La fàbula del formiguer

La formigueta arriba tard a l'entrada del formiguer, sabia que seria un dia poc productiu. Les formigues obreres estaven reunides davant el formiguer. Feia temps que el formiguer tenia problemes per aconseguir els recursos que l'abastissin, així que s'havia canviat de formiga reina i aquesta venia amb aires renovadors. Entre moltes altres coses, volia expulsar del formiguer a les formigues que menys aportaven, no tant perquè així toqués a molts més aliments per cap (doncs el formiguer és molt gran i les afectades molt poques), sinó sobretot perquè així la resta no es desmotivessin davant les actituds de les companyes insolidàries i a més totes sabessin que a partir d'ara només tindria lloc en el formiguer aquella que rendís com es volia.
Com la formiga reina no coneixia totes les formigues, havia demanat a les formigues coordinadores que es desfessin d'algunes de les formigues del seu grup. Aquestes van triar obviament les què menys els hi servien, en molts casos formigues gandules, però en altres, formigues poc útils pel grup tot i la seva bona voluntat. Les portaveus obreres no hi estaven d'acord, doncs en cap moment se'ls hi va consultar.
Per això davant del formiguer inciten a què avui les formigues obreres no portin recursos al formiguer. La majoria de formigues decideix seguir a les seves portaveus, no tant perquè creguin en elles, sinó perquè no estan d'acord amb algunes decisions de la formiga reina. I és que a algunes formigues expulsades se'ls hi ha construit un refugi perquè puguin sobreviure l'hivernpel seu compte, però a d'altres se'ls ha abandonat enmig del bosc en ple hivern. A més, moltes creuen que algunes formigues expulsades poc útils per portar aliments, podien haver-ho estat fent manteniment del formiguer.
Una minoria de formigues obreres, però, decideix fer com sempre, doncs creuen que portar més recursos és més útil pel formiguer, i que de totes maneres un cop expulsades les seves companyes tampoc es pot fer res, que les portaveus havien d'haver reaccionat en tot cas abans, la qual cosa ha enfurismat a aquestes últimes, que inciten a què la resta d'obreres agradeixin a les seves companyes treballadores.
La formigueta torna trista al seu cau del formiguer, veient que la desmotivació s'ha extès entre la majoria de les seves companyes obreres.

Arranca el projecte VERDE

http://media.seat.com/es/noticias-seat/2009/526-seat-lidera-el-desarrollo-de-las-futuras-tecnologias-de-electro-movilidad-en-espana.html

Red SOStenible

Perquè quan la justícia a aquest país és lenta per tot menys ara per tancar webs (segur el major problema que tenim) i perquè estic d'acord amb el contingut, m'afegeixo al manifest:

"Consideramos imprescindible la retirada de la disposición final primera de la Ley de Economía Sostenible por los siguientes motivos:

1 -Viola los derechos constitucionales en los que se ha de basar un estado democrático en especial la presunción de inocencia, libertad de expresión, privacidad, inviolabilidad domiciliaria, tutela judicial efectiva, libertad de mercado, protección de consumidoras y consumidores, entre otros.

2 - Genera para la Internet un estado de excepción en el cual la ciudadanía será tratada mediante procedimientos administrativos sumarísimos reservados por la Audiencia Nacional a narcotraficantes y terroristas.

3 - Establece un procedimiento punitivo “a la carta” para casos en los que los tribunales ya han manifestado que no constituían delito, implicando incluso la necesidad de modificar al menos 4 leyes, una de ellas orgánica. Esto conlleva un cambio radical en el sistema jurídico y una fuente de inseguridad para el sector de las TIC (Tecnología de la Información y la Comunicación). Recordamos, en este sentido, que el intercambio de conocimiento y cultura en la red es un motor económico importante para salir de la crisis como se ha demostrado ampliamente.

4 - Los mecanismos preventivos urgentes de los que dispone la ley y la judicatura son para proteger a toda ciudadanía frente a riesgos tan graves como los que afectan a la salud pública. El gobierno pretende utilizar estos mismos mecanismos de protección global para beneficiar intereses particulares frente a la ciudadanía. Además la normativa introducirá el concepto de "lucro indirecto", es decir: a mí me pueden cerrrar el blog porque "promociono" a uno que "promociona" a otro que linka a un tercero que hace negocios presuntamente ilícitos

5 - Recordamos que la propiedad intelectual no es un derecho fundamental contrariamente a las declaraciones del Ministro de Justicia, Francisco Caamaño. Lo que es un derecho fundamental es el derecho a la producción literaria y artística.

6 - De acuerdo con las declaraciones de la Ministra de Cultura, esta disposición se utilizará exclusivamente para cerrar 200 webs que presuntamente están atentando contra los derechos de autor. Entendemos que si éste es el objetivo de la disposición, no es necesaria, ya que con la legislación actual existen procedimientos que permiten actuar contra webs, incluso con medidas cautelares, cuando presuntamente se esté incumpliendo la legalidad. Por lo que no queda sino recelar de las verdaderas intenciones que la motivan ya que lo único que añade a la legislación actual es el hecho de dejar la ciudadanía en una situación de grave indefensión jurídica en el entorno digital.

7 - Finalmente consideramos que la propuesta del gobierno no sólo es un despilfarro de recursos sino que será absolutamente ineficaz en sus presuntos propósitos y deja patente la absoluta incapacidad por parte del ejecutivo de entender los tiempos y motores de la Era Digital.

La disposición es una concesión más a la vieja industria del entretenimiento en detrimento de los derechos fundamentales de la ciudadanía en la era digital.

La ciudadanía no puede permitir de ninguna manera que sigan los intentos de vulnerar derechos fundamentales de las personas, sin la debida tutela judicial efectiva, para proteger derechos de menor rango como la propiedad intelectual. Dicha circunstancia ya fué aclarada con el dictado de inconstitucionalidad de la ley Corcuera (o ley de patada en la puerta). El Manifiesto en defensa de los derechos fundamentales en Internet, respaldado por más de 200 000 personas, ya avanzó la reacción y demandas de la ciudadanía antes la perspectiva inaceptable del gobierno.

Para impulsar un definitivo cambio de rumbo y coordinar una respuesta conjunta, el 9 de enero se ha constituido la "Red SOStenible" una plataforma representativa de todos los sectores sociedad civil afectados. El objetivo es iniciar una ofensiva para garantizar una regulación del entorno digital que permita expresar todo el potencial de la Red y de la creación cultural respetando las libertades fundamentales.

En este sentido, reconocemos como referencia para el desarrollo de la era digital, la Carta para la innovación, la creatividad y el acceso al conocimiento, un documento de síntesis elaborado por más de 100 expertos de 20 países que recoge los principios legales fundamentales que deben inspirar este nuevo horizonte.

En particular, consideramos que en estos momentos es especialmente urgentes la implementación por parte de gobiernos e instituciones competentes, de los siguientes aspectos recogidos en la Carta:

1 - Las/os artistas como todos los trabajadores tienen que poder vivir de su trabajo (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta);

2 - La sociedad necesita para su desarrollo de una red abierta y libre (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo D "Acceso a las infraestructuras tecnológicas", de la Carta);

3 - El derecho a cita y el derecho a compartir tienen que ser potenciado y no limitado como fundamento de toda posibilidad de información y constitutivo de todo conocimiento (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo A "Derechos en un contexto digital", de la Carta);

4 - La ciudadanía debe poder disfrutar libremente de los derechos exclusivos de los bienes públicos que se pagan con su dinero, con el dinero publico (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo C "Conocimiento común y dominio público", de la Carta);

5 -Consideramos necesaria una reforma en profundidad del sistema de las entidades de gestión y la abolición del canon digital (referencia punto 2 "Demandas legales", párrafo B. "Estímulo de la creatividad y la innovación", de la Carta).

Por todo ello hoy se inicia la campaña INTERNET NO SERA OTRA TELE y se llevarán a cabo diversas acciones ciudadanas durante todo el periodo de la presidencia española de la UE.

Consideramos particularmente importantes en el calendario de la presidencia de turno española el II Congreso de Economía de la Cultura (29 y 30 de marzo en Barcelona), Reunión Informal de ministros de Cultura (30 y 31 de marzo en Barcelona) y la reunión de ministros de Telecomunicaciones (18 a 20 de abril en Granada).

La Red tiene previsto reunirse con representantes nacionales e internacionales de partidos políticos, representantes de la cultura y legaciones diplomáticas.

Firmado Red SOStenible

http://Red-SOStenible.net

http://Red-SOStenible.net/colabora/

La Red Sostenible somos todo. Si quieres adherirte a este texto, cópialo, blogguéalo, difúndelo."

Movimiento 140

Velocitat variable sí, movimiento 140 també. Una plataforma ciutadana està recollint signatures per actualitzar el límit màxim de velocitat en els trams rectes d'autopistes i autovies fins a 140 km/h. En la seva pàgina web, on es pot signar online, expliquen els seus motius i les dades estadistiques tretes de la pròpia DGT que demostren clarament que l'acumulació de radars en aquest tipus de vies és una mesura purament recaptatòria i no es correspon amb l'accidentalitat real. Cal distingir molt bé entre velocitat excessiva i inadequada. Per això també trobo bé la velocitat variable que s'ha implantat als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona: però no entre 40 i 80, sino entre 40 i 140. Reconec que el límit de 80 km/h en les hores punta que vaig a treballar ha reduit la sinistralitat en el tram d'autovia A2 que em porta al meu lloc de treball, amb la conseqüent reducció així mateix dels embussos per anar o tornar de la feina. Però en aquests mateixos trams, anar a 80 km/h per la nit, on en cap de setmana o en hores de poc trànsit, és un perill potencial de distraccions, la causa real més important d'accidents. De fet, encara m'agrada més l'estadística que surt publicada en l'article corresponent de la Vanguardia, on es veu que malgrat anar-se reduint progressivament la velocitat mitjana en vies ràpides en els darrers anys, el nombre d'accidents mortals en aquestes vies ha augmentat (tot i la reducció global que està havent-hi).
En fi, que qui vulgui signar, aquí ho pot fer còmodament, la intenció de la plataforma és presentar les signatures al congrés perquè aquest reflexioni sobre el tema.

Número 9

Basada en el curtmetratge homònim escrit fa 5 anys pel mateix director Shane Acker, Número 9 és una de les pel.lícules d'animació per adults del moment. D'estètica obscura, 9 ens porta a una Terra en un futur indeterminat però no molt llunyà on l'espècie humana ha sigut exterminada després d'una guerra civil contra les màquines de guerra que se li han sublevat (no, no estic parlant de Battlestar Galactica). Els únics supervivents, a part d'un robot predador, són uns curiosos ninos a qui un científic els ha aconseguit dotar de vida. Cadascun dels nou ninos té una personalitat i habilitat diferents, bastant tòpiques per cert. L'arribada de número 9, l'últim en despertar i amb l'esperit més inquiet i aventurer, els portarà a descobrir la seva història i combatre les màquines supervivents.
El millor de la pel.lícula és l'estètica i animació d'aquesta, notant-se sens dubte en la primera la mà d'un dels productors, Tim Burton. Per la resta, l'obra decepcionarà a molta gent en primer lloc per la durada, una escasa hora i quart. Clar que desgraciadament molt més no hi ha per explicar en una història molt simple, poc original i carregada de tòpics (el nino eclesiàstic conservador i que domina a la resta a base de por i amagar la veritat és tan exageradament típic que no cola ni com a crítica subliminal; el canceller -hi ha cancellers en un país no alemany?- que causa la catastrofe mundial pels seus afanys militars sembla un retorn sense sentit a l'imperi nazi). Tampoc s'aprofundeix en la personalitat ni sentiments dels ninos protagonistes, excepte 1 i 9, la qual cosa converteix en missió impossible allargar més una història, el curt original de la qual durava tan sols 11 minuts.
Obra d'animació, doncs que en contra de la tendència de les últimes gran creacions del gènere, presenta com a quasi únic alicient la seva estètica, segur de grat per fanàtics de les creacions de Burton. Però per la resta, el film probablement decepcioni a la majoria. Difícil producció doncs aquesta que rarament compensarà en conjunt la despesa que val veure-la al cinema... però que en pocs altres mitjans es podrà potenciar el seu punt fort.

Una cita del Nobel de Medicina Drauzio Varella

"En el mundo actual, se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que en la cura del Alzheimer. De aquí a algunos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para que sirven".

L'univers fa 13.200 milions d'anys

Gràcies Hubble

La suma de les casualitats

Un surt de casa la mare uns minuts més tard dels previstos, efecte només parcialment compensat per un metro que entra en el mateix moment que un ha acabat de baixar les llargues escales de l'estació de Marina; el previst transbord a Espanya per canviar de línia es torna molest perquè un està a mig capítol del llibre que està llegint; la pesantor d'estómac fruit d'haver menjat massa (cosa habitual quan un va a casa les mares) és la perfecta excusa per decidir baixar a Plaça de Sants i fer una lleugera caminada de 15 minuts fins a casa i així païr una mica millor: i així un pot acabar el capítol; una agència immobiliària (tancada però amb els seus anuncis visibles) fa canviar de vorera: res interessant; una decisió d'aquestes completament aleatòries que tothom pren de tant en tant desvia la ruta habitual de les vegades que un ha fet aquest recorregut a peu...
Un mussol a l'ull el molesta incòdament i decideix sortir un moment de la sobretaula familiar de reis a casa els seus pares per buscar en una farmàcia on li puguin suministrar una pomada alleugeradora; el fet de ser festiu obliga a prendre la direcció cap a la farmàcia de guàrdia més propera...
Resultat: dues persones es creuen inesperadament fruit de com a mínim tot aquest cúmul de casualitats. Avui m'he trobat amb el què a partir de demà serà el meu nou cap.

Privacitat i Internet quàntica

En la darrere dècada del segle passat, l'arribada d'Internet a la major part de les llars del món desenvolupat va revolucionar i canviar les nostres vides de forma irreversible. Avui en dia, es fa difícil concebre un món sense aquesta eina tan útil per la majoria d'aspectes de la nostra vida.
L'arribada d'Internet i en especial de la web 2.0 i les xarxes socials ha canviat també clarament el concepte de privacitat personal. No cal dir que avui en dia, un està sotmès a què alguna informació pública seva, amb o sense el seu consentiment, sigui penjada a la xarxa i vista per milions de persones. Davant d'això, hi solen haver tres tipus d'actituds: els què modifiquen la seva forma de vida (deixen de fer coses que abans feien, no permeten fer-se fotos amb amics de festa, etc.), els què segueixen vivint com abans però regulen mínimament les eines de privacitat existents (és a dir, si algú vol alguna cosa meva, la podrà obtenir, però tampoc cal que se la trobi per casualitat) i els què no són ni conscients del problema (capaços de posar-se com a status del facebook que busquen feina malgrat tenir al seu cap agregat com a amic amb plens poders com el seu millor amic de tota la vida).
Però la privacitat va més enllà del perill potencial a què una foto o vídeo compromès sigui pujat a facebook o a youtube. De forma més oculta, un munt de dades nostres són registrades també sense que en general en siguem conscients. Molts cops, fins i tot pensant en donar-nos un millor servei. És el cas per exemple de les búsquedes que fem a través dels buscadors (google, yahoo...). Aquestes dades queden registrades i són accesibles no només pels proveïdors d'Internet i els propis buscadors, sinó també pels anunciants. Això permet que cada usuari rebi propagandes més dirigides cap als seus interessos, a l'hora que els motors de búsqueda siguin també més eficients cap a ell. Malgrat que cada usuari d'Internet està codificat com un nombre, no resulta extremadament difícil acabar-lo associant a cadascú de nosaltres. Això li va passar a la usuària 4417749 d'AOL, quan el 2006 la companyia va publicar una llista de 20 milions de búsquedes i uns reporters la van aconseguir localitzar. En aquest cas es tractava d'una senyora de 62 anys sense interessos massa enutjosos. Probablement a pocs de nosaltres ens resultaria massa comfortable un cas així.
Una solució per preservar la nostra identitat seria el desenvolupament de l'Internet quàntica, factible segons els experts en la propera dècada. Sense voler entrar en detall, el principi es basaria en què cada búsqueda nostra anés associada amb una segona búsqueda (aleatòria o distorsionada, segons si volem perjudicar més o menys l'eficàcia del nostre motor de búsquedes). Aplicant principis quàntics, d'igual forma que la mecànica quàntica ens diu que no podem saber tota la informació sobre l'estat d'una partícula, perquè les nostres observacions influeixen sobre aquest, els principis de l'internet quàntica permetrien que no fos possible detectar la búsqueda real que hem fet sense deixar rastre. Perfecte, no?
El problema rau però en el negoci que deixarien de ser els portals de búsqueda com google. Amb un món dominat per l'internet quàntica, les actuals fonts de negoci que permeten donar a l'usuari serveis gratuïts s'esfondren. Amb el temps, els portals com google s'han convertit per internet tan necessaris, com aquesta per la nostra vida. Però el negoci d'aquests es basa en "vendre" la nostra informació personal i obtenir generosos ingressos en publicitat. Salvaguardar la nostra privacitat seria a costa de renunciar a un servei de franc que tenim actualment. Perquè google seguís existint, probablement l'usuari hauria de pagar per utilitzar el servei. Estem disposats a pagar per cada búsqueda que volem fer? O preferim seguir venent ingènuament la nostra informació privada? Quin preu té la nostra privacitat?
Com deia el gran filòsof de Dinamita, reflexionem-hi, senyors, reflexionem-hi.

Inspirat en l'article "Privacidad e Internet cuántica" de Seth Lloyd, revista Investigación y ciencia desembre 2009

El món de les series

Finalment, havia de passar, estar vivint amb el gurú de todoseries, havia de tenir conseqüències i, malgrat mantenir el ritme cinèfil en cines habitual i, sense tenir en compte l'empatx de Star Wars (IV, V i VI) d'ahir en plena ressaca de cap d'any, el cert és que el cinema a casa ha quedat completament substituït pel món de les series. La teoria diu que la seva menor durada les fa més pràctiques per poder veure en el dia a dia, però la pràctica molts cops t'acaba enganxant tant que un empalma hores de capítols sense poder parar. I així hem arribat a un punt on estic veient que el començament d'any serà certament estressant per poder veure a ritme d'emissió totes les sèries on m'he anat ficant.

Lost (els dimecres a partir del 2 de febrer): per més sèries que vagin surtin Lost segueix sent LA sèrie. Cap altra aconsegueix crear tant debat ni tanta expectació, malgrat que certes explicaciones de les dues últimes temporades no hagin acabat d'agradar a tothom. Lost entra a la seva sisena temporada, sabent que és la última, i amb l'esperança que els guionistes ens segueixin sorprenent com fins ara, però sobretot que expliquin els múltiples misteris que han anat obrint els darrers cinc anys.

How I met your mother (els dimarts a partir de l'11 de gener): continua la cinquena temporada amb un prometedor dotzè capítol d'aquesta gran comèdia. La cinquena temporada està sent més irregular i en certs moments la sèrie presenta símptomes d'esgotament, però segueixen surtin perles que superen qualsevol altra comèdia televisiva del moment.

Damages (els dimarts a partir del 25 de gener): després d'una brillantíssima primera temporada i una segona temporada bastant més irregular, el bon final d'aquesta dóna esperances a què la tercera recuperi el nivell del començament. La guerra oberta entre Patty Hewes i Ellen Parons continua i promet donar moments més tensos encara que els anteriors.

Caprica (els dissabtes a partir del 22 de gener): l'aturada de segona meitat de l'any ha servit per empassar-me les quatre temporades i tots els especials de Battlestar Galactica, sèrie a la qual li dec un post. Finalitzada aquesta gran sèrie, ens arriba ara la seva preqüela, de la qual ja s'ha emès un prometedor capítol pilot. Sembla que les aventures i batalles galàctiques entre humans i cylons, deixaran pas a històries sobre la ciutat capital, on descobrirem el procès de creació i evolució dels cylon, així com aprofundirem en les diferències culturals i rivalitats entre planetes, i descobrirem la profunda mitologia religiosa que els envolta.

Breaking Bad (els dilluns a partir del 7 de març): tercera temporada d'aquesta curiosa sèrie sobre aprenents gens ortodoxos a traficants de metamfetamines. Les dues primeres temporades han servit per veure evolucionar als dos grans protagonistes, Walter White i Jesse Pinkman, un extravagant tàndem que s'ha adonat del seu potencial i a l'hora les seves limitacions, i que hauran de començar la tercera solventant els greus problemes als quals la seva activitat els ha portat, a l'hora que seguir evitant les sospites de la policia.

V (els dimecres a partir del 30 de març): després de l'emissió dels quatre primers capítols, el remake actualitzat d'aquesta gran sèrie d'extraterrestres dels 80 ha de confirmar les bones sensacions inicials i convertir-se en l'estrena de l'any, a l'hora que recrear finalment la primera imatge televisiva que recordo, un visitant menjant-se una rata.

Amb tanta sèrie americana, no sé si quedarà temps per seguir amb la segona temporada d'Infidels. I sort que vaig deixar després de les seves respectives primeres temporades Heroes,
Dexter i Mad men.