Cisne negro

Darren Aronofsky debutaba en el cinema el 1998 amb la película Pi, que li portava a guanyar el premi a millor director en l'important festival de cinema independent de Sundance, però era dos anys més tard on confirmava el seu nom amb la duríssima Requiem for a dream, que representava amb tota cruesa el món de la drogadicció. Fa tres anys presentava The Wrestler, amb la qual obtenia el Lleó d'Or a Venècia, a part d'encaramar l'actor Mickey Rourke en els Globus d'Or. Aquella inmersió en el món de la lluita lliure tenia en ment complementar-se amb aquesta entrega de Cisne negro, amb la qual s'endinsa en una expressió molt diferent de l'art com és el ballet. Malgrat que ambdos mons puguin semblar molt diferents, Aronofsky cerca en ambdues la obsessió dels seus protagonistes per la seva professió, l'esforç, la disciplina, el culte al cos, com a únics mitjans per poder triumfar en aquestes expressions artístiques.
A qui li pugui avorrir el ballet com a forma artística, no s'ha de deixar desanimar per aquesta pel.lícula, perquè a més de mostrar-nos l'interior d'un món generalment força tancat per la majoria de la gent, Cisne negro és per damunt de tot un thriller psicològic especialment inquietant, on a la voluntad i disciplina de la protagonista per perfeccionar la seva tècnica, se li afegeixen les seves obsessions i pors davant la possibilitat de què altres ballarines li puguin acabar traient el paper principal de reina del cignes en una nova adaptació del clàssic de Tchaikovsky "El llac dels cignes". Nina, ballarina extremadament treballadora i perfeccionista, però un tant freda i excessivament autocontrolada, és la candidata ideal per interpretar el Cigne blanc, però haurà de trobar-se el costat més obscur del seu interior per aconseguir maravellar també amb el personatge del Cigne negre.
Nominada a 5 oscars per millor pel.lícula, director, actriu, fotografia i montatge, Cisne negro sorprèn per l'atmosfera extramadament angoixant que director i guionistes creen en aquesta obra, a l'hora que mantenen la intriga fins al seu emocionant final sobre una història que a priori no semblaria donada a aconseguir aquests efectes. Combinant la realitat i amb els deliris i somnis de la ment de Nina, així com amb l'ambigüitat de la principal ballarina rival (Lily, una talentosa nouvinguda de San Francisco interpretada per Mila Kunis), Aronofsky confon premeditadament a l'espectador en un fabulós joc mental, que a l'hora reflexa perfectament l'estrés del món dels artistes per assolir la perfecció. Potser se li pot criticar que aquest gènere negre que crea entorn del ballet en alguns casos excedeix els límits raonables, caient en exageracions que li resten una mica de credibilitat, com probablement sigui el cas de l'escena de les automutiliacions de Beth, antiga ballarina principal recén retirada i interpretada per Winona Ryder.
Però on sobretot destaca Cisne negro és en la magnífica interpretació de Natalie Portman, paper pel qual es va emportar amb tot mereixement l'Oscar. I no només per l'enorme treball que ha de significar en deu mesos convertir-se en ballarina professional convincent, amb la transformació física i esforç tècnic que comporta, sino també per tota la càrrega emocional que transmet en aquest paper de Nina atormentada per la seva búsqueda de la perfecció i la seva obsessió per la competència de Lily.
Per a tot amant del cinema que gaudeixi del treball d'un gran actor, només la interpretació en majúscules de Natalie Portman ja justifica l'anar-la a veure. Pel mateix preu a més es gaudirà d'un bon thriller ambientat en els interiors del món del ballet, que això sí, provocarà en l'espectador certa angoixa psicològica en alguns trams de la pel.lícula.