Berlin, ich liebe dich!

El seguiment de la passada Final Four va comportar com efecte colateral el meu retorn a Berlin, una ciutat que com més cops visito, més m'encisa. Públic és el meu enamorament amb Barcelona, així com el gust per les grans capitals, Londres, Nova York, Paris... fins i tot la meva Madrid natal (com a ciutat of course). Però Berlin és un món apart, una ciutat capaç de rivalitzar seriosament amb la meva ciutat. Suposo que viure tot l'any seria diferent, el clima, el menjar són coses que sempre he trobat a faltar en les meves estades a l'estranger. Però fins i tot vivint amb bastant mal temps un mes a l'estiu, la ciutat ja em va enamorar. I en els breus retorns a ella, el sol magnífic alemany del mes de maig m'ha obert les portes a ella per gaudir-la en el seu màxim esplendor.
M'encanta de Berlin la tranquilitat que es respira en els seus carrers, l'enorme Tiergarten en ple centre per perdre't entre els arbres i oblidar-te que estàs en una metropoli, les vistes des de la torre d'Alexanderplatz, la diversitat d'ambients en els seus diferents barris, l'ordre i les cases arreglades de Berlin oest, i les cases fetes pols de Berlin est, l'ambient turc de Kreuzberg, l'oferta cultural infinita que ofereix, la festa alternativa que un pot trobar si va ben guiat, les platges artificials al costat del riu, els moviments underground que hi conviuen, els racons surrealistes amb els què un topa investigant pels seus carrers, el seu metro vell però que no tanca mai, la història recent i apassionant que ha viscut (molt recomenables els tours gratuits que s'hi ofereixen per fer un primer tast), la cosmopolitat d'una ciutat molt diferent a la resta del país... Una capital amb un índex d'atur i una quantitat de pisos buits inconcebibles. Viure-hi un temps seria un somni, llàstima que trobar-hi una feina interessant a dia d'avui sigui una utopia.

Fotos