Tot i el cansanci, el maleit so del minaret proper cridant a primera oracio ens despertava a les 4 del mati. Una tradicio que en principi ens perseguira la resta del viatge... Recuperat el son fins les 9, decidim sortir a buscar esmorzar i donar una ultima volta per Damasc. A diferencia d'altres paisos, aqui l'activitat comenca tard, cap a les 10h, sent dificil trobar coses obertes abans. Vist el barri musulma i el cristia el dia anterior, ens decidim adentrar al barri jueu, no gaire diferent degut a la minoria real que representa aquest poble a Siria. Molts turistes parlen de dies a Damasc, potser es haver vist altres ciutats musulmanes anteriorment, pero el cert es que tampoc li he trobat res de gaire especial mes que les mezquites i la barreja pacifica de gent. Essent un viatge bastant contrarellotge, decidiem prendre l'autobus cap al migdia, deixant enrere nomes les ganes d'haver estat un vespre a les terrasses del barri muhaidin, des dels turons del qual es contemplen grans vistes a la metropoli siriana.
El seguent desti era Palmyra, runes romanes situades enmig del desert siria en direccio nord-est, a mig cami cap a Iraq. La incomoditat d'un autobus amb un aire acondicionat gens potent es veia compensada amb la interessant companyia que em tocava d'una estudiant parisenca de medicina viatjant amb la seva familia, gracies a la qual es van passar millor les quatre hores de viatge. A l'arribada, al poble de Palmyra, una sorpresa ens esperava: trobada fugac amb la Marian i les seves tres companyes de viatge (el mon es un mocador). La breu conversa servia a mes de posar-nos al dia dels respectius viatges i la promesa d'una quedada barcelonina, per canviar la nostra reserva d'hotel pel camping on s'havien allotjat, al peu de les runes i amb una esperancadora piscina on refrescar-nos, a mes d'heredar el taxista que les havia estat acompanyant.
Les primeres sensacions son molt positives: bany d'aigua fresca en un entorn idilic, posta de sol des de la fortalesa que abarca tota l'esplanada de Palmyra i sopar correcte finalitzat amb una shisha de rigor.
03 d’agost 2010
De Damasc a Palmyra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Deixa el teu comentari