Canviant de pais: entrada al Liban

Despres d'una segona gran dormida (xinxes a part), el taxi ens recollia en ben esmorzat per sortir de la urbanitzacio arab i posar rumb a un nou pais: el Liban. El dia anterior haviem vist imatges problematiques entre Liban i Israel, pero una trucada a l'embaixada espanyola de Siria ens tranquilitza, suposo que els fets es magnifiquen amb la distancia.
Motxilla a l'esquena creuem a peu el pas fronterer siri, no sense unes quantes gestions interminables i el pagament d'un misterios visat de sortida (?) (agrair el gran servei de l'embaixada espanyola que ni tan sols sabia si aixo era normal, sic). Creuant el pont del riu, arribem a l'oficina libanesa, on rapidament ens adonem que ens trobem en un pais molt mes militaritzat (pero a la vegada mes internacional).
Dos taxis ens acaben portant fins a Tripoli, segona ciutat libanesa situada al nord del pais. Els embussos son frequents, provocats pels controls militars de seguretat, probablement despres dels events succeits el dia anterior amb Israel. El que podria ser un problema, tambe te la seva part positiva: el taxista comenca a agafar rutes alternatives que ens permeten veure des del vehicle camps de refugiats palestins pels voltants de Tripoli. Finalment arribem al centre de la ciutat, on decidim fer una breu passejada pel casc antic, menjant una pita, motxilla a l'esquena, i suportant un calor important (pero suportable en comparacio amb Siria). Despres de treure moneda local, ens embarquem en un autobus que ens porta fins a Beirut, la capital. Pel cami, l'autovia de la costa ens mostra el tipic paisatge libanes, amb les muntanyes caient fins a la costa mediterrania i construccions altes a les seves vores. A mesura que un viatja cap al sud les mostres de luxe en edificis i anuncis van augmentant, arribant l'apogeu a Beirut, on un troba des de barriades d'extrema pobresa, fins a hotels i cotxes de grandissim luxe circulant pels seus carrers. Poques ciutats mostraran unes diferencies tan grans, ni una barreja de mon occiental i oriental tan sorprenent.
En veure la mesquita principal decidim baixar-nos de l'autobus i a peu emprenem el feixugos cami fins a Hamar, zona propera a la Corniche on es suposa s'han de trobar els famosos beach-clubs que donen fama a la capital libanesa. L'oficina de turisme ens proporciona l'hotel lliure que la Lonely ens negava (tot ple aquestes dates), pero les condicions higieniques del lloc ens recomanen sortir a la cerca de quelcom millor. Finalment, una mitja hora despres aconseguim una habitacio decent a un preu raonable, punt de partida dels dos dies que hem de passar a Beirut abans de volar cap a la capital jordana.