Una educación

Nominada a tres Oscars aquest any (millor pel.lícula, actriu i guió adaptat), "An education" és una producció britànica que ens porta al Londres de principis dels anys 60, una època marcada per l'austeritat post-guerra. La història es basa en les memòries de la periodista britànica Lynn Barber, concretament en la seva etapa d'adolescència, en un guió adaptat per Nick Horby, autor d'Alta fidelidad entre altres llibres. La direcció corre a càrrec de la directora danesa Lone Scherfig (Willbur wants to kill himself)
La protagonista en la pel.lícula és Jenny, brillant estudiant de setze anys que somnia, impulsada pels seus pares, en estudiar Literatura anglesa a Oxford. Un dia coneixerà a David, jove adult benestant, qui ràpidament la seduirà quan la introdueix en una vida aparentment més glamurosa i excitant. França representa en aquella època probablement un model a molts països d'Europa d'una cultura més lliberal, sofisticada i apassionada, on l'amour és el centre de molts somnis, entre ells els de la jove estudiant, qui creu trobar en David al seu príncep blau. L'encant i imaginació d'aquest sedueix així mateix als aparentment estrictes pares de la noia. Un futur de durs anys d'universitat per ser una dona amb estudis es contraposa a la possibilitat d'un futur més fàcil com a muller del seu estimat que la introdueix a la vida adulta...
Una educación és una pel.lícula moralitzant, el podríem considerar com un conte modern portat a la gran pantalla. La trama i el final són bastant previsibles i enfocats a la moral que es vol transmetre a l'espectador amb aquesta història. En canvi, la posada en escena i la representació d'aquella època, no només a nivell d'escenografia, sino també de reflex de les maneres de pensar i fer de la gent, sembla bastant aconseguida. Però per sobre de tot, destaquen les grans interpretacions dels seus protagonistes, especialment de la jove Carey Mulligan, qui amb els seus 24 anys aconsegueix representa la jove adolescent. Sens dubte el gran descobriment de la pel.lícula i una actriu a seguir. Amb ella es complementa molt bé el seu convincent amant (Peter Sarsgaard), mentre que Alfred Molina (interpretant a Jack, el pare), dóna el toc de comèdia necessari a l'obra. De testimonial es pot qualificar el paper d'Emma Thomposon, com a directora de l'institut.
An education és doncs una pel.lícula molt correcte, amb magnífiques interpretacions, sobre una relació entre una menor i un adult, però no és cap obra mestra. Probablement en un any més prolífic qualitativament no hauria arribat tant lluny, però com bona representant anglesa supera la mitjana del cinema americà.