La decepcio de Jericho

Amb poc mes d'un dinar jorda i el cotxe en reserva, arribavem ahir al King's Hussein Bridge, principal pas fronterer entre Jordania i Cisjordania, a la practica, pas fronterer controlat pels jueus d'Israel. Tal i com ja avisava la guia, creuar la frontera es tot un exercici de paciencia. Agafar un bus jorda que creui el pont, aturada a mig cami per baixar tots els turistes i primer control de passaport, per finalment arribar a territori israelia. Alla toca posar-se a la cua per passar quatre controls de passaport mes, registre d'equipatge i tres interrogatoris... i el pitjor de tot, el passaport esta lluny de la teva vista durant mes d'una hora. Temps per tant suficient perque el govern hebreu pugui fer una copia valida del passaport per utilitzar conenientment pels seus serveis secrets, com recentment es va descobrir en l'assassinat a Dubai d'un dels liders de Hamas. Un escandol en tota regla, un procediment que un no es troba en cap lloc del mon mes i mes motius perque aquest poble sigui repudiat per mig mon...
Oblidant el llarg tramit fronterer que va superar les 3 hores, decidiem passar una nit en territori palesti abans d'anar cap a Jerusalem, elegint Jericho per la seva proximitat i el pressumpte interes de la poblacio mes baixa de la superficie terrestre i una de les poblacions continuament habitades mes antiga. Un autobus palesti ens portava a l'estacio d'autobusos, a partir d'on un taxi ens oferies les escasses i carissimes opcions hoteleres de Jericho. I es que sembla mentida que un poble perdut enmig del desert, sense res mes que un temple ortodox penjat de les muntanyes (a on es pot arribar amb un teleferic amb horaris poc comercials), no disposi de cap allotjament barat. Els hotels vistos eren espartans pero a preu quasi de ressort, motiu pel qual vam decidir gastar una mica mes de diners i anar a un de debo (que hi fa un aixi en aquell lloc segueix sent un misteri), amb piscines i jacuzzis on passar la calurosa tarda que ens esperava.
Ja cap al capvespre, decidiem fer el llarg cami fins al centre del poble, comprovant la tranquila vida que es viu a Jericho, molt allunyada de la visio que un s'imagina des de Barcelona. La placa central del poble per sort oferia un minim d'ambient on poder sopar i prendre un te des d'una terrassa amb vistes al poble.
Una experiencia palestina doncs una mica decepcionant, pero tampoc va venir malament una tarda de relax a la piscina.
Avui, un taxi i un autobus ens han portat fins a Jerusalem, on pernoctarem fins dema, abans de posar punt i final al viatge a Tel Aviv.