03 de febrer 2013

El capital


Fidel al seu cinema compromès, el director grec nacionalitzat francès Costa-Gavras dirigeix i coescriu aquesta nova denúncia sobre l'ambició desenfrenada del món financer capitalista. A diferència d'Inside Job o altres pel.lícules sorgides del tema, El capital no és un documental sino un thriller fictici basat en la novel.la homònima de Stéphane Osmont.
L'obra explica la història de la fulgurant ascensió de Marc Tourneil, convertint-se en president d'un dels bancs europeus més poderosos. Marc es veurà obligat a dirigir enmig de les fortes pressions dels accionistes, convertint-se en un Robin Hood que roba als pobres per fer més rics als rics. Els seus puntuals remordiments es veuran frenats per l'ambició sense límits d'acumular diners, símbol de poder i reconeixement.
Amb bones intencions i malgrat el thriller aconsegueix mantenir la tensió de l'espectador durant tota la pel.lícula, fins i tot d'una forma entretinguda amb l'ús de la ironia i el sarcasme en molt moments, El Capital no acaba de convèncer. 
El protagonista és un personatge excessivament ambigu, tampoc excessivament ben interpretat per un Gad Elmaleh, que demostra que el seu primer paper dramàtic li queda incòmode per a un actor de comèdia. Als personatges secundaris els hi falta caràcter i estar més treballats, fet clarament notori en el cas de la dona de Tourneil. Els diàlegs careixen de profunditat, i en l'únic intent d'incitar un debat seriós sobre el tema (a través del tiet de protagonista en un dinar familiar), s'hi acaba passant de puntetes.
El capital no pretén mostrar els mecanismes del sistema financer especulatiu, sino només reflexar la podridura d'aquest món d'avaricia sense límits. Però a part de basar-se en grans tòpics coneguts per tothom, el director ho transmet d'una forma que no acaba de resultar creïble i sense provocar la indignació que aquest tema sol provocar a la classe obrera.
Una obra doncs passable i entretinguda, i no per això menys decebedora.

01 de febrer 2013

Django (desencadenado)

Tres anys després, Quentin Tarantino torna a les nostres sales, amb una obra, que a l'igual que Malditos Bastardos, decideix situar-se en un entorn històric... sense cap ànim d'explicar la verdadera història, sino reproduir el context general per desenvolupar una descabellada i violenta trama pròpia del director de Tennesse. 
Repeteix en aquesta nova aventura, el llavors oscaritzat Christopher Waltz, que amb el seu nou paper d'alemany casarecompenses en la figura del Dr. Schultz, torna a aconseguir un nou personatge genial sobre el qual girarà l'èxit de la pel.lícula, més que el mateix Jamie Foxx en el paper de Django. Sembla que amb l'actor austríac, Tarantino ha trobat un nou diamant que difícilment deixarà escapar. També cal destacar a Leonardo DiCaprio en el seu paper d'esclavista, magnífic en tot moment, tant en el seu costat amable, com de dolent sonat. Samuel L. Jackson, un clàssic tarantinià assumeix un paper secundari, però no menys important en el desenllaç final.
La pel.lícula s'inicia amb la coneixença dels dos protagonistes que decideixen formar un binomi professional: l'extravagant Dr. Shultz i l'esclau lliberat Django. Ens situem en ple segle XIX, en els estats surenys d'una nordamerica més racista que l'actual i esclavista. Amb el naixement d'una amistat entre ambdos personatges, decidiran afrontar la dificil empresa d'alliberar la dona del segon d'un dels pitjors reductes d'esclaus del país.  
La pel.ícula ofereix probablemetnt massa poca història per tanta durada, prop de dues hores i mitja, amb algunes escenes que es fan excessivament largues per l'espectador. Humor i violència a dojo fan acte de presència durant la pel.lícula, en el cas de la violència (digerible) especialment en uns minuts finals sense treva. 
Ens trobem doncs davant d'un producte amb segell 100% Tarantino, una obra que no estarà entre les millors de la seva filmografia, però que no defraudarà als seus seguidors amb mono de les seves creacions. Pels neòfits o crítics de Tarantino, probablement no sigui la millor obra per on començar o reconcil.liar-se segons el cas.