30 d’agost 2006

Mundobasket IV

Cap sorpresa a les semifinals, potser la única la grandíssima facilitat amb la què els favorits han superat els seus adversaris, especialment Argentina i en menor mesura Espanya i Grècia. Però bé, finalment s'han complert els pronòstics i les semifinals són les que vaig pronosticar, amb 4 equips que han demostrat ser molt superiors a la resta i ara els hi ve l'hora de la veritat, doncs pel què quedi quart serà un fracàs.

Argentina-Espanya

Espanya segueix intractable i es trobarà davant d'una Argentina que ve de fer el seu millor partit i sembla haver recuperat el nivell que la va dur a la medalla d'or en els últims jocs. De totes maneres el nivell d'Espanya actualment és estelar i sembla estar encara una mica per sobre dels sudamericans, tot i que com sempre, és una eliminatòria a un partit, i amb equips d'aquest nivell guanyarà qui estigui més afinat. De totes maneres com jugant les dues a tope, Espanya sembla estar per sobre, la poso com a favorita, ja que a part si comença el partit bé li menjarà bastant la moral a uns argentins a qui ja ha guanyat còmodament en els partits de preparació. La pregunta de si Espanya podrà ser finalment medalla d'or depèn però una mica també del què passi en l'altre semifinal.

Grècia-EEUU

Per fi EEUU es trobarà un rival seriós i podrem veure si el nou projecte de joves compromesos i intentant adaptar-se al basquet FIBA funciona (malgrat que com sempre si els hi pitessin tots els passos de sortida, no farien res, però bé, tampoc cal posar-ho com excusa). A quarts, una fluixíssima Alemanya l'ha posat contra les cordes els dos primers quarts només a base de defensa, joc lent i zones. Si Grècia consegueix imposar el seu ritme i frenar la velocitat americana és per mi la gran candidata a novament deixar-los en ridícul, ja que només podrien aspirar a medalla de bronze (tot un fracàs després de les expectatives i declaracions). Yannakis és un mestre i intentarà plantejar un partit lentíssim, possessions llargues i defenses fortes, alternatives i amb moltes zones. Ja queda clar que les individualitats americanes no poden contra això (a menys que portessin realment els millors dels millors), així que ara toca veure si individualitats més una mica de cap els permet guanyar a l'actual campiona d'Europa. Si he d'apostar... crec que els grecs guanyaran, però també serà una eliminatòria interessant i que pot passar de tot.

I ara les possibilitats d'Espanya en cas que guanyi a Argentina. Si passa Grècia, a pesar de la meva aposta inicial, crec que Espanya pot guanyar, ja que està mostrant un joc bastant per sobre dels equips europeus i els jugadors en principi tenen la qualitat i els coneixements per trencar les artimanyes tàctiques gregues. Si passa EEUU, doncs naturalment també pot, però ho tindrà més difícil. I és que el joc que està mostrant és molt semblant al dels americans. Defensa intensa, velocitat i acabar imposant-se per físic al rival... cosa que no podran fer contra uns EEUU que si alguna cosa tenen és això, físic. Així que tocarà jugar a la europea, i s'haurà de veure com responen després de no haver-ho fet ni en la preparació ni en el mundial. En tot cas, ha arribat l'hora i el mundial de veritat comença ara.

29 d’agost 2006

Temps de valoracions

Divendres passat vaig deixar la meva anterior empresa, fiscalment Ingenieria Global Metalbages S.A., organitzativament i públicament la nova Gestamp Automoción División Europa II, per començar avui a SEAT. No avaluaré encara el meu primer dia de treball, doncs ha estat força extrany i lamentable (com ja em podia esperar amb la meva experiència de becari que ja havia tingut allà), sino que crec que és hora que miri enrere i valori aquest quasi últims dos anys, que han estat la meva primera experiència professional (que no laboral).
Un cop deixada la feina i tenint ja clar que havia de fer aquest canvi (a pesar que els motius actuals potser no coincideixen plenament amb els què em van dur a fer el pas de tirar el meu CV), també tinc clar que no m'arrepenteixo del temps que he estat allà, i si realment pogués tirar enrere tornaria a fer el mateix. I és que professionalment dubto que enlloc pogués haver après més que el què he après a Gestamp. No només he adquirit una experiència en processos i costos que ha estat bàsica per assolir el nou lloc i que em serà molt útil en la meva nova tasca. També he pogut conèixer (gràcies al meu interés això sí) diferents tecnologies, no només les més tradicionals de Metalbages, sino estampacions en calent i soldadures remote welding i aprendre quan són interessants d'aplicar. El convertir-se en home de confiança del meu cap (a qui a pesar d'alguna putadeta degut a aquest motiu, sempre hauré d'agraïr tot el què ha apostat per mi) també m'ha dut a tocar d'altres temes més allunyats del dia a dia d'ofertes i gestió de projectes, i quan hi ha hagut temps, entrar en l'anàlisi de les diferents plantes, del model de càlcul de costos d'aquestes i comprovar que avui en dia encara és una ciència molt incerta. A més això encara ha ampliat més el rang de gent amb qui tractar, ofertadors i caps d'enginyeria de plantes, comercials, dissenyadors propis, enginyers client, compradors client, els estimadors de costos de clients (les grans agonies)... i degut a aquesta extra tasca, els gerents de les plantes. Així que també he adquirit una grandíssima experiència importantíssima: saber tractar amb la gent, de diferents nivells, jerarquies i posicions. En aquest sentit els progressos que he fet per controlar i adaptar el meu caràcter crec que han estat notables.
Perquè deixar una empresa que a més econòmicament m'ha tractat bé? Bé, originalment vaig tirar el meu CV en l'època de més estrés i quan estava ratlladíssim de viure a Manresa "sol". Això era pel novembre passat, malgrat que el viatge a Austràlia, el canvi d'oferta de SEAT i d'altres factors han alentit tot el procés. En aquest temps, algunes coses havien canviat sustancialment. El quedar deslligat del dia a dia del grup VW m'havia permès començar a viure millor, concentrant-me només en Ford, BMW, DC i només ofertes complexes (amb disseny suec nostres) del grup VW, a més dels costos de les plantes. A Manresa finalment no he estat tan sol, doncs des del novembre passat (just quan tirava el CV), havia arribat el Lluc, un colega de la uni, que s'ha convertit en aquest temps en un dels meus millors amics i que és una de les bones coses que m'han passat en aquesta estada per terres bagenques (conèixer a un tiu collonut que m'havia passat quasi desapercebut a la uni). També el canvi al segon pis em va aportar un nou ambient agradable, que però ja estava arribant a la seva fi amb la marxa de l'Armand i el Xesc i la propera marxa de la Laura.
Perquè doncs encara canviar? Primer perquè finalment dins de SEAT he anat a parar al departament que sempre havia somniat (desenvolupament de carroceria). En aquest sentit sí que el què he vist el primer dia sembla confirmar les expectatives. Segon perquè sabia que a Manresa no m'hi quedaria gaire més, la situació de doble casa, entre setmana-finde, m'estava cansant des de feia temps, així que més val marxar ara que estava més fàcil la cosa. Tercer perquè l'experiència que m'espera a Alemanya currant per Audi és una gran oportunitat personal i professional, i sé que quan torni tinc feina a prop de Barcelona. I quart perquè la feina que feia em començava a avorrir. Després de 2 anys allà aprenent, ja poc em quedava. Sí que tenia l'ascens a Programm Manager a finals d'any i que hauria estat interessant viure l'arrencada dels projectes C394 i B2e de les peces que havíem aconseguit... però no és menys cert que després d'un any tot aquest interés s'hauria esfumat i després ja només quedava novament monotonia o un possible ascens a solventar marrons en una planta perduda en un poble d'Europa de l'Est o a Alemanya, perdut enmig del no res i lluny de qualsevol gran ciutat interessant.
Així que aquí queda, si mai m'arrepenteixo del pas fet, podré anar a llegir com ho vaig pensar i veure que en aquell moment és el que havia de fer.

28 d’agost 2006

La destronització de Plutó

Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Plutó... Aquesta era una de les llistes que un havia de memoritzar quan era petit, la dels planetes del Sistema Solar, que en les meves èpoques també eren els únics que es coneixien, malgrat que se suposava que n'hi havia molts més. No era sens dubte la pitjor llista, de fet devia ser la més fàcil que mai hem hagut d'estudiar, almenys si ho comparo amb altres coses que recordo: rius d'Espanya, comarques de Catalunya, capitals de països o les insuportables llistes dels reis visigots. Podia no haver estat així, si algú hagués decidit que la cultura apresa a l'escola havia d'abarcar també el coneixement de tots els sàtel.lits, però per sort per a la majoria amb la Lluna n'hi havia sempre prou.
Doncs bé, des del 24 d'agost aquesta llista encara serà més fàcil, ja que la Unió Astronòmica Internacional va decidir relegar a Plutó a la categoria de "planeta nan", caient doncs de la llista amb estatus de planetes. L'excusa esgrimida ha estat una nova definició de planeta, segons la qual es requereix a més de girar al voltant del sol i tenir una massa suficient perquè la seva gravetat el mantingui en equilibri hidrostàtic (a la pràctica, li doni una forma quasi esfèrica), haver eliminat tot cos susceptible de desplaçar-se en una òrbita propera.
Descobert el 1930 per Clyde William Tombaugh, l'eufòria del moment va fer que la UAI i l'opinió pública internacional el classifiquessin immediatament com a planeta. Suposo que devia ser una època en què les millores en telescopis i les ganes per conèixer l'univers duia a una pressió per descobrir els racons del nostre sistema solar. El descobriment d'un novè planeta després de tants anys era tot un event. El problema ha estat que els ara més lents però constants avenços en la tecnologia han permès descobrir molts altres cossos que podrien ser planetes (tant en el sistema solar com fora d'ell). Fins i tot centrant-nos només en el nostre sistema (com així fa la UAI en la seva nova definició), el descobriment de UB313 el juliol del 2005 amb un diàmetre que podria ser superior al de Plutó posava en entredit la seva classificació. UB313 s'unia a altres cossos més petits però comparables: Ceres, en el cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter, i sobretot nous cossos del cinturó de Kuiper o el núvol d'Oort, com Ixion, Quaoar, 2004 DW i Sedna. El gran desconeixement que tenim de les regions més externes fa preveure una pluja de nous descobriments de cossos similars, així que la llista es podria fer incòmodament llarga i realment des dels inicis ja hi havien grans dubtes sobre si Plutó era una planeta.
Amb una òrbita molt excèntrica i inclinada respecte l'eclíptica (pla en què orbita la Terra, molt a prop també de la dels altres 7 planetes), que fa que en certs periodes estigui més a prop del Sol que Neptú, una composició de gel que trenca la teoria de planetes rocosos interns i grans gasosos externs i un tamany més petit que la nostra Lluna, la decisió inicial ja va dur controversia i rumors de què era l'únic candidat a planeta possible que seria descobert per un americà. 76 anys després s'ha hagut de tornar enrere, els nous estudiants tindran un nom menys a aprendre i amb el pas dels anys potser Plutó serà tan desconegut com els molts satèl.lits, asteroides, cometes i OTN (objectes transneptunians) que orbiten també en el nostre Sistema Solar.

Mundobasket III

Poques sorpreses en els 8ens de final. Els favorits van passar sense masses problemes i tan sols en l'eliminatòria més incerta, Itàlia-Lituània, un equip classificat en pitjor lloc en la primera fase va aconseguir eliminar al seu adversari (gràcies a un Basile que fallà els tres tirs lliures que haurien forçat la pròrroga). El quadre de quarts queda doncs de la següent manera:

1) Argentina-Turquia

Naturalment per potencial de la plantilla i resultats últims, l'actual medalla d'or de les últimes olimpiades és la favorita d'aquesta eliminatòria. De totes maneres també és cert que és el primer test realment seriós que es troba en aquest mundial i ara caldrà veure si els dubtes previs que semblen haver-se dissipat no tornen a aparèixer. I és que Turquia ha mostrat fins ara un joc molt seriós que va tornar a confirmar eliminant a Eslovènia, amb un grandíssim Erdogan. En cas de cumplir-se la lògica d'una victòria sudamericana serà igualment interessant veure el nivell assolit abans de la hipotètica semifinal davant Espanya.

2) Espanya-Lituània

Anàlisi semblant al fet anteriorment. Espanya s'ha mostrat fins ara intractable en el mundial i en la preparació i aquest és el primer partit seriós ja oficial que es troba. Caldrà doncs confirmar la superioritat teòrica davant d'una Lituània, que amb l'equip presentat ja ha complert les seves expcetatives i que per tant jugarà sense pressió.

3) EEUU-Alemanya

Poca història hauria de tenir aquesta eliminatòria. EEUU sembla anar a més i Alemanya, amb un Nowitzki en més baixa forma que en anteriors competicions i després de guanyar apuradíssims contra les inferiors Angola i Nigèria, no sembla rival pels americans.

4) Grècia-França

L'actual campiona d'Europa va tornar a mostrar el seu bon fer apallissant a la Xina de Yao Ming, a pesar d'un inici desastrós que els va obligar a refer tota l'estratègia planejada. Escull fàcilment superable per un conjunt guanyador que també sembla estar clarament per sobre d'una França erràtica sense la direcció de Parker i que va passar de ronda degut als nervis i la inexperiència de la selecció angolenya.

25 d’agost 2006

Última setmana a la feina... i últim viatge

Suposo que quan un està en la què és la seva última setmana en una feina, sobretot si ha avisat amb més de 2 mesos d'antel.lació, un espera estar davant d'una setmana de relax, on bàsicament et dediques a estar a la reraguardia del teu substitut, a qui ja has ensenyat les coses més importants i ja només l'has de deixar fer i en tot cas explicar coses que li vagin sortint i que no li havies pogut ensenyar bé.
Doncs no ha estat el meu cas. Així va començar sí el dilluns, connectat al meu portàtil escrivint mails personals i seguint el mundobasket per internet, tenint un fora d'oficina que li reenviava tots els mails i que sense donar detalls deia que tot el que feia passava a ell... A mig matí reunió a Abrera per parlar amb I+D i els matriuers per simular una peça adjudicada que té complicacions per estampar (una de les 20 i pico peces que he aconseguit per Ford entre els projectes C394 i B2e quan en els últims dos projectes s'havien aconseguit 4 peces, suposo que en aquest sentit puc estar satisfet de la feina feta). Aprofitar per presentar al substitut a la gent d'I+D i comercial que hi havia per allà i de pas despedir-me d'ells.
Dimarts: tot comença igual fins que a mig matí em criden. Una oferta d'una travessa salpicadero de la plataforma PQ35, que s'ha d'anar a presentar l'oferta (que el que la va fer està de vacances, té por a volar... i a punt de tenir un fill) i que no saben a qui enviar, que jo seria la persona ideal... a pesar d'estar a punt de marxar. VW Wolfsburg, la central de la meva futura empresa, encara no hi havia estat, viatjar amb el Marcos, un tiu de puta mare amb qui encara tampoc havia viatjat casualment, marxem i tornem dijous (així que dimecres salvo el volei platja setmanal), vinga va!!! A currar fins al final. Dimarts tanca els costos de la planta de Santpedor amb el vicegerent i dimecres a preparar la presentació.
I dijous, allà de nou, amb el tratge, la corbata que tenia aparcats i fer un dels viatges típics de Gestamp. Lleva't a les 6:30, dos vols fins a Hannover, cotxe, reunió sense menjar, cotxe, dos vols per tornar i a les 23:30 a bcn, amb un aterratge complicat per una tempesta. Però va ser divertit, despedida atípica, viatge divertit amb l'amic Marcos i descobriment d'un pibón increïble del meu futur consorci (com estava la forward sourcing de Skoda!!!).
Com a mínim, l'últim dia ja ha estat més típic, només dedicant-me a despedir-me de tothom de la planta i la divisió, mails als companys extrangers (amb qui en realitat he col.laborat més en el treball) i cobrar la quitança. I amb el gust de poder anar amb pantaló curt, samarreta de Jamaica i abarques!!

Mundobasket II

Ahir va acabar la primera fase d'aquest mundial. Poques sorpreses però més que les que un es podia esperar en un sistema on passaven 4 de 6 equips i havent-hi sempre equips de poca qualitat basquetbolística. A destacar els resultats bojos del grup A (en què França guanya a Sèrbia, Sèrbia apallissa de 47 a Líban... i aquesta guanya a França), el bon joc d'Angola en el grup B, la igualtat prevista del grup de la mort (el C, el perjudicat del qual ha estat una decepcionant Brasil) i l'emoció final en el grup D (en què China finalment es va guanyar la plaça a costa d'una irregular Puerto Rico).

Així que els pronòstics fets no s'han acabat de cumplir, però analitzaré el quadre de 8ens que ha quedat (en l'ordre en què es creuaran els guanyadors):

1) Argentina-Nova Zelanda

Pocs problemes haurien de tenir els argentins, que després d'una irregular preparació, s'han anat retrobant amb el seu joc al llarg del torneig. Nova Zelanda ha demostrat estar molt lluny de la que va quedar quarta a Indianapolis i ha acabat passant in extremis en el grup més fàcil amb diferència.

2) Turquia-Eslovènia

Despedides les estrelles de Turquia, la nova generació ajudada per bons jugadors experimentats amb menys egos ha aconseguit per fi mostrar el bon joc del què són capaços en un torneig internacional, com feia temps que no havien demostrat. Segona en el grup de la mort (darrere l'excel.lent Grècia) ara toca seguir exhibint la seva classe davant d'una Eslovènia novament irregular i decepcionant, que va passar també pels pèls. De totes maneres la plantilla dels balcànics també té una gran qualitat, així que si es posen les piles pot ser una de les eliminatòries interessants de veure.

3) Espanya-Sèrbia i Montenegro

Degut a la sorprenent derrota inicial, Sèrbia s'ha creuat amb Espanya a 8ens, en comptes de la a priori esperada Nigèria. Un canvi que no crec que hagi fet gràcia a Espanya, malgrat que actualment la seva plantilla està uns quants graons per sobre dels encara campions del món. Si els espanyols juguen bé, sobretot el trio estelar Pau, Navarro, Garbajosa, Sèrbia no tindrà cap possibilitat... però un mal dia el poden aprofitar uns jugadors joves i inexperts (recolzats per Rakocevic i Avdalovic) però que porten a la sang la tradició del bàsquet jugoslau.

4) Itàlia-Lituània

Per mi el partit estelar de la jornada, i de pronòstic difícil. D'una banda una Itàlia amb una generació jove comandada per un estelar Belinelli i l'experiència de Basile i Marconato. Segona de grup darrere EEUU, a la qual va posar contra les cordes i va confirmar les previsions que els americans segueixen sent vulnerables contra un joc europeu seriós i tàctic. Lituània, amb una selecció B no exempta de qualitat, va quedar tercera en el grup de la mort, perdent a la pròrroga
contra la primera Grècia i justíssim contra la segona Turquia. Per tant una selecció que pot posar en problemes a qualsevol... però que haurà de saber jugar millor els finals ajustats, on en ambdos casos Macijauskas no va demostrar estar a l'alçada de les grans estrelles.

5) Grècia-China

Impecable Grècia, primera del grup de la mort. Sense grans pallisses ni exhibicions, però amb el mateix joc seriós que la va portar a ser campiona d'Europa i el saber jugar a la perfecció els finals ajustats. Davant d'aquest rival poques opcions sembla tenir una China comandada per Yao Ming, que però ve de guanyar a Eslovènia, demostrant que és una selecció que pot anar a més i tenir quelcom a dir en un futur pròxim.

6) França-Angola

En condicions normals l'anàlisi seria posar clarament favorita a França. Però vista la irregularitat que ha demostrat en la primera fase, capaç del millor i del pitjor (derrota davant del Líban) i amb un Diaw, que no està demostrant ser un líder sempre com ho era Tony Parker, no es pot assegurar res tan rotundament. Més quan Angola ha fet una grandíssima primera fase, quedant sorprenentment tercera, jugant molt bé en defensa i en tir exterior, apretant a una Alemanya que es salvar un cop més degut a un fenomenal Nowitzki (47 punts i provocant dues pròrrogues) i essent la selecció que ha posat més problemes a la intractable Espanya.

7) EEUU-Austràlia

Pocs problemes haurien de tenir uns EEUU que han acabat la primera fase imbatuts davant d'uns aussies que ja han fet bastant classificant-se en el grup C per davant de Brasil. Probablement fins a semis no podrem veure quin és el potencial d'aquesta EUUU "compromesa" amb el bàsquet FIBA. Fins ara victòries còmodes davant tothom a base d'imposar físic i velocitat... però problemes davant de la seriosa Itàlia.

8) Alemanya-Nigèria

Duel interessant entre una Alemanya, com sempre 99% Nowitkzi, que ha mostrat forces problemes en la primera fase malgrat acabar segona. De totes maneres el gran teutó ve de tornar a ser estelar en l'últim partit per aconseguir el segon lloc. Davant una Nigèria molt irregular, liderada per Udoka, i que si surt concentrada, defensa bé i domina el rebot podria donar la campanada. El guanyador però no sembla rival per a EEUU.

20 d’agost 2006

Smoking room (2002)

Òpera prima de Roger Gual (Remake) i Julio Wallowits (La simetría, Disonancia, La silla), Smoking room és una producció espanyola atípica, drama fonamentat en continus diàlegs entre els personatges, molt rics piscològicament i que ens presenten les diferents vides i problemes dels empleats d'una empresa.
La trama senzilla que serveix d'excusa per presentar les converses entre treballadors és la lluita d'un empleat (magnífic Eduard Fernández) perquè l'empresa, recentment comprada per una multinacional americana que prohibeix fumar en tot l'edifici, habiliti una sala de fumadors, per tal de no haver de fumar al carrer o al terrat de l'edifici. A partir d'aquí els empleats ens mostren dilemes de les seves vides i sobretot un gran individualisme competitiu dins l'empresa. A mesura que avança la pel.lícula la situació es torna més tensa i els protagonistes mostren el pitjor d'ells amb confrontacions que però se'ns apareixen molt humanes i naturals.
El film destaca per l'excel.lent treball dels actors (a part del mencionat Eduard Fernández, Juan Diego, Chete Lara, Antonio Dechent, Francesc Garrido, Francesc Orella, Manuel Morón, Ulises Dumont i Vicky Peña), que consegueixen representar excel.lentment el drama de les situacions amb una càmara que els grava sempre en primers plans asfixiants i on el bon treball de les faccions és per tant primordial per donar credibilitat a la història. Malgrat el passat publicitari dels directors, el film precisament destaca per una austeritat sobrecollidora, que crea una atmòsfera d'angoixa que atrapa a l'espectador. Lluny de les actuals tendències, la pel.lícula dura uns perfectes 88 minuts, que eviten que la pel.lícula es pugui tornar pesada. Molt recomanable per als amants del cine neorrealista i filosòfic.

19 d’agost 2006

Mundobasket 2006

Avui ha començat el mundial de bàsquet, incomprensiblement organitzat en un país com Japó sense cap tradició basquetbolística i amb uns horaris de retransmissió que per als currants d'horaris tradicionals ens impediran veure la majoria de partits. De totes maneres la competició es presenta apassionant, sempre m'han agradat aquests tornejos on hi ha seleccions d'estils de jóc molt diferent, lluites de cultura en l'esport, i després d'haver "disfrutat" del mundial de futbol, ara és hora de fer-ho amb el del meu esport preferit. I per aquells que es pensaven que la primera volta (amb 4 grups de 6 equips dels quals passen 4) seria un pur tràmit, avui ja han començat les primeres sorpreses.

Grup A

A priori un grup amb 3 equips sobre la resta, la sorprenent derrota inaugural de Sèrbia (molt lluny dels equips amb els què ha quedat campiona en els dos últims mundials) contra Nigèria (que no havia jugat cap partit de preparació) ha fet donar un giravolt al grup que pot donar més emoció. Argentina en principi no hauria de tenir problemes per quedar primera de grup (a pesar dels dubtes generats en la preparació), sobretot després de la seva victòria d'avui contra el seu principal rival França, que amb la lesió a última hora de Tony Parker ha vist molt mermades les seves possibilitats (malgrat que segueix tenint 4 NBAs i caldrà veure el rendiment de Boris Diaw, que avui ha estat força decebedor). La sorprenent Nigèria ara pot mirar d'aspirar a la tercera plaça, amb la qual cosa evitaria a priori a Espanya i podria mirar de donar la campanada a 8ens pressumiblement contra Alemanya i passar a uns 4arts històrics per a un equip africà. Caldrà veure però que el partit d'avui no hagi estat flor d'un dia. Sèrbia haurà de lluitar doncs per mirar de recuperar la tercera plaça si Nigèria falla... o assegurar-se almenys la quarta per passar de ronda. Davant es trobarà unes inferiors Venezuela, que també ha perdut avui contra pronòstic, i Líban, que avui ha donat la campanada, que juga sense pressió, amb motivació extra per donar una alegria al seu poble, i que compte amb l'estrella de la jornada El Kathib, que amb els seus 35 punts reclama una oportunitat finalment de jugar fora del seu país.

Grup B

El grup més fàcil i priori més previsible. Espanya després d'una excel.lent preparació i una contundent victòria davant Nova Zelanda (sorprenent quarta classificada en l'última edició) no hauria de tenir problemes per passar primera de grup, on s'havia de trobar amb Nigèria però ara podria acabar essent Sèrbia, un canvi que no agradarà massa malgrat que Espanya si vol ser campiona (que té perfectament el potencial) no ha de tenir problemes davant l'històric campió. El rival del grup és un Nowitzki, que no sembla haver arribat amb la millor forma, per la qual cosa l'ogre dels últims temps Alemanya (eliminant a Espanya en els últims mundial i europeu) sembla condemnada a la segona posició. Nova Zelanda, malgrat no ser la de fa quatre anys, hauria de quedar tercera, i Angola, que ha sorprès avui a Panamà, ha donat un gran pas per passar com a quarta. Japó en principi malgrat ser la anfitriona no sembla poder passar de l'última plaça i hauria de mirar de no fer el ridícul (avui ha salvat un marcador força digne).

Grup C

El grup de la mort sense dubte i més després de la sorpresa d'avui en què Austràlia ha tumbat a Brasil, una bona selecció que molt consideraven la tapada per donar la campanada, però que ara haurà de suar per passar. En canvi m'ha sorprès que quasi cap analista possi a Grècia en les travesses (probablement per la poca presència NBA). L'actual campiona d'Europa es presenta amb la mateixa selecció que va guanyar l'europeu l'any passat més Schorsianitis. Per mi Grècia és favorita per quedar primera d'aquest grup i arribar com a mínim a semis. Un gran bloc i una gran defensa i joc d'equip són els seus arguments, però hauran de jugar millor que avui, on fins l'últim quart amb un parcial de 28-6 no han tumbat a Qatar. Turquia (que ha decidit abandonar els tradicionals egos per mirar d'obtenir bons resultats que no obté des de fa molts temps) amb la seva victòria sobre Lituània B (si haguessin vingut Jasi, Siskaukas, Ilgauskas, E. Zukauskas, Stombergas, Timinkas, Ginevicius, Kaukenas, Salenga... parlaríem de candidata a l'or) ha donat un gran pas endavant per la classificació i fins i tot la segona plaça. Ara faltarà veure si Lituània i sobretot Brasil remonten el cop inicial i destronen a Austràlia o els aussies passen endavant. Qatar en principi només hauria de poder fer d'àrbitre.

Grup D

La gran favorita en totes les apostes EEUU (malgrat els últims fracassos) ha guanyat avui a una excel.lent Puerto Rico, en el partit amb més anotació de la jornada. En principi hauria de ser primera d'un grup, on evita els principals rivals. El nou "dream team" aposta per una base amb 3 estrelles joves (Lebron, Anthony i Wade) i un equip format per un projecte fins les pròximes olimpiades amb jugadors d'equip, sense egos i compromesos amb la selecció. En teoria han entrenat més junts que altres anys i s'han adaptat al bàsquet FIBA... però en la preparació no han jugat contra cap potència i avui el tros que he vist seguien jugant igual que sempre (problemes en el tir exterior, problemes contra zones, joc rapidíssim i força descontrolat.. contra una selecció que juga amb un estil similar a ells), això sí, segueixen sent els més ràpids, espectaculars i físics. Eslovènia, en el seu primer mundial, té potencial (amb el seu excel.lent equip amb 6 NBA que podria haver estat encara millor Vujacic i Smodis) per quedar segona i arribar mínim a 4arts. Itàlia i Puerto Rico haurien de lluitar per les tercera i quarta posició. China ha tornat a demostrar avui contra Itàlia que és Yao Ming i res més, així que haurà de millorar molt si vol passar... i si vol fer quelcom a Pekin 2008. Senegal sembla que només pot optar a lluitar per la 5a plaça.

I ara vist que vaig encertar el meu pronòstic de campió del món de futbol amb Itàlia, faré aquí els meus pronòstics, a veure si encerto també però quedant constància escrita:

8ens: Argentina-Angola, França-Nova Zelanda, Alemanya-Nigèria, Sèrbia-Espanya, Grècia-Puerto Rico, Turquia-Itàlia, Lituània-Eslovènia i Austràlia-EEUU

4ts: Argentina-Itàlia, Espanya-Eslovènia, Grècia-França, EEUU-Alemanya

Semis: Argetina-Espanya, Grècia-USA

Final: Grècia-Espanya i guanyadora Grècia

Però com molt probablement no passarà res d'això, seguirem analitzant a mesura que avanci el mundial.

13 d’agost 2006

Terra cremada

Un estiu més el nostre país està cremant a l'estiu. Aquest any ha tocat l'Empordà i sobretot Galícia. En un país on el canvi climàtic i la urbanització desenfrenada estan provocant la desertització del territori, la protecció dels nostre boscos hauria de ser prioritària. A banda dels aspectes preventius que sempre es reclamen als ajuntaments i governs (neteja de boscos, construcció tallafocs, equips d'observació i de bombers preparats per detectar i extingir els incendis ràpidament), em segueix sobtant la impunitat de què gaudeixen els piròmans (malalts que disfruten veient cremar un bosc) i els incendiaris (els què el cremen buscant algun benefici econòmic). Així encara que les penes poden arribar fins a 20 anys de presó en el cas de què comportin perill per vides humanes, la majoria dels casos es salden amb penes d'entre 1 i 5 anys de presó, penes que sense antecedents poden acabar en no res. Si a això se li suma la dificultat per detenir i provar les accions dels culpables, realment cremar un bosc és un delicte força rentable. Al marge de la vida pròpia dels arbres cremats, la pèrdua d'un bosc és un gran problema ecològic (per l'efecte regulador atmosfèric de la població vegetal) i paisatgístic. A més la seva recuperació requereix molts anys sense cap altre incendi o reconversió del terreny en zona d'altres usos, la qual cosa redunda en què molts cops acaba essent una pèrdua irreparable.
Per tots aquests motius i tenint en compte que la inmensa majoria dels incendis són provocats (la propaganda feta ha fet reduir els incendis accidentals per irresponsabilitats com tirar burilles pel cotxe) crec que des de tots els àmbits s'hauria de presionar per posar els mitjans necessaris per descobrir els autors dels fets, incrementar les penes (per mi al nivell d'un terrorista) i impedir qualsevol reconversió d'espai forestal a d'altres usos. Del contrari ens pocs anys viurem en un país desèrtic.

Monster (2003)

Basada en fets reals, la pel.lícula ens introdueix en la història d'Aileen Wuornos (Charlize Theron), una de les primeres assessines en sèrie femenines d'Estats Units i executada el 2002 pels seus crims. La trama es centra en el període entre 1989 i 1990, en què la protagonista, desesperada i a punt del suicidi coneix a Selby (Christina Ricci), una noia lesbiana, la condició de la qual no és acceptada per la seva familia ni amics. Les dues començaran una relació amorosa, que provoca la decisió d'Aileen de deixar el món de la prostitució en el què ha viscut des dels 13 anys i els inicis dels assassinats per tal d'aconseguir diners amb els què poder viure i fer disfrutar la seva companya sentimental. En algunes escenes la protagonista ens explica la dura infantesa que va tenir, plagada de violacions i maltractaments, que la van portar a independitzar-se i entrar en el món de la prostitució de carretera, en la qual també visqué experiències traumàtiques.
Història trista i dura de digerir, el millor és sens subte la caracterització de la protagonista, amb un espectacular canvi físic de l'actriu Charlize Theron. Aquest esforç junt amb l'excel.lent interpretació (plena de gestos i tics en principi caracterítics del personatge real) la va portar a guanyar l'Oscar a millor actriu el 2004 i el màxim reconeixement en d'altres certàmens (Berlinale, Globus d'Or...). Per la resta la pel.lícula no em va acabar d'enganxar, amb uns diàlegs en off de la protagonista amb unes pretensions trascendentals que no tenen i un excés d'escenes de les dues protagonistes que tampoc aporten massa. Recomenable doncs per aquells qui els agradi veure les caracteritzacions espectaculars de la protagonista, per la resta pel.lícula perfectament prescindible.

12 d’agost 2006

Napoleon Dynamite (2004)

Comèdia americana gens típica, amb un humor peculiar, fi i irònic, que farà les delícies d'alguns i provocarà badalls en d'altres. Pel.lícula que a molta gent no agradarà, té el mèrit de ser completament diferent a les comèdies que estem habituats, des de la originalitat dels crèdits inicials al ritme lent amb el què transcorre un guió, que podria molt bé no existir.
Plena de situacions i gags completament surrealistes Napoleon ens presenta i ironitza sobre el què podria ser un High School americà, essent Napoleon el friki per excel.lència de la classe. Probablement per algú d'allà que ho ha viscut la pel.lícula té més gràcia i segur que hi ha gags que pels d'aquí són ininteligibles, però és una bona comèdia per veure quelcom allunyat de les comèdies americanes adolescents i diferent a la vegada d'altres humors alternatius en la línia Monthy Python.