Ciutat santa de Jerusalem

Jerusalem, ciutat santa de les tres religions mes importants del mon, es la ciutat de la barreja cultural, pero la nostra arribada es produia enmig d'una de les plegaries mes importants del Ramadan, la qual cosa convertia a la vella ciutat enmurallada en una invasio musulmana, enmig d'una forta presencia policial i militar hebrea, aixo si. Entremig de la multitud, ens feiem lloc amb les motxilles fins a arribar al Petra Hostel, alberg juvenil d'ambient hippy una mica deixadot, pero una de les poques opcions assequibles del centre de la ciutat, amb una localitzacio i vistes des del balco magnifiques.
Com deien a la serie Oh Europa!, Jerusalmen me la imaginava mes gran. La ciutat te molt encant i esta molt ben conservada, pero recorrer els carrers de la vella ciutat es pot fer tranquilament en un dia. Interessants son els contrastos entre els seus barris, el barri jueu, ple d'ortodoxos amb patilles arrinxolades i casquets o barrets d'ala ampla (la de bullying que rebria un nen vestit aixi en una escola de Barcelona, sic), el barri armeni amb les seves tendes de ceramica i carrers mes amples, el barri cristia, amb la seva remarcable per dins esglesia i tendes de crucifixos, i el predominant barri musulma, de carrers estrets i zocos variats. El Ramadan ens impedia accedir al turo dels temples, d'acces nomes per musulmans aquests dies (tot i que igualment l'entrada a la mesquita i la cupula de roca esta vetada sempre). Per si fos poc, tambe ens menjavem el Sabbath jueu, amb la corresponent tancada de qualsevol activitat en el barri jueu. Aixi que despres de fer el corresponent calvo amb el mur de les lamentacions de fons (que per accedir-hi un ha de portar barret o gorra si no es vol veure obligat a posar-se el casquet volador seu), ens dirigiem a recuperar forces al hostel, abans d'intentar una nit de festa a la nova Jerusalem. Nou intent que es veia igual de frustrat que a Beirut, pero almenys Jerusalem ofereix una bona oferta de terrasses on prendre cerveses entremig d'una barreja de public autocton i estranger.
El segon dia el passavem recorrent alguns dels carrers no passejats el dia anterior i pujant en plena soleiada al Mont dels Olivers, al peu del qual es troba la tomba de la Verge Maria, i on a part d'esglesies varies, des del seu cim s'obtenen fabuloses vistes a la Vella Jerusalem. Al vespre um sopar armeni ens donava forces per una segona nit de rondes de cerveses, sense gastar la mes minima energia aquest cop en intentar en algun local de ball.