24 d’octubre 2007

IAA Frankfurt

Ja fa dies que es va acabar però fins ara no he pogut parlar d'ell. L' IAA és un dels salons de l'automòbil més importants del món, on cada dos anys es presenten moltes de les novetats de l'any següent. Especialment de constructors alemanys, que juguen a casa. Aprofitant l'exili laboral en el què estem, ens vam ajuntar uns quants per anar a visitar-lo i veure per on es mou la competència i les tendències del món del motor en general.
El lema estrella d'aquesta any, quedava clar ja només entrar, i era el medi ambient. Queda clar que el canvi climàtic cada cop preocupa a més gent i el sector del motor no es vol quedar enrere, dins de les restriccions que li otorga l'economia personal de la gent (tothom s'omple la boca d'ecologia però pocs estan disposats a pagar molt més per un cotxe ecològic) i el poder del petroli (que fa que sigui molt dificil canviar tot el sistema d'infraestrctures actuals). Així que la solució actual provisional queda clara, la tecnologia híbrida, que totes les marques s'encarregaven d'explicar. De totes maneres segueixo pensant que l'èxit del Prius (que ni molt menys va ser el primer), s'ha basat en ser un model exclusivament híbrid, i com a tal permet a la gent "fardar" d'ecologia. Així que totes les marques que presentaven futures versions híbrides també caldrà que diferenciïn ostensiblement les versions normals de les híbrides per tenir èxit.
Fora d'això, dins el poc temps del què vam disposar per intentar visitar un saló molt gran (ni de bon tros ho vam aconseguir), doncs vam veure algunes de les novetats presentades. Les presentació més important venia probablement del nostre consorci (i no és propaganda gratuïta), amb el nou A4, que per nosaltres de totes maneres no era cap novetat. Jaguar presentava la seva competència. Aquí va una foto d'un servidor amb el Vorbau (allotjament motor) del qual derivarà el del Q5 i del qual sóc responsable. Tot i que ja estava en venta, per molta gent probablement seria la primera visió de l'espectacular R8 que Audi havia tret pocs mesos abans. Per la seva banda SEAT presentava probablement amb el Tribu un dels millors prototips del saló, i que malgrat arriba tard, esperem acabem comercialitzant. Un altre que tampoc deixava indiferent era l'imponent X6 de BMW, que poca sortida però se li preveuria a Europa (una altra cosa són els EEUU que no deixa de ser un mercat important).
El trío alemany competia no només en models, sinó també en la presentació dels seus propis pavellons, i aquí cal reconèixer la derrota d'Audi com a marca més del consorci VW, respecte a les independents BMW i Mercedes. Molt juvenil era especialment el de Mini, que era realment una disco dins del saló. La marca britànica depenent de BMW presentava a més el Clubman, un altre mostra de com vendre imatge cool a partir de dissenys discutibles.
La diada va portar també moments de dieta alemanya i de visions més interessants que els cotxes. I és que per molts segur que el més interessant de SEAT era això i del saló aquesta bellesa.

23 d’octubre 2007

Krakau 20-10-07

Després d'unes setmanes de visites, el finde passat tocava un viatge llargament programat i esperat amb moltes ganes: Cracòvia. Desgraciadament hi va haver una baixa d'última hora per lesió, però la resta (Jorge, David, Alfonso i un servidor) ens dirigíem a descobrir aquesta bonica ciutat polonesa i especialment a comprovar si la rumorologia popular de la festa nocturna era certa o no.
En arribar la primera sorpresa va ser certificar que l'apartament que teníem en ple centre i per un preu espectacular de 25 € la nit estava efectivament genial. Dues habitacions dobles, sofà llit, menjador, cuina americana, sala d'estar, dos banys, tot modern i impecable.
Prèviament a la festa s'havia d'omplir l'estómac. La ciutat no és fàcil en aquest sentit, restaurants se'n veien molts, però la majoria estaven buits. Finalment ens vam decidir per un davant l'apartament, on dues noies autòctones que feien propaganda del lloc ens vam acabar convencent. Caret per la ciutat que era, però almenys ple i realment vam menjar exquisitament les especialitats locals.
Per sort la nit de la ciutat tal i com ens havien promès no té res a veure amb el desert dels restaurants. Això sí, cal anar d'hora en comparació amb horaris espanyols. La ciutat està plena de bars, pubs i discos, bars musicals, la majoria en soterranis que es converteixen en autèntics laberints plens de sorpreses en forma de noves sales. La música dominant és techno-dance bastant comercial dels últims anys i l'ambient és molt bo. Les belleses femenines locals són abundants i bé, segons diuen si un va suficientment a sac (s'ha de ser molt directe, evitant jocs seductors que s'allarguin), accessibles. Lamentablement no vam ser capaços d'acabar de rematar amb la tàctica que ens havien dit, però intents i diversió no van faltar. I és que la oferta nocturna és de qualitat i variada en quant a locals, la majoria sense entrada a pagar. Els cubates són però a l'alemanya i sinó un ha d'anar a xupitos de vodka (de qualitat variable, vaig provar el millor probablement mai begut, però d'altres que feien realment mal) o d'altres especialitats locals (com un amb un alcohol de 95º amb granadina i redbull que només servien de 8 en 8, dos rondes per suposat).
La primera nit acabava per mi a les 4 (amb una taja considerable), i la primera nevada de l'hivern per tornar a casa. I a les 9 de peus degut a l'energia de l'Alfonso, que ho acabaria pagant de cara a la segona nit. Descartada una excursió a Auschwitz (6 hores), vam decidir veure el centre, que té forces llocs d'interés i l'arquitectura del qual s'allunya de la ciutat comunista que un es troba a les afores. Plaça del mercat, nombroses esglésies, carrers acollidors i el Wawel (castell) destaquen com a llocs d'interés. El dinar va ser molt local, en un típic Bar Mlzeny, que ve a ser com una cantina comunista, on el dinar dels quatre va costar com un plat del sopar anterior. Un cop s'ha d'experimentar. Per la tarda, curta visita, migdiada i al vespre vam anar al barri jueu, o zona més bohèmia de la ciutat, on vam sopar com senyors en un argentí i vam fer les primeres copes. Després vam seguir la festa, descobrint nous llocs i repetint-ne alguns, mantenint-se la bona tònica general. Com a llocs a destacar, el 9, Midgard Club, Cien Club, Prozac i Lubu Dubu+Paradox(+Kitsch si algú li va l'ambient gay). Controlant més els xupitos, un va poder aguantar millor la nit i tancar tots els locals que visitàvem per tornar a les 6 a casa.
I a les 9:15 novament de peu, aquest cop per intentar visitar les mines de sal que hi ha a la vora i amortitzar turísticament més la visita. Les mines són espectaculars, enormes, amb sales i capelles construides sota terra fins a uns 15o m de profunditat. Llàstima que el cansanci que duiem a sobre i el haver de fer una visita guiada de dues hores en perfecte polonès (per falta de temps nostre), no va fer que l'acabéssim de disfrutar com es mereix.
Ja de tornada vam veure les últimes voltes de la F1 (gran victòria de Raikonnen) a l'aeroport de Munich i cap a casa a descansar el què no havíem fet.
Cap de setmana perfecte que tindrà continuitat amb d'altres visites a ciutats d'Europa de l'est que val la pena descobrir: Bratislava, Budapest, Ljubljana, Riga, Tallin, Istanbul, Estocolm, Sant Petersburg? Schaumamal.

Fotos

16 d’octubre 2007

El món (apart) dels polítics

No hi ha res que em faci més ràbia dels polítics que quan prenen les seves decisions unilaterals, al marge del què pensa la majoria de la societat i molts experts, i amb una sobèrbia impròpia d'algú que no deixa de ser un representant temporal de la (majoria?) de la nostra societat. L'última és la confirmació del conseller Saura de l'aplicació a partir de l'any que ve de la impopular mesura de limitar a 80 km/h en tot l'entorn de l'àrea metropolitana de Barcelona. Ja vaig deixar clar en el seu dia la meva postura sobre aquesta mesura. Però el què més ràbia en fa, és que immediatament després que el RACC presenti un informe que desacredita els càlculs fets pels experts governamentals, es confirmi amb tota la xul.leria que s'aplicarà la nova restricció (por mis huevos) i es pasa a desacreditar a una entitat independent de reconegut prestigi, dient barbaritats com que no els hi importa la salut de la gent o que el RACC vol que els cotxes segueixin contaminant (suposo que deu cobrar per gram de CO2 llançat a l'atmosfera). L'informe confirma el què ja vaig enunciar, lògicament amb més arguments i molt més ben explicat i detallat, un informe que no només expressa una opinió contrària a la del govern (com la meva), sinó que agafa l'estudi d'aquest, mostra els errors i refà els càlculs: només això hauria de sobrar per com a mínim considerar-lo abans de carregar irreflexiblement. També dóna una solució alternativa, molt més conservadora que la que ja proposava en el seu dia (que sí seria una proposta coherent d'unes esquerres ecologistes de veritat), però que efectivament seria molt més eficaç. I que és la que en realitat s'està aplicant a Alemanya, malgrat els exemples falsos donats pel Conseller. Efectivament en les mateixes Autobahn i en els mateixos trams on un servidor ha experimentat els límits de velocitat d'un vehicle, també un servidor ha arribat a anar a 60 perquè així ho indicaven els panells lluminosos que regulen en funció del trànsit. És la solució coherent tenint en compte la tecnologia actual disponible i que de veritat ajuda a reduir embussos i accidents, i de retruc, la contaminació.

15 d’octubre 2007

Audi A3 Sportback 2.0 TDi

5 mesos després i ja superats els 9200 km (a pesar que al juliol vaig fer 0 km degut a les vacances) toca canviar de nou de cotxe. Moment de despedir-se d'aquest A3, que si no fos perquè el seu equipament era tan bàsic, diria que l'he disfrutat més que el A4 (que tampoc era cap maravella equipada, però algunes coses cada cop més normals com ordinador de bord i regulador de velocitat sí tenia, faltant en ambdós el comandament de ràdio des del volant que fins i tot el Peugeot té). He perdut llantes d'aleació per tapacubs, els elements electrònics mencionats i l'estabilitat i poc soroll de l'A4 (malgrat que l'A3 per ser més modern està millor aïllat, la diferent disposició del mateix motor envia més sons a l'habitacle). Però a canvi he guanyat un cotxe amb el què em sento més identificat, més petit, més manejable, més divertit de conduir, més fàcil d'aparcar en grans ciutats (això sí quan torni em costarà no tenir el sensor de pàrquing) i més addient per la meva edat i imatge. Amb ell he batut de nou el rècord de velocitat de velocímetre, 235 km/h en aquests paraïsos que són les Autobahn quan no hi ha trànsit, i he fet viatges de molts quilòmetres amb un consum contingut. Dissenyat per SEAT en el seu moment, l'A3 Sportback és un cotxe que combina magníficament l'esperit esportiu del model de 3p que va portar a la marca dels 4 anells a l'èxit, amb una practicitat que es veu amb unes places posteriors equivalents a les d'un A4, i tot amb un disseny que personalment m'agrada més que el 3p. D'ell seguirem disfrutant amb la pròxima entrega, que promet però encara millors experiències al volant, ja que per fi, m'ha tocat un S-Line equipat com Audi mana.

14 d’octubre 2007

Zum Geburstag viel Glück 13/10/2007

Coincidint amb el meu vint-i-sisè aniversari he rebut l'última visita que tenia programada, esperant que hi hagi gent que s'animi encara en un futur pels mesos que queden. Marxat el Lluc el dimarts, el primer en arribar era el Dani el dimecres. Fins divendres lamentablement poc temps vam poder passar junts (coses de la feina): ell tenia les seves primeres experiències alemanyes per Nürnberg i München, i als vespres feiem les primeres partides de Carcassone i preníem les primeres cerveses alemanyes a l'Outzerie i la Diva.
Divendres arribaven un parell més: el Joanda i l'Ivan, i recent recollits ens reuníem els quatre a München, on feiem una visita ràpida pel centre, feiem la primera Mass a la Hofbräuhaus i sopàvem a l'Augustinerkeller, perquè les visites s'iniciessin als menjars greixosos i de postres dolços típics d'aquí. Després feiem una copa a un bar cubà recomenat pel Jorge, local amb molt bon ambient, cambrera simpàtica i tocona i que promet alguna nit més de diversió en la capital bavaresa. Com el segurata d'un segon bar ens espatllava la continuació de la nit, decidíem posar rumb a casa per continuar amb el vici i començar amb l'hegemonia del cap de setmana del Joanda al Carcassone.
El dissabte tocava descobrir un nou lloc de la regió: el Chiemsee, o mar de Baviera. Es tracta del llac més gran de la regió i des del poble de Prien es pot agafar un vaixell que et porta a dues illes del centre del llac: la Herreninsel (illa dels homes) i la Fraueninsel (illa de les dones). La primera és més gran, però fora del palau construit pel "rei boig" (el mateix que Neuschwanstein) no té res massa especial. Molt més bonica és la segona illa amb un poble on es respira una tranquil.litat absoluta i es gaudeix d'un paisatge espectacular: llàstima que els núvols tapessin el fons dels Alps!
Cap al vespre vam tornar a Ingolstadt, on vam gaudir d'un bon sopar turc (en restaurant, res de Döners), vam fer una cerveseta a la Diva i la lesió del peu del Dani va impedir un Amadeus. El què no vol dir que no ens passéssim probablement encara millor fent copeo per casa i jugant, per fi de nou, al Catan i després al Carcassone. A més, el trío maravella em van emocionar amb dos grans regals que han de portar més hores de vici i diversió: l'ampliació "Constructors i comerciants" pel Carcassone i el "Condottiere".
Avui, curta visita per la ciutat i el moment més trist de les visites: la seva marxa. Fins la propera.

Fotos

13 d’octubre 2007

I ja en van 26

09 d’octubre 2007

Herbsfest, Neuschwanstein, Bamberg i Würzburg 06-10-07

Seguint amb la marató de visita en dates properes a la Oktoberfest, el següent torn era pel Lluc, que aprofitava una setmana de festa per fer una visiteta a Alemanya i avui proseguia cap a Praga. Com a bon birrero que és i després de les moltes cerveses compartides a Manresa estava clar que el plan inicial era veure la Oktoberfest. Estàvem en l'últim cap de setmana i per tant, un servidor ja havia experimentat la desil.lusió per aquest gran mite. Després de la bona però afortunada experiència inicial, el cap de setmana anterior vam descobrir la crua realitat, a pesar de què l'Alfonso, el Fran i jo vam suar per poder plegar divendres a les 14h i intentar així entrar. Sense èxit, excepte a la Weinzelt o tenda del vi, que clar, no és el rotllo. Si mai algú vol anar a la Oktoberfest, que s'agafi vacances, vagi entre setmana i estigui al migdia allà privant, sinó oblideu-vos.
Així que fent ús de l'experiència vaig convèncer al meu hoste per mostrar-li la Herbsfest d'Ingolstadt, que ve a ser el mateix en petit. I crec que no va empenedir-se. Lloc segur, cerveses més barates, bon rotllo amb els companys seatons i sobretot una parella surrealista, que va ser blanc de les conyes de la nit. La cara del noi és el resum del què ve a ser una festa d'aquest estil. I la noia, bé, sense comentaris, una potencial futura dona maltractada. El millor però va ser quan parlant amb les pueblerines de la taula de darrere, una va resultar ser la mare del noi!!! Per cert, el Lluc va demostrar que la seva facilitat per xerrar amb tothom traspassa fronteres i barreres idiomàtiques. En fi, tres Mass després (la gerra de litre, que per cert, per fi em vaig emportar a casa com a record) proseguíem la festa a l'Amadeus, fins que el pensar en el dia següent ens va portar a anar a dormir unes horetes.
Dissabte tocava repetir Neuschwanstein i Wies, i no repetiré el ja explicat, només diré que el castell més famós d'Alemanya pot ser això... o això. El dia el vam acabar a Munich, on vam veure breument l'Oktoberfest que es permet visitar, i vam sopar a la Hofbräuhaus abans de tornar a Ingosltadt.
Diumenge tocava innovar i visitar ciutats encara desconegudes per mi: Bamberg i Würzburg. Ambdues situades en la regió dels Franken, al nord de Baviera, Bamberg és una ciutat episcopal que em va encantar. Realment el centre amb el riu és preciós i cada cantonada ofereix noves sorpreses que obliguen al visitant a seguir i seguir amb la visita. Probablement no tant coneguda com Nürnberg o Regensburg, però probablement més interessant encara per qualsevol turista que decideixi perdre's per Baviera. Würzburg és una ciutat ja més gran, amb un centre correcte i més típic alemany, amb un castell en un turó a l'altra banda del riu i que mereix parar-se en una ruta per aquella zona.
Ahir ja va tocar tornar al curro, el què no va impedir un sopar per Ingolstadt amb el Lluc i el Juan Diego, un company de l'ETSEIB que acaba d'arribar com a resident provinent de VW Braunschweig. I abans d'anar a dormir i despedir-nos fins a la propera, clar, una última cervesa i partida de Carcassone.

Fotos

03 d’octubre 2007