballers i ciutats), que va ser la partida més emocionant,però que allargava de l'hora i mitja de joc a les més de quatre (12 punts per guanyar, illa més gran, metropolis afegides i noves cartes especials, algunes amb poders destructors sobre el rival). També havia vist la Seefahrer (navegants), sense haver-hi jugat mai. I ara tinc l'Atlantis, que no coneixia, però dóna 2 nous escenaris i 8 versions noves de joc. Tot un potencial per explotar. I alguna d'altra hi deu haver...
El dolent de la versió normal és que és per 3 (acceptable) o 4 (guapíssim) jugadors. Clar,que també hi ha les extensions per més jugadors, que havent trobat aquesta megaoferta per començar, no descarto que també acabi en les meves mans.