Primeres impressions des de Damasc

1 d'agost de 2010. L'avio d'Austrian Airlines aterra a l'aeroport internacional de Damasc. Temperatura exterior: 45 graus Celsius. Per sort la humitat no es gaire elevada, la qual cosa no evita que la sensacio que produeix el vent calent sigui d'estar-te cremant a lo bonzo. Concentrar-se en aquestes condiciones es impossible, amb la qual cosa tornem a entrar a la terminal. Canvi de diners, compra de targeta SIM siria i de nou cap al forn, a la cerca d'un bus cap al centre de la ciutat. Alla un primer taxi ens porta cap al misterios hotel que havia reservat dijous a cegues per telefon i que va resultar prou acollidor, centric i barat: Al Mahabba & Al Salam, un hotel on l'unic cartell amb el nostre alfabet es Welcome (he d'agrair l'autor de l'unica review existent sobre aquest hotel fins avui, ja que va ser molt util per trobar-lo). Primer problema del viatge: mobil espanyol perdut al taxi (no es bo anar amb dos mobils per mon a la butxaca).
Oblidant el primer incident que podia ser pitjor, i despres de comprovar que l'habitacio era prou fresca, ens decidim a submergir-nos al bullici de la capital siriana. Superant els passos a nivell de les grans avingudes que rodegen el centre, un es troba amb la Citadel, fortificacio actualment en desus i que es la porta d'entrada cap al gran zoco de Damasc. Un zoco, que a diferencia de Marroc, el turista pot recorrer tranquilament (calor a part), sense ser perseguit ni agredit verbalment per tal de comprar coses. Les principals mezquites chiites i sunis tambe son d'acces public, impressionant la primera pel seu espectacular pati amb mosaics d'or i la segona pel seu esplendoros interior. Passejant pels carrers, sorpren les grans diferencies entre la gent que es veu, especialment dones: des de dones amb nikhab integral, a d'altres amb mocador i altres que van a lultima europea. La trobada per sopar amb l'Imad, contacte del Xavi, ens va aclarir algunes coses: dones chiites tot negre, sunis mocadors blancs, musulmanes no practicants o cristianes a l'europea. Damasc es una gran barreja de cultures, on el respecta impera a traves de la maxima, prohibit parlar de politica i religio. Tambe ens aclaria que ens grans cotxes luxosos que es veuen, son en realitat d'emirs saudis de vacances a Siria per veure familiars, d'aqui els hotels plens i cars d'aquesta epoca de l'any.
Portavem desperts des de les 4.30 i el vol i la caminata asfixiant (la posta de sol no aportava gaire alleujament) feia que la son aparegues tot i la interessant conversa amb Imad. Temps per escoltar breument el famos explicador de contes de Damasc i menjar una pizza siria al carrer, abans d'anar a dormir.