REC2

Poques vegades un es decideix a veure una segona part d'una pel.lícula de la qual no ha vist la primera part, però l'èxit i les bones crítiques d'amics sobre la primera part quan jo estava a Alemanya, el fet de tractar-se d'una saga de terror (i per tant amb una trama fàcilment recuperable) i la comoditat d'anar al costat de casa, em va fer acceptar el plan d'anar-la a veure.
El problema naturalment de fer això és que dificilment es veurà la primera part, no per la qualitat de la segona part, sinó per desvetllar aquesta tota la trama.
I és que REC2 és a continuació temporal de la primera part i a l'hora explica el misteri de l'extranya epidèmia que afecta a aquesta comunitat de veïns de l'Eixample. Probablement aquest desvetllament decepcioni a alguns, doncs precisament original no és. Però no és pas l'originalitat la basa d'aquesta doble producció de Jaume Balagaró. Rec no aporta res nou al cinema de terror que no s'hagi vist abans, però combina perfectament els recursos del gènere.
El tret més característic és la forma de gravació càmara en mà al més pur estil Blair Witch Project, només que en aquest cas de manera efectiva (sí, dec ser dels pocs que ni em va agradar ni em va fer por l'exitosa producció amateur americana). Aquí s'exploten els sorolls, la sensació d'angústia que provoca saber que passarà alguna cosa, però que estem limitats per una visió molt subjectiva d'un dels protagonistes. Per la resta, bona dosi d'ensurts, sang i tensió malgrat certa previsibilitat de la trama (en alguns moments una mica irreal), sembla ser que més que la primera part, doncs aquí no cal introduir l'història i entrem de plena en ella. El final de cert mèrit mostra estar més elaborat que la resta de la trama, i a part de posar un bon punt i final abans de sortir de la sala, deixa la història tancada si es vol... o oberta a una tercera part si les taquilles ho volen.
Perdent doncs la novetat pels què hagin vist la primera part, REC2 torna a demostrar que el cinema nacional és capaç de fer bones obres d'un gènere generalment reservat a l'imperi americà i recomenable per aquells que vulguin passar una mala estona... en el bon sentit de l'expressió.