En tierra hostil

Amb nou nominacions als Oscar i nombrosos premis internacionals, En tierra hostil es presenta com una de les grans competidores davant d'Avatar de James Cameron. Difícil d'entendre són aquestes sobtades corrents crítiques positives que ara col.loquen a la fins ara desapercebuda Kathryn Bigelow com a directora d'obres mestres. The Hurt Locker és una pel.lícula amb certs mèrits per a l'espectador general, però té uns grans problemes com per a poder-la considerar una obra de referència.
En tierra hostil és una pel.lícula de guerra, concretament l'acció es situa a Bagdad en l'actual conflicte d'Iraq. Un grup d'artificiers es dedica a desactivar bombes que els insurgents col.loquen quasi diàriament per la ciutat. La pel.lícula, filmada en un estil quasi documental, ens acosta la tensió i la pressió psicològica de la guerra, sense grans pretensions d'acció ni d'històries d'heroicitats més pròpies de la ficció que de la realitat.
El problema de tanta realitat ve quan la documentació de l'obra és més aviat inexistent. Fins i tot per l'ull més inexpert, moltes situacions presentades sorprendran a l'espectador, i només cal entrar als comentaris de l'Internet Movie Data Base per comprovar la indignació dels militars que l'han vista. La realitat de la guerra, que sembla voler mostrar l'obra, se'n va en orris quan sembla que el grup de militars protagonista actua lliurement sense una clara coordinació ni la jerarquia bàsica en tot exèrcit. Algunes accions tan seves com dels rebels semblen completament incoherents i impròpies de gent professional. Per això sorprenen els elogis quasi unànims de la crítica, En tierra hostil reflexa molt bé alguns aspectes de la guerra, però en altres naufraga estrepitosament, quedant molt clar que un no aprendrà d'ella les actuacions reals dels militars a la guerra de l'Orient Mitjà.
Més enllà de tot això, la pel.lícula manca de diàlegs interessants (la qual cosa és certament creïble pels protagonistes que representa) i les diferents missions que es mostren acaben fent-se repetitives. El millor és la tensió que s'aconsegueix transmetre a l'espectador, que s'endinsa en l'ambient i la pressió de la guerra difusa, aquella que no és la dels mísils ni tirotejos constants, sinó barrejada en la vida d'una ciutat que intenta seguir el seu curs. Però les més de dues hores no s'acaben justificant davant un guió repetitiu que no avança.
Una pel.lícula bèl.lica més que, malgrat les crítiques positives, no marca ni molt menys cap fita en el gènere. Més de dues hores de missions poc reals, amb una tensió molt real, però saturant.