Nit en el desert de Wadi Rum

Despres de la plena experiencia de Petra, el Lancer automatic ens portava mes rapid de l'esperat a la seguent aturada del viatge: la reserva desertica de Wadi Rum. Despres d'una breu informacio en el Visitors Center, decidiem posar-nos en mans d'un dels comercials pululants de la zona per realitzar una ruta en camell pel desert on es va filmar Lawrence d'Arabia, incloent una nit en una haima que ens permetes viure l'absoluta tranquilitat per la nit.
Probablement comencar una ruta de 5 hores en camell al migdia en ple desert no sigui la millor idea, pero ens va semblar mes autentic que anar comodament sentats en un jeep. Despres de l'emocio inicial de pujar en aquest animal mes alt del que sembla (especialment critics son els moments on s'alca o s'agenolla, on si un no vigila es clava els pals del seient per partida doble), la ruta va ser forca monotona. I es que el ritme del camell era calmat i pausat, mentre el sol imperdonable queia sobre nosaltres, provocant als meus companys algunes cremades a les cames. L'aturada de mes d'una hora en una estreta gorja del desert ens permetia fer una agraida migdiada a l'ombra de les imponents roques. I es que Wadi Rum no es el desert de dunes que ens esperavem, sino un desert de sorra i roques gegants, que malgrat la seva bellesa ens decivia lleugerament per no ser el que esperavem. Insistint a Salame, el bedui, ens desviem lleugerament del nostre cami cap al campament, per passar com a minim per una de les dunes de sorra mes altes, on poder experimentar ni que sigui localment l'experiencia d'intentar escalar i tirar-se per una duna.
Amb la part posterior fortament adolorida, arribavem passades les 17h al campament, on inicialment nomes es preveia la nostra presencia i la de Farees, el majordom de la tenda (equipades per cert amb unes dutxes forca decents). Pero la nostra arribada permet que el comercial convenci a una basca (Sonia) i una gracienca (Ariadna) per unir-se a l'experiencia, la qual cosa porta implicita l'arribada del propi comercial i un voltor adinerat busca-guiris del poble
. Aixi que tots junts compartim un magnific sopar (amb el plat estrella del pollastre cuit sota la sorra del desert), experiencies de viatge amb les nouvingudes, a l'hora que es salven algunes situacions incomodes entre les noies i els voltors beduins. La marxa de la resta en el cotxe del busca-guiris per comprar beguda ens permet al Xavi i a mi mantenir una tranquila i interessant conversa amb en Farees, a l'hora que l'espectacle del cel nocturn amb via lactia inclosa comencava a iluminar la nostra vista.
La suavitat de temperatura i la tranquilitat del desert ens invita finalment a decidir-nos per dormir amb un matalas fora de la mes calurosa haima, i aquest cop si, amb una ultima vista a les estrelles fugaces que puntualment anaven caient, aconseguiem conciliar un son relaxant despres d'un dia fatigant.