El método

Bé, doncs inaugurarem aquest espai que acabo de crear amb una crítica cinèfila, que serà un dels temes que es podrà anar llegint per aquí, si segueixo amb constància per portar aquest blog endavant. En principi la idea és parlar d'això, de cine, de llibres i de basket, a més d'altres coses/temes d'actualitat o de la meva vida personal que em pugui venir de gust escriure. En algun moment suposo que també posaré alguna fotos i alguna dada meva per si algú que no em coneix massa es vol fer una idea, però bé, això entra dins la pretensió de què realment algú es llegirà mai alguna cosa d'aquí. Suposo que si això mai passa igualment serà algú que ja em coneix, però bé...

Anem al què anàvem, avui he anat amb un colega a veure el Método, peli que tenia ganes veure, no només pel bon elenc (sí, existeix, no és cap traducció cutre del castellà, ara, he de reconèixer que ho he hagut de buscar xD) d'actors que intervenen, sino sobretot perquè volia haver anat a veure l'obra de teatre (El mètode Gronholm de Jordi Galcerán, que va ser tot un exitàs), i al final entre una cosa i una altra (també perquè costa trobar gent per anar al teatre) em vaig acabar perdent.

Per qui realment encara no sàpiga de quina pel.lícula estic parlant, aquí van unes quantes dades sobre el film. Es tracta d'una coproducció espanyola-agentina, dirigida per Marcelo Piñeyro, productor de "La historia oficial" (Oscar a millor película extrangera, 1984) i director de 5 llargmetratges més, tots ells amb gran èxit de taquilla al seu país natal i en alguns casos a l'extranger (Tango feroz, Caballos salvajes, Cenizas del Paraíso, Plata quemada i Kamchatka). El guió de la peli el firma també ell junt amb Mateo Gil, qui potser un sonarà perquè és un dels col.laboradors d'Amenábar en d'altres films d'èxit, com Tesis, Abre los ojos i Mar adentro.

Els actors, com ja he dit, són coneguts pel públic general. Són 8 (realment quasi no apareix ningú més), Eduardo Noriega, Najwa Nimri, Eduard Fernández, Pablo Echarri, Ernesto Alterio, Carmelo Gómez, Adriana Ozores i Natalia Verbeke. Crec que tots ells saben desenvolupar molt bé el seu paper de cada un dels personatges, i tots tenen el seu moment àlgid on demostrar les seves dots interpretatives i mostrar la realitat del personatge.

L'argument de la pel.lícula (probablement conegut per la majoria) es tracta d'un procés de selecció per a un càrrec directiu d'una empresa. Els candidats que han arribat al final són 7 (la Natalia és només la secretària), i d'ells en serà seleccionat només un a través d'un mètode innovador, l'anomenat Mètode Gronholm. Els aspirants, tots ells executius ambiciosos en principi segurs de si mateixos i de dominar qualsevol situació, són sotmesos a diferents proves psicològiques que els porta als seus límits i els fa mostrar les seves virtuts i carències. El procés es realitza meitjançant la interacció de tots ells, qui es veuen obligats a debatre (i apunyalar-se en sentit figurat quan cal) per tal d'anar-se descartant entre ells. El guió també ens té reservades unes quantes sorpreses, que dóna uns tombs a la història, per tal de què no es faci pesada, sense limitar-se a ser una successió de proves i "nominacions" a l'estil GH.

La pel.lícula és doncs, segons la meva modesta opinió cinèfila, molt recomenable per a tothom, ja que a part de ser entretinguda, presenta molt punts on qui vulgui pot parar-se a reflexionar, i és un reflex de la societat capitalista en què vivim. L'únic però que li faig a la pel.lícula (del guió en concret) és el detall de què dos dels candidats (Noriega i Nimri) ja es coneguessin prèviament, la qual cosa, malgrat que possible, fa que no es vegi el mètode en un context més general i que permeti pensar com seria el resultat aplicat a la realitat. De totes maneres, com ja he dit també, l'objectiu va molt més enllà de presentar aquest procés de selecció, com es demostra amb la coincidència del procés amb una mani antiglobalització a Madrid el mateix dia, la qual serveix d'excusa per a mostrar un dels problemes (segons el meu punt de vista) d'aquest món competitiu i capitalista, on en el món empresarial és de vegades difícil expressar el teu punt de vista en contra el sistema (oi, Ernesto? - no és cap amic, em referia a l'Alterio a través del seu personatge).