De Palmyra a Hama

La nit a la haima del camping pero no resultava tan comfortable. El vent girava i produia un so eixordidor, que ajuntat amb la calor imperant, la incomoditat del "llit", les picors de la "funda" i els sons intranquilitzadors de fauna local, provocaven que el total de temps dormit sumant els tres no arribes a una hora... Per sort, a les cinc del mati tocava llevar-se per contemplar el magnific espectacle de veure la sortida de sol des de les antigues runes romanes, espectacle nomes pel qual val la pena el llarg viatge.
Un banyet de bon mati i un esmorzar per treure el mal de cap imperant ens portava de nou al taxista Mohamed de cami, amb el qual visitavem les menys interessants tombes i oasis palmirenc, abans de comprovar que els serveis prestats de guia pujaven a mes de l'esperat (emportant-nos pero uns autentics turbans de bedui de regal, amb els quals la gent ens confon amb altres arabs del Golf).
El seguent desti era Hama, ciutat a la qual s'arriba despres de dos microbusos sense aire acondicionat i unes tres hores de cami, i a la qual aconseguim habitacio a la segona. Despres d'una bona migdiada (fins a quedar-nos sense aire acondicionat) i una primera bugada casolana aprofitant el terrat de l'hotel, decidim endinsar-nos a la bonica ciutat dels molins d'aigua ploraners, vestigis de la tecnologia romana mantinguda fins al segle XIII, i dels quals encara se'n conserven 17 mostres. La construccio de fusta provoca sorolls musicals mentre la forca de l'aigua fa girar aquestes rodes que eleven l'aigua fins als aqueductes. Per la resta, el petit centre de la ciutat a mig cami entre Damasc i Aleppo presenta l'encant de les petites construccions i terrasses al costat del riu (lamentablement brut). Una pujada a la Citadel (especie de Monjtuic en miniatura) permetra contemplar la ciutat i no oblidar que es tracta en realitat d'una poblacio amb 1,6 milions d'habitants.
Un bon sopar ha de posar punt i final al dia, abans de dirigir-nos dema cap a Tartus, amb l'esperanca de trobar unes boniques platges mediterranies on suportar millor el calor, abans de fer el primer canvi de pais dema passat i entrar al Liban.