28 de febrer 2012

War horse (Caballo de batalla)

En aquesta època on sembla estar de moda recuperar les essències del cinema i recordar estils passats (amb el clar exemple actual de The artist, guanyadora d'Oscars i premis recreant de nou cinema mut en blanc i negre), Steven Spielberg també volia fer el seu particular homenatge portant a les grans pantalles la novel.la de Michael Morpurgo "War Horse". L'esperit del llibre era crear una llegenda ambientada en la Primera Guerra Mundial, i a que a través de l'especial visió de la vida d'un caball, s'acabi obtenint un conte d'amor i guerra. A aquest esperit sembla que s'aferra el famós director, que és capaç de portar a les grans pantalles una pel.lícula per tots els públics de quasi dues hores i mitja on el protagonista sigui un animal real.
No cal dir que en aquesta història no cal esperar girs de trames inesperats ni grans sorpreses per al públic que espera veure un conte de final feliç on l'esperit de superació i l'esperança tinguin la seva recompensa final. En aquest sentit, War horse s'assembla més a una pel.lícula de dibuixos animats amb esperit moralitzador per a la canalla. Per altra banda, el rerefons de la Primera Guerra Mundial, i tal com es mostra, sembla menys addient per atraure l'interés del públic més petit, potser en un intent de fer una pel.lícula per a tota la família. Expert en macroproduccions, el cert és que Spielberg aconsegueix que fins i tot per aquell a qui no li interessi gens el tema, la pel.lícula vagi transcorrent sense fer-se excessivament pesada. La bona realització i un treball correcte d'uns actors buscats a consciència per a resultar nous de cara a l'espectador ajuden. També el treball dels experts animals que hagin aconseguit que els caballs, a la seva manera, aconsegueixin transmetre en pantalla sentiments a l'espectador.
Però dit això, un servidor no acaba de trobar el punt a la pel.lícula. Per explicar un conte amb valors, de vegades val més ambientar-ho en un ambient fantàstic, que intentar-ho encabir en un escenari real on qualsevol proesa del protagonista animal resulta poc creible, més sabent que no està basada en cap fet real. Desconec com ho resol el llibre, però en el cas de la pel.lícula, l'interés d'ambientar-ho en la Primera Guerra Mundial és més que discutible, quan tampoc es fa cap intent en explicar ni entendre aquesta... no deixa de ser un pur decorat on el públic pugui seguir simpatitzant amb l'heroicitat dels protagonistes animals i humans. Molt criticable és també cometre en versió original errors propis del doblatge. El posar un anglès falsament alemanitzat en boca dels soldats alemanys queda tan natural com Chiquito de la Calzada recitant a Martí i Pol.
En conjunt tenim doncs una pel.lícula tècnicament molt correcta (5 de les 6 nominacions als Oscars corresponen a apartats com fotografia, música, edició i mesclas de so i direcció aritística), però que per a un servidor falla fortament en el guió i la història a explicar. Un conte que ni és per adults ni és per a nens i que es fa difícil explicar què intenta transmetre, més enllà de valors morals clàssics en un escenari probablement equivocat (o mal ressolt).
Fora d'incondicials d'afèrrims de Spielberg o d'adults amb ganes de reviure contes clàssics d'escassa credibilitat, la resta d'espectadors probablement trobin en aquestes èpoques altres obres més interessants per veure.