Ultimes hores a Beirut i rumb a Jordania

Lleugerament recuperat pero debil, l'ultima tarda a Beirut vaig treure forces per acompanyar al germans Sa cap al Downtown de Beirut, refent el cami fet el dia anterior, aquest cop donat menys volta. I es que entre Hamra i el Downtown es troben algunes de les mansions mes luxoses de la ciutat, probablement habitatges del grans banquers del pais i politics importants. Essent com es zona de risc, l'entrada als seus carrers estan vigilades per militars que registren a la gent al passar, cosa que no ens podiem permetre amb la motxilla a sobre. Les fotos tambe estan prohibides, pero el Xavi, amb la seva astucia habitual, va aconseguir fer alguna als tancs presents als carrers i a una de les mansions... sense que li borressin de la targeta quan un militar el va cridar al veure que tirava una foto.
El Downtown tambe esta sitiat per la presencia militar per tal d'evitar atemptats amb morts significants de turistes. Tot i ser forca petitet, ens va sorprendre positivament, amb la seva interessant mesquita (malgrat ser moderna) i els seus carrers peatonals perfectament nets amb terrasses on seure a refrescar-se una estona.
La llarga patejada amb la nul.la presencia de menjar a l'estomac van significar el meu final de dia, seguit pel del Xavi en ben sopat, mentre el Miguel si aprofitava la festa de Beirut al ser divendres, ni que fos a base de bars prop de la uni vista l'experiencia del dia anterior.
Al dia seguent, tocava matinar de nou pero valia la pena. El vol Beirut-Amman amb Royal Jordania va ser una delicia, amb la sorpresa que la majoria d'hostesses eren estrangeres, espanyola inclosa. A mig mati ens plantavem al pais mes segur de la regio, pensant amb alegria la pallissa estalviada d'haver fet el trajecte en bus i creuant dues fronteres (tramits burocratics inclosos). Aixi que sense perdre mes temps, treiem diners, comprem una SIM local i lloguem el cotxe, un magnific (sic) Mitsubishi Lancer amb el pitjor canvi automatic de la historia i uns frens que no donen massa seguretat (tot i que quan vaig agafar el cotxe es va comprovar que la poca suavitat de conduccio inherent al Xavi una mica hi tenia a veure).
Jordania es el pais perfecte per fer en cotxe, les carreteres estan ben asfaltades, la gent condueix raonablement be i la senyalitzacio en les carreteres principals es acceptable (tot i que sempre hi ha la tipica cruilla que s'obliden). Els paisatges son increibles i si un vol veure quelcom mes que Petra, el cotxe permet fer desviacions a d'altres llocs d'interes sense perdre tot el dia. D'aquesta manera baixavem des de l'aeroport d'Amman per la King's road, amb una primera aturada a Mukawir, on es troben les poques runes conservades del castell d'Herodes, pero des d'on s'observen magnifiques vistes al Mar Mort i les muntanyes pelades que el rodegen. Recuperant la carretera principal, es creua l'espectacular canyon del Wadi Mujib, que nomes li falta les tonalitats vermelles per poder-se comparar al Grand Canyon del Colorado. Finalment, Al-Karak ofereix la possibilitat de visitar un dels castells de les creuades, contruit per un cavaller frances al segle XI i suficientment ben conservat per poder-se fer una idea de la seva configuracio, a mes d'oferir novament grans vistes. I es que els paisatges de Jordania son molt mes interessants que els de Siria o Liban, variats i molt mes semblants al que un espera trobar a l'Orient Mitja.
La tarda es comencava a tirar a sobre i els 330 km totals que haviem de fer s'estaven fent mes llargs de l'esperat (especialment per haver de passar per tots els pobles), aixi que decidim posar rumb directe a Petra, on finalment arribem a les 19.30 amb el temps suficient per fer un banyet a la piscina i aprofitar el sopar de la mitja pensio de l'hotel.