L'infern de Beirut

No estic parlant d'atacs israelis sobre la ciutat ni res semblant, pero Beirut m'ha portat un dels malsons de tot viatger: els problemes estomacals, que de moment m'estan fent perdre tot el segon dia a Beirut. L'origen es del tot incert ja que no vaig fer cap gran desviacio respecte els companys de viatge, pero els principals candidats son la carn mig crua del Durum que vam demanar per sopar o el cocktail Southern Rock del Hard Rock Cafe.
Entremig dels dos events ens patejavem una bona part de la Corniche de Beirut, un passeig maritim llarguissim que em recordava el de l'Havana. Molta gent de totes les edats passejant o sentada pel passeig, alguns fins i tot sentants en taules sobre les roques que donen al mar fent una shisha. Per la calcada, espectaculars cotxes d'importacio anaven amunt i avall, alguns a velocitats mes propia d'Autobahn que de via urbana: creuar el carrer a Beirut pot ser un acte d'alt risc. Clar que en algun cas, els petrodolars poden no fer temer gaire a la policia, cas del Ferrari F355 perseguit per cinc cotxes de policia... Beirut es una ciutat on junt amb edificis abandonats despres dels ultims bombardejos pot mostrar escenes de gran glamour, per la qual cosa buscar la festa per 3 motxillers no es tasca gens facil. La Lonely ens prometia pero els silicone-friendly club beachs de la Corniche, entre els quals havia d'haver el club d'estudiants de la grandiosa American University of Beirut. No sabem si per l'epoca de l'any o perque han anat a menys, pero els beach clubs que vam veure van ser un de completament buit i La plage, aquest ultim mencionat a la Lonely. El nostre aspecte homeless en comparacio amb el public habitual ens va impedir l'entrada, en un primer intent a traves de la dona de la neteja, i com obviament no se'n va sortir, finalment per la maitre del lloc: I'm sorry, I do not have place for you... Maybe tomorrow (m'encanta el detall del maybe...). La idea del Xavi d'intentar la terrassa del Palm Beach Hotel nomes va comportar les rialles de quatre quasi-models amb qui ens creuavem a l'entrada i les explicacions sobre el dress code del segurata. Ressignats que la vida nocturna de Beirut no es apta per motxil.lers, acabavem fent un cocktail al Hard Rock, abans de tornar a casa i iniciar al cap d'unes hores el malson estomacal.
El pitjor sembla haver passat i un servidor espera poder donar una volta pel Downtown de Beirut (vist molt per sobre ahir a l'arribada) abans de deixar el Liban i volar dema a primera hora cap a Amman, amb desti posterior en cotxe cap al que ha de ser el gran highlight del viatge: Petra!