23 de març 2007

London

Fins ara sempre havia dit, que junt amb Barcelona, podria viure a Berlin, una ciutat de la qual he dit que amb millor temps i amb mar al costat podia competir amb la meva ciutat predilecta (com es troba a faltar quan un està fora d'ella...). A la llista es podria afegir una tercera ciutat: Londres. Cert que vaig gaudir d'un temps immillorable, així que no sé si podria viure un llarg temps (com a Berlin no hi he estat en ple hivern), però sí que la ciutat és suficientment interessant com per desitjar haver-hi viscut un temps.
I és que la capital anglesa potser no és una gran ciutat monumental, potser no té cap cosa d'una bellesa indescriptible (malgrat que atracciones turístiques no lo falten), però és una gran metropoli, multicultural i sobretot amb una gran varietat de barris. Londres és la ciutat on sense estar al centre (on tothom pot estar-hi de visita) un es pot trobar un Aston Martin al costat d'un Panda destartelat. Londres és la ciutat dels racons, aquells llocs on sense tenir cap monument, edifici important, museu o atracció turística, un es troba en un espai especial que l'omple de sentiments diferents. El de la foto és el racó del Joanda, a prop de la seva residència, prop de Covent Garten i que a pesar de les patejades que vaig fer durant els 4 dies que vaig estar-hi m'hauria passat desapercebut. Londres és la ciutat dels musicals, representats en els nombroses teatres que un troba per l'enorme centre de la població. Londres és la ciutat dels museus, gratuïts tots ells, i amb un British Museum del nivell dels grans museus del món, amb art de totes les civilitzacions de la història. Londres és la ciutat dels parcs, des del famós Hyde Park, model del què ha de ser un pulmó verd en ple centre d'una metropoli, passant pel bellíssim i tranquilíssim Regent's Park i acabant amb d'altres "petits" racons verds desperdigats per tota l'extensió urbana. Londres és la ciutat de les compres, on un pot trobar qualsevol botiga imaginable. Parlem de roba, d'antiguitats, de curiositats, de còmics, de modelisme, de frikades de les més diverses. Londres és la ciutat dels pubs, on la gent després de treballar desconnecta del món laboral estressant. Londres és la ciutat dels mercadillos, on un troba el què no troba en botigues convencionals. Sense temps a visitar-los tots em vaig quedar amb el Portobello de les antiguitats i menjar fresc dels dissabtes i amb els mercadillos de Camden, un temple del tèxtil no comercial, on un pot trobar a preus increïbles jaquetes de cuir heavies, samarretes de qualsevol estil, roba punk, techno, ciber, militar, vintage i qualsevol cosa que a un se li passi pel cap no trobar en un Zara. Londres és la ciutat de la gent estressada, amb presses, però que no perden l'amabilitat (de vegades excessiva). Londres és la ciutat del Tàmesis que divideix la ciutat en dos però li dóna l'encant necessari a tota ciutat sense mar.
Londres és la ciutat on el meu amic Joanda està passant aquest any, fent un màster que l'absorbeix més temps del què li permetria disfrutar d'aquesta magnífica urbe, però que segur li aportarà a nivell personal i professional el què ara encara no pot valorar en la seva justa manera. Amb ell vaig passar el dissabte descobrint racons encara inexplorats per ambdós, els vespres després de llargues jornades (d'estudi i de caminar segons el cas) i vaig poder conèixer una festa multitudinària en una casa particular londinenca rodejat d'economistes. Amb ell vam cridar tirant-nos per un tobogan d'un museu. Un desconnectar necessari de la vida rutinària d'Audi...

Fotos londinenques

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tobogan?! Oooh, a la Tate Gallery, oi? Mmm, quan hi vam anar amb el Flop! crec que era el dia que l'obrien i només estava obert als periodistes. I Londres encara queda fora de la meva jurisdicció... :p

Londres mola molt, cert. Però jo em quedo amb BCN i París.

sukkus ha dit...

Sí, eren els de la Tate Gallery, ara ja estan oberts a tothom :).

París, mmm, també m'agrada molt,pero potser no tant, tot i que també és cert que hi vaig estar de petit i visitant a la via, però en aquest cas no vaig disposar del temps suficient per veure bé tota la ciutat.

Odisseu ha dit...

Ei figura!!!

Osti, perdona, encara t'he de passar les fotos, encara que no hi ha moltes de la festa.

M'ha agradat molt el post, i la foto queda xula... una mica gay els colorins, jejeje

Si, definitivament, Londres es una gran ciutat que no m'importaria viure-hi un any... aix calla, que ja ho estic fent, jejejeje...

M'ho vaig passar molt be amb tu

Gracies i fins al juliol

Joanda

PS: No he estat a moltes ciutats europees, pero Londres crec que es un lloc agradable per viure-hi...llastima el temps