Dead Sea i Ramadan a Amman

L'ultim dia util a Jordania ha coincidit anb l'inici del Ramadan d'aquest any, fet que ja de bon mati s'entreveia a Aqaba amb molts comercos tancats. De totes maneres la major part del dia no ens afectava massa, doncs avui tocava amb el cotxe creuar els quasi 300 km de desert des d'Aqaba fins a Amman, la capital, en una ruta per una carretera que corre paralel.la amb la frontera israeliana. Els controls policials son frequents fins a arribar al Dead Sea (on almenys aquest mar-llac separa ambdos paisos), pero un cop comprovat que erem espanyols sempre es podia continuar sense problemes. El paisatge consisteix en desert de duna entremig de les serralades de muntanya d'ambos paisos, en un extens vall on el cotxe tenia menys problemes per avancar que en el viatge a Petra. Despres de 200 km monotons, la punta del Dead Sea sorgia a l'horitzo, amb importants industries que extreuen sal i potassa d'aquest llac inert. A partir d'aqui, la carretera s'entrevira bordejant la costa d'aquest mar bonic quan un el contempla, mes desagradable quan un s'hi acosta. L'experiencia de banyar-s'hi s'obre a la part mes nord, on el ressort Amman Beach o la resta d'hotels costers ofereixen passis de dia per entre 17 i 23 euros. Un robatori que un ha de pagar si vol experimentar la sensacio d'estar en un mar on un no es pot submergir (i millor no fer-ho perque la concentracio de sal es tan gran, que a part de descobrir de cop totes les ferides del cos, una entrada als ulls pot provocar fortes irritacions). Per mes moviments que un intenti fer, s'acaba quedant de cul amb els peus enlaire flotant sobre l'aigua salina. Acabada la gracia, els diners s'han amortitzat amb unes tres hores de sol i piscina entremig dels grups d'estrangers que feien parada en el ressort, fins que la sessio de sol ja comencava a ser excessiva.
El tram final fins a Amman es fa rapid, pero l'entrada en cotxe a la capital ha sigut caotica. Tot i aconseguir trobar a la primera un cami facil per arribar al centre dins d'aquesta ciutat de 2,6 milions d'habitants plena de turons, el trajecte fins l'hotel ha estat etern pels constants embussos que provoquen la manera de conduir local. Cotxes i mes cotxes circulant i creuant-se sense ordre i on la llei del mes fort i la impaciencia absoluta es la norma constant. Una hora i una petita col.lisio rebuda per darrere (sort que tenim el tot risc) despres, aconseguiem aparcar el cotxe davant l'hotel, amb la bona noticia de descobrir que Avis te oficina al costat de la frontera amb Israel, amb la qual cosa ens podem estalviar el taxi de dema.
Amman es una de les ciutats mes lletges que he vist mai. A part de quatre runes romanes mal posades, la resta es una ciutat gris, on poc es pot fer si a mes s'arriba en Ramadan i per tant la majoria de tendes i comercos que solen donar vida a les urbes musulmanes estan tancades. De totes maneres ha estat divertit veure la tranquilitat que es respirava (tambe de transit) en el moment de l'oracio de la posta de sol. Els pocs botiguers que obrien tenien els seus enormes plats de menjar esperant per poder comencar a rossegar a partir de l'hora permesa.
Dema, deixem enrere el tercer pais del viatge i entrem a territori ocupat, on en teoria uns llargs tramits fronterers ens esperen.