Cuba: el viatge (I)

Era un viatge que feia temps que volia fer i que havia planificat per aquest any, així que malgrat les coses es van anar torçant i al final vaig haver de marxar sol, finalment he acabat anant aquest juliol a Cuba, un país sens dubte diferent a la resta i el més allunyat a on visc d'on he estat (realment encara no he visitat mai cap país realment pobre).
Com és habitual vaig repetir vol amb Air France, estrenant-me en volar per fi amb el mític Jumbo, sense que això representés avantatges respecte als vols a Austràlia o Japó, ans el contrari, pantalla general i un únic menú, però el menjar segueix superant a la resta de companyies europees que conec i el preu seguia sent el més competitiu. Al costat tenia asseguda una dona gran danesa, ex-hippy i que repetia destinació per tercera vegada, després d'haver conegut una família encantadora que l'acollia, experiència que he sentit de diversa gent i que no puc dir que em passés, sense que això desmereixi les meves expectatives de viatge. En tot cas la companyia danesa em va donar interessant conversa en un vol llarg sense grans entreteniments i a més compartíem taxi un cop arribats a la primera destinació: La Habana.
Capital de Cuba i parada obligada de qualsevol turista, he de dir que sincerament em va decebre bastant, sentiment compartit amb d'altres turistes que vaig anar coneixent pel viatge. La Habana és una ciutat curiosa, on un es pot trobar un Capitoli que sembla la Casa Blanca de Washington i moltes cases mig enderrocades en estat lamentable, fins i tot en ple centre. Una ciutat on es veuran cotxes difícilment visibles en altres llocs, cotxes americans dels anys 40, 50 i 60 que s'han anant mantenint com es podien fent els invents més inverosímils, Lades serie 2000 de fa uns anys i els afortunats més moderns cotxes coreans. Una ciutat on la barreja de contaminació (refineria propera i cotxes ultracontaminants que funcionen amb combustibles del més variats) li dóna una olor (diguem pudor) característica i força desagradable fins que un no s'acostuma. Una ciutat on es veurà molta gent diferent, i molta sense fer res: passejant, asseguts davant el portal, xerrant... i a la caça del turista, si és espanyol encara molt millor. I això converteix en La Habana en un lloc estressant. Especialment a la Habana vieja i en menys mesura a la Habana centro i Vedado en la zona de festa de La rampa (calle 23). La ciutat però ofereix molts racons interessants, la Habana vieja es poden trobar bons bars (no gaire barats) on prendre un cocktail o una cervesa mentre s'escolta música son o salsa en viu. Els carrers i places principals són interessants de veure, i una volta pels carrers secundaris pobres també es recomenable per conèixer totes les realitats. El Malecón, un passeig marítim de 7 km desgastat pel pas del temps i les ones és una caminata obligada (sense ser obligat la patejada de 25 km per Malecón més Vedado que em vaig fotre com un campió). Per menjar res millor que fer cas de la gent d'allà, aquí vaig comptar amb l'ajuda inestimable de l'Orlando que porta la casa particular Hostal Casacuba (Neptuno e/Campanario y Manrique), lloc molt recomanable tant per la casa, com per la situació a Habana centro, com pels consells que l'amfitrió et donarà. En quant a restaurants destacar Los Nardos (davant el Capitoli) i el Chan Li Po (Manrique prop de San Rafael), on per molt bon preu vaig menjar increïblement en quantitat i qualitat. Si un no passa per Varadero, pot fer un dia de platja al Tropicoco de Playas del Este (les platges a uns 15-30 km de la ciutat). Barreja de turistes i cubans (en el meu cas per no ser època massa forta, sobretot aquests últims) en una platja de sorra blanca i aigua cristal.lina amb tons verdosos i blaus. La festa a la Habana, malgrat ésser tan destacada en les guies tampoc em va impressionar, especialment si no s'és massa amant de la música autòctona. Lligar és fàcil, el mèrit és aconseguir-ho sense haver de pagar més que les copes, com em va passar a mi, sense voler-me posar més mèrit que un episodi de sort que anant sol pot ser més probable. Després de 3 dies on he de reconèixer que el viatjar sol em va ratllar en bastants moments, tocava deixar l'Habana, ciutat a la què només tornaria l'última nit abans de marxar, acompanyat ja per la Sarah i la Joanne (amb qui vam compartir un apartament de luxe independent a Manrique amb San Rafael molt recomanable per qui vulgui anar a la seva). Va estar millor reviure la Habana vieja i estar en els bars acompanyat, però l'estrès persecutori de la Habana es mantenia fins i tot parlant en anglès.
Les següens destinacions havien de ser ja molt més tranquil.les.

Continuarà...

Fotos la Habana