Eurobasket 2005

Com avui estic molt actiu i en general només podré escriure els findes (que és quan tinc Internet a casa), parlarem d'un dels altres blocs temàtics que he destacat abans, el bàsquet.

Avui és un dia amb molta noveta esportiva (Rossi i Alonso, campions del món), però jo em vull centrar en el final d'aquest campionat europeu de bàsquet, marcat potser per uns resultats no tant soprenents potser, però si que no habituals (si ens cenyim a la història).

En primer lloc analitzaré l'actuació d'Espanya, que malgrat acabar 4ª crec que ha fet una de les pitjors actuacions en els últims temps. Val que no hi havia l'estrella NBA, però crec que Espanya (tot i que jo no vaig a favor seu, però ara estic intentant ser el màxim d'objectiu possible) tenia potencial i equip per a lluitar sèriament per al campionat. Algú podrà dir que de fet, ja ho ha fet, i és cert, ha acabat 4ª, però jo diria que molt fruit de la sort en el desvenvolupament del campionat, ja que el seu joc ni els seus resultats han estat ni de bon tros a l'alçada del seu nivell. Perquè si acabem fem resum l'actuació d'Espanya ha sigut aquesta (deixant a part el 4t lloc):

- Victòria espectacular inaugural contra Sèrbia, amb un gran joc, però no ho oblidem, contra una banda, la pitjor Sèrbia en molt de temps. Mai havia vist jo a Sèrbia jugant tant cadascú per la seva, sense cap meva de sacrifici ni patriotisme, sense capacitat de reacció, i el més sorprenent és que això ho permetessin en un eurobasket organitzat per ells i amb el seu públic i el seu país esperant molt.

- Victòria a la pròrroga contra Letònia: no vaig poder veure el partit, però Letònia no tenia joc interior. Val que es veu que es van sortir tirant de 3... però potser s'hauran de començar a plantejar perquè tothom té el gran dia tirant de 3 contra Espanya (USA en les olimpiades, Letònia, Alemanya...). Potser un problema defensiu???

- Derrota clara contra Israel, amb moments on es va patir per perdre el liderat i tot, malgrat que això només podia passar si perdien de més de 17. Sense comentaris, davant d'un equip que venia d'una segona fase prèvia, que té un nivell força més baix, per més que sigui sempre un rival incòmode.

- Victòria en 4ts contra Croàcia. Tothom va publicar la gran èpica, però bé, per mi Croàcia tenia bastant més bon nivell i la victòria s'explica per la mala sort dels croats, sobretot amb les lesions de Planinic i Kasun, que al primer quart ja van quedar KO quan estaven fent un vestit a mida a la defensa espanyola. Si a això hi sumem un Vujcic (el líder de l'equip) condicionat en el seu joc per faltes ràpides i riguroses i una actuació arbitral (que sense ser escandalosa com venen els croats) que sí va tendir a afavorir a la selecció, realment l'escàndol és que s'hagués d'anar a la pròrroga per guanyar a aquesta gent (i encara amb sort en l'última jugada, amb la relliscada/topada de Marco quan ja tenia el rebot). La pròrroga, bé, molt extranya i amb una gran diferència final degut al malperdre i impotència dels croats.

- Derrota contra Nowitzki & Co. La veritat que m'ha sorprès que Alemanya hagi arribat tan lluny. Ja estem acostumats que últimament és un equip a tenir en compte, però a aquest europeu arribava amb baixes (Okulaja...) que encara deixaven més sol a Nowitzki. Però bé, la qüestió és que amb ell solet fent els seus 27 ppp més un grup de jugadors mediocres que saben el què han de fer (defensar, estar atents a tirs de 3 que quedin lliure i moure la pilota amb criteri), han arribat a semis i allà s'han carregat tb a Espanya, pèssima en el tir exterior, novament pèssima en la defensa d'exteriors, amb una defensa a Nowitkzi normaleta (val que farà sempre 27-30 ppp, però s'ha de mirar q sigui amb percentatges dolents, desgastant-lo en defensa i dificultant sobretot q rebi la pilota, pq un cop la té és bàsquet per més que el puntegis. No es va aprofitar la gran superioritat dels bases i Navarro és l'unic que ha estat més o menys regular al llarg del torneig.

- Derrota de 30 contra França. No crec que calgui fer masses comentaris.

En quant als altres equips en general, sorprèn que Sèrbia, Itàlia i Croàcia hagin quedat en principi fora del mundial, i França i Alemanya com ja ha passat últimament, liderats per 2 NBA amb actitud (no com els serbis), han arribat fins el final sorprenent a grans potències. Lituània ha fet el que ha pogut, degut a les nombroses absències que tenia, finalitzant amb un digne 5è lloc, que hauria pogut ser més de no ser pel mal dia en el tir contra França. I Eslovènia, doncs bé, finalment ha assolit alguna cosa, i el 6è lloc la classifica pel seu primer mundial.

M'alegra i molt el resorgir de Grècia, que feia temps que no estava a primer nivell i que espero recuperi la il.lusió pel bàsquet d'un país que sempre tenia una gran tradició. Entrenats pel mític Yannakis i basats en una forta defensa, joc d'equip i el control del partit amb canvis de ritme que trenquen al rival, Grècia ha arribat per mèrits propis un altre cop a dalt. No he tingut la sort de poder veure els partits del campionat, però la final realment l'han bordada. Han demostrat com es defensa i es desquicia a Nowitzki, per més que acabés fent molts punts, han robat moltes pilotes amb una defensa agressiva que posava les mans, i grans percentatges de 3, amb continus bloquejos frontals que propiciessin avantatges. Papaloukas impressionant, però em quedo tb amb el fitxatge del Barça d'aquest any, Kakiouzis, que ha fet moltes coses i bé (defensar Nowitzki, triples, lluita, rebots d'atac, penetracions i punts interiors).