05 d’agost 2016

Islàndia dia 10: de capital i spa de final de viatge

Últim dia a Islàndia i per celebrar la bona sort que hem tingut amb el temps (el què no vol dir que no hagi plogut, sino que ho ha fet quan menys molestava), dia assolellat per veure, ara sí, Reykjavik, la capital d'Islàndia, amb 130.000 habitants i per tant quasi multiplicant per 10 la seva població respecte la segona població del país. De cop passes de poble a ciutat, que escalat aquí podria ser una metròpolis. I és que Reykjavik té tot el què un no ha trobat durant la resta de dies: carrers peatonals, bars, cafès, restaurants de totes les cuines possibles i botigues a tutiplen. Almenys en el centre, ja que la resta de ciutat sembla més residencial i extensa. Per agafar perspectiva, es poden pagar 7e per pujar a la torre de la catedral (austera però visitable sino gratuitament), o si es ve en cotxe, anar a Perlan, els antics dipòsits d'aigua municipals, i pujar gratis a la balconada amb vista 360 graus que aconpanyen el restaurant de luxe que s'hi ha fet a la cúpula.
Ja al centre, Reykjavik és una ciutat molt agradable i tranquila. Els carrers Skolavordistigur, Laugavegur i Austurtraeti concentren la major part de botigues, bars i restaurants, tot i que si de menjar parlem, no cal oblidar el frankfurt de xai de la paradeta a l'aire lliure Baejerins Beztu Pylsur prop del port. Abans havíem fet menjar thai en una terrassa al sol, no cal desaprofitar les boniques excepcions que a un li deparen. Una visita al museu de fotografia culturitzava una mica el dia, abans d'agafar el cotxe de nou i fer el comiat típic d'Islàndia: sessió al llac termal del Blue Lagoon. Aigües calentes, màscares de fang de silici, sauna, banys de vapor... Turistada per arribar relaxat a l'aeroport abans de suportar el retard de Vueling. 
Moment de dir adeu a aquest país meravellós i amb ganes de tornar-hi, potser a l'hivern per comparar (ni que sigui els pocs llocs llavors accessibles) i poder veure les aurores boreals.


04 d’agost 2016

Islàndia dia 9: de fisures continentals

El nostre penúltim dia servia per tancar el "Golden Circle", amb la visita al Parc Nacional de Thingvellir. Després del "tute" dels últims dies, ens preníem anb calma el llevar-nos i gaudíem de l'esmorzar que per sorpresa descobríem ens entrava a l'allotjament.
Thingvellir és famós per les fisures formades per la separació de les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica i que en aquesta part conflueixen a Islàndia. Amb un ritme de separació de 3mm any, una esquerda prominent que en darrers 10.000 anys s'ha obert 70m i enfonsat 40m en el costat europeu domina els voltants dels centres d'informació. Es pot fer un trekking seguint l'esquerda, i arribar a la cascada d'Oxararfoss i posteriorment a la piscina de Drekkinggarhylur (on ofegaven culpables de crims seriosos) i després a Lögberg, primer parlament (a l'aire lliure) constituit a l'any 1930. Per qui vulgui caminar més, o no tornar pel mateix lloc o per la carretera, es pot completar un triangle amb dos costats de 2,3 km per veure la granja deserta de Skogarkot, amb algunes petites falles pel camí. Això sí, la granja són 4 pedres i no hi ha res a veure més que una vista al llac que també es pot obtenie des de la carretera i el camí és monòton, per tant és completament prescindible per qui per exemple faci el Cercle d'Or en un dia. Abans de fer-ho, ens acostàvem també a la falla de Silfra que comunica amb aigua al llac del parc. És famosa per les activitats de snorkel i submarinisme amb tratge sec que s'hi fa, però després d'escoltar un briefing breu decidíem que el preu era excessiu (130e snorkel de 40min, 300e scuba) - de totes maneres això és personal i segur ès una activitat a recordar.
La bona sort que ens acompanya el viatge feia que a l'acabar el trekking comencés a ploure, però tinguessim una única taula de picnic coberta lliure al costat del cotxe on començar a liquidar els queviures comprats al super. 
Aquesta sort però ens abandonava en els plans improvisats de la tarda. La planta geotèrmica de Nesjavellir, amb el centre de visites tancat. La cova Arnarker en el llac de lava de Leitarhraun, prop del poble portuari de Thorlákshöfn encara l'estem buscant... Només el curiós poble de Hveragerdi, enmig d'una zona geotèrmica i nombroses curiositats que un es troba donant-hi una volta, salvaven en part la tarda (tot i maleint no haver arribat a temps a fer un banyet al parc geotermal del centre del poble, tenia bona pinta per una entrada de només 300kr, però tanca a les 18h).
De nou a la guesthouse de Laugaras, comença a tocar en pensar a tancar el viatge, ja que demà és l'últim dia; és l'hora de la capital.


03 d’agost 2016

Islàndia dia 8: de gèisers i cascades

Després d'una nit moguda, amb dos alarmes d'incendi provocades per la calor de la sala de rentadores (sic), deixàvem els Highlands per dirigir-nos a la zona sud-oest d'Islàndia, la més habitada i de paisatges més "tradicionals", tot i que hi segueixen quedant algunes perles. L'objectiu del dia era veure dos de les tres atraccions del "Golden circle" (que no deixa de ser una ruta turística a l'abast per fer en un dia des de Reykjavik).
La primera parada però baixant de les muntanyes era la vall de Thjodveldisbaer. La reproducció d'una granja dels anys 1.000 sepultada per una erupció del Hekla i la bonica cascada de Hjálparfoss formen part de les seves atraccions. El Hekla per cert ens acompanyava de fons durant gran part del dia, desgraciadament amb el cim ennuvolat, i creuant els dits perquè s'esperi una mica a erupcionar (tot i que ascendir-lo s'ha convertit en activitat turística, ja fa 16 anys de l'última erupció i els geòlegs estan avisant que la pressió actual és superior a la de les dues últimes). 
Camí de Geysir apareixia també de fons el Langjökull, 2n glaciar en extensió d'Islàndia i al qual acabàvem descartant acostar-nos per la tarda després de la pallissa del dia anterior per carreteres 4x4. Geysir és una zona geotèrmica amb gèisers, la majoria només actius després de terratrèmols. El que li dóna nom a la zona és el més alt del món (70-80m), però difícilment gaudible. Per sort per al turista, a prop hi ha el Strokkur, que sí que deixa anar la columna d'aigua bullint regularment cada 5-10 min i pot arribar a 25-35m d'alçada, situant-se just per darrere de l'Old Faithful de Yellowstone (EEUU). A diferència d'aquest, però, la seva breu regularitat permet gaudir i poder gravar diverses explosions. El moment més espectacular és quan es forma una bombolla turquesa a la llacuna, que acaba explotant en una columna de vapor. 
La següent parada del Cercle d'Or era la imponent cascada de Gullfoss, que val una visita fins i tot pels què ja hagin donat la volta a la illa i vistes unes quantes. A la seva turística, però no excessivament cara cafeteria, dinàvem la típica sopa islandesa amb xai (i les noies una nova sopa de verdures, alternativa sempre oferta com a sopa del dia).
Descartada una ruta amb cavalls per la tarda, decidíem enfilar cap a la costa, deixant pel camí les motxilles a la Guesthouse Brekkugerdi de Laugaras (única on estem 2 nits). També de camí parem al cràter Kèrid, de 3.000 anys d'antiguitat, i on s'ha format un llac al seu fons de 55m.
Ja a la costa, el poble d'Eyrarbakki és la viva representació de la decadència d'un poble amb un passat actiu (principal port i càmara de comerç fins ben entrat el segle passat) que ara mateix no és res. El seu poble germà Stokkseyri té cases tan boniques com poc atractiu a oferir al turista (el concepte de poble de mar aquí és ben diferent).
Camí de tornada per una altra ruta, deixant enrere Sellfoss (principal centre neuràlgic de la regió) visitàvem les cascades d'Urridafoss, no gaire altes, però les més cabdaloses i amb una espectacular cunya al mig.
De sopar, ens regalàvem unes espectaculars pizzes amb llagosta al Cafè Mika de Reykholt, abans de gaudir de la magnífica pensió per descansar.


02 d’agost 2016

Islàndia dia 7: de creuar rius i muntanyes de colors

El setè dia tenia un destí clar fixat: Landmannalaugar. Una alternativa a tancar la volta a la illa per la ring road 1 prop de la costa sud-oest, i en canvi, entrant a la zona dels Highlands a l'interior. Després de comprovar la nit anterior que les condicions ho permetien i llevant-nos amb sol, decidíem accedir per l'accés sud de la F-208, tornant uns 40km enrere cap a l'est per la 1 desde Vik. Tal i com avisa és una pista de 75 km realment només apta per 4x4... Els 40 primers podriem ser "salvables" amb cotxe normal i paciència, però els 35 següents implica creuar constantment rius, alguns dels quals amb el nostre Renault Kadjar feien dubtar (i les senyals davant dels rius complicats no ajuden precisament a animar-se: les roderes no expliquen tota la història; no hi ha lloc millor per on creuar, tot canvia constantment; si no ho veus clar, no creuis...). Els primers els feiem darrere altres cotxes similars, la qual cosa ajudava, però quan et veus sol davant la tesitura és una altra cosa. El millor ha estat la competició a veure qui creua darrer en el pas més complicat amb un Qashqai que venia per l'altra banda. Finalment, he pensat en el "easy passable" que sortia ahir a la web de carreteres i he decidit mostrar-li el camí.
Un cop a Landmannalaugar hi ha nombroses alternatives de trekking pels voltants, famosos per les muntanyes de colors fruit d'una zona geotèrmica. Molta gent ve a fer-hi una espècie de "Carros de foc" de 4 dies, però també hi ha opcions des de 2-3h fins a tot el dia. 
En les opcions curtes, hem pujat pel mar de roques de lava (Laugahraun) fins a arribar a la muntanya fumejant i multi-color de Brennisteinsalda, amb magnífiques vistes de l'entorn. La baixada pel congost de Graenagil ofereix noves tonalitats al paisatge i vista en primer pla de la imponent muntanya negra de Bláhnúkur (també ascendible pels què disposin d'unes 3-4h adicionals). Al final de l'excursió, i tot i la forta pluja i fred que de sobte comença, el Juanra i jo decidim provar les aigües calentes (hot springs) del costat del campament base.
Sortim amb pluja (agraint no haver-la tingut a l'anada) de Landmannalaugar seguint la F-208 cap al nord, 35km boteruts però ja sense rius a creuar i via d'accés a l'estiu d'alguns serveis de bus. Arribats a la 26, cap girar a l'esquerra per uns 7km després trobar-se amb l'alberg Hrauneyjar Highland Center, única alternativa low cost de la zona.

01 d’agost 2016

Islàndia dia 6: de glaciars, deltes de lava, platges de sorra negre ipuffins (frarets)

El sisè dia començava refent de nou la ruta 1 entre Djupivogur i Jökursarlon, però aquest tercer cop no impedia que el Juanra descobrís encara una platja verge de sorra negre on fer una breu aturada.
Deixant ja enrere la nostra part més visitada del país, començàvem visitant Fjallsárlon, el germà petit de Jökursarlon, amb menys extensió, menys icebergs i sense sortida al mar, però amb la desembocadura de la llengua del glaciar sobre el llac més a prop per entendre d'on provenen els icebergs. 
Amb un dia ja molt més variable que l'anterior seguíem vorejant el gran glaciar per la ring road 1 fins a Skaftafell, entrada sud-oest del parc des d'on surten hordes de turistes a fer excursions organitzades amb crampons. Pels no interessats també hi ha nombroses rutes a peu totes les durades possibles pel parc nacional (amb més vegetació que la mitjana del país). D'un parell d'hores, hi ha la ruta circular S2, que puja a la cascada de Svartifoss (res de l'altre món després del què hem vist) i en comptes de tornar com fa la majoria pel mateix lloc, es segueix pujant uns 600m fins al mirador de Sjonasker, amb vistes al glaciar i la llengua sud-oest devSkeidararjökull, als pics propers de Nyrdrihnaukur i Kristinartindar; i els núvols ens impedien veure el Hvannadalshnjúkur, sostre d'Islàndia amb 2.110m. De baixada es pot visitar la granja històrica de Sel, amb sostre de gespa per camuflar-se amb el paisatge.
Unes 2 hores adicionals en cotxe porten a l'encantadora població de Vík. Pel camí, pluges fortes i sol anaven canviajt de forma tan sobtada com el paisatge: ara un delta de terra negre amb rius del glaciar, ara un mar erm de pedres volcàniques cobertes per molsa blanca, ara una zona de terra fèrtil amb cavalls, ara un desert de terra de lava, ara una illa atrapada pel delta, ara el glaciar Myrdalsjökull amb el seu volcà Katla a sota que pot erupcionar en qualsevol moment...
A Vík, un caminet porta fins a la platja de sorra negre, protegida per uns imponents penya-segats, i amb unes formacions rocoses de lava que surten del mar i s'eleven fins a 66m. A la platja al vespre, gavines, orenetes àrtiques i els divertits puffins (frarets) són fàcils de veure a l'aigua (i de regal... una nova foca nedant). Acabats els apartaments (a partir d'ara tot són guesthouses), sopàvem uns molt decents fish&chips i hamburgueses de peix i carn a la benzinera del poble. Amb l'estac ple, vorajàvem en cotxe la muntanya que protegeix Vík, per arribar a Dyrhólaey, punt més al sud de la Islàndia terrestre, i preciós lloc per veure espectaculars platges i formacions de lava al mar. En els seus penya-segats, al vespre (en el nostre cas eren les 21h) els puffins es concentren per socialitzar-se i és una hona oportunitat per fotografiar-los en primer pla. Cansats d'un nou llarg dia, ens dirigíem a la propera i aïllada Guesthouse Vellir a dormir.