01 de novembre 2009

Si la cosa funciona

Fidel a la seva cita anual, Woody Allen torna amb Si la cosa funciona al probablement estil de pel.lícules que més l'han caracteritzat en la seva basta filmografia. Després d'un relativament llarg parèntesi finalitzat amb la controvertida Vicky Cristina Barcelona, Woody retorna al seu Manhattan on es sent com peix a l'aigua i a la comèdia de diàlegs intel.ligents i sarcàstics. Alguna cosa a veure tindrà que l'escrivís en realitat fa 30 anys, projecte que va posposar indefinidament degut a la mort del còmic Zero Mostel, que era amb qui havia pensat per protagonitzar-la. Dècades després, el paper li ha caigut a Larry David, presentador d'un show televisiu que havia fet petites col.laboracions en Días de radio i Historias de Nueva York, i qui va ser el primer sorprès quan se'l va contactar per assumir aquest rol.
El cert és que l'improvisat actor se'n surt molt bé representant a Boris Yellnikoff, un arrogant físic retirat a qui li encanta passar-se el dia remugant sobre la gent i la societat. Irònic, sarcàstic, hipocondríac, el cert és que sorprèn que Allen no pensés en ell mateix per fer-lo, doncs en molts moments recorda a d'altres personatges interpretats per ell mateix. Probablement la recerca d'una major simpatia natural del protagonista n'ha estat la causa, amb un resultat que de totes maneres ha acabat sent encertat.
Boris coneix un dia a Melody, una ingènua i inculta jove del sud del país, qui escapant-se dels seus pares acaba a Manhattan demanant una llar on intentar començar una nova vida. Malgrat l'enorme diferència d'edat, de caràcter i de nivell cultural, el cert és que ambdos acaben estranyament congeniant, fins al punt d'acabar-se casant. La posterior arribada dels pares de la noia fruit de la seva recerca, acabarà fent canviar completament la vida de cadascun d'ells al posar-se en contacte amb la societat de la gran metròpoli.
En realitat la història és bastant simple, però el punt fort de l'0bra són els monòlegs (Woody recupera el recurs sempre efectiu de dirigir-se directament a l'espectador) i diàlegs que l'envolten. En ells destripa àcidament la societat americana actual, la seva gent, les seves creences, els seus defectes... Una magnífica reflexió sobre la raça humana moderna, presentada de forma intel.ligentment còmica.
Resumint Si la cosa funciona és Woody Allen en estat pur, no és cap obra mestra, però farà les delícies de tots els amants del seu cinema.

2 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ja vas llegir la meva crítica i estem molt d'acord. Vaig tenir la feliç sorpresa de recuperar el meu Woody. Estic d'acord que l'argument no és cap obra mestra, però sí que ho són els diàlegs, per a mi cada cop més àcids i, com tu dius, que destripen cada cop amb menys preàmbuls la societat americana i la condició humana en general.
Tanmateix, no estem d'acord en una cosa, o si més no, vull matisar-la.
No és que el personatge principal recordi al Woody. És el Woody.
I qui té més simpatia que ell, al qual es troba a faltar al llarg de tota la pel·li, per molt bé que ho hagi fet en Larry David? Jo crec que si no ha fet ell el paper és per edat. Es necessitava un senyor madur, però no un avi. És que no ens n'adonem, però aviat farà 75 anys.
Una abraçada,
Anna

sukkus ha dit...

El què comentes tindria sentit (i de fet mentre veia la pel.lícula estava pensant el mateix), però després al llegir la història que explico sobre aquesta pel.lícula aquestes teories cauen una mica davant les pròpies declaracions d'ell. Si la va escriure fa 30 anys i l'ha tingut parada fins a trobar un nou actor per fer-la, vol dir que mai s'ha vist a ell fent-la, malgrat que estem acostumats a haver-lo vist molts cops en papers així. Això és el què em va portar a reflexionar que busqui algú amb cara "físicament" més simpàtica i major capacitat de somriure. El mateix val sobre si s'ha tornat més àcid, no sé si realment ha reescrit gaire del guió de fa 30 anys... La pròxima entrega ens donarà probablement majors pistes :)