Destino oculto

Matt Damon és un d'aquells actors que sol atreure a les grans pantalles a aquells aficionats del cinema que quan busquen dins la cartellera, no es limiten a buscar qualsevol pel.lícula comercial d'un complex multicinemes, però que tampoc es neguen la possibilitat de veure alguna bona producció made in Hollywood. Després de la seva decebedora interpretació en el western Valor de ley, Destino oculto el retorna a un gènere més habitual en ell, en una obra que barreja la pel.lícula romàntica, el thriller i la ciència ficció, aquesta última avalada per estar basada en una obra de Philip K. Dick, autor de la mítica novel.la Blade Runner, malgrat que qualsevol comparació d'aquesta adaptació (l'obra original no l'he llegida) amb aquella és un pura anècdota. A Matt Damon l'acompanya la talent britànica Emily Blunt, qui es converteix en el millor de la pel.lícula amb la seva seductora interpretació... fins que el propi guió li impedeix donar tot el què ens vol oferir.
The adjustement bureau (Oficina d'ajustos i títol original) és un ens format per agents del destí (aka àngels), els quals s'encarreguen, amb les seves limitacions, d'intentar portar a terme el pla dissenyat per un ens superior que no es pot anomenar (aka Déu). El seguiment d'aquest pla justifica petites intervencions, en forma del què nosaltres creiem atzar i que van en contra del lliure albir de la humanitat, convertint-se en el què comuntment anomenem destí (predeterminat). Dins d'aquest pla s'interposa l'amor entre un jove congresista a punt de conseguir un seient al Senat i una ballarina amb una prometedora carrera per endavant. Aquests estaven destinats a conèixe's, però no a tornar-se a veure i reflorar l'amor a primera vista de la primera trobada, la qual cosa l'atzar, aquest cop pur i dur, torna a provocar per desesperació d'aquests poderosos guardians del camí a seguir. David Norris (Matt Damon) es veurà en la tessitura d'haver d'acceptar el seu destí o o enfrontar-se a ell per aconseguir el seu amor.
El problema de Destino oculto és el plantejament de George Nolfi, per cert amic de Matt Damon, qui debuta com a director i a qui definitivament se li donen millor els guions de thrillers purs (El ultimatum de Bourne) que la barreja de gèneres. Destino oculto no deixa de ser la típica pel.lícula romàntica de guió pla i completament previsible d'estil anacrònic, que podria estar perfectament interpretada per Jennifer Aniston i qualsevol actoret guapot recent sortit de l'acadèmia... amb l'inconvenient que no té ni tensió sexual. Per maquillar-la de modernitat, Nolfi hi afegeix a través de l'obra de Dick, ingredients de thriller, al qual li falta acció, suspens i girs de guió per a ser considerada com a tal, i de ciència ficció, malgrat que aquesta no deixi de representar només de forma més o menys original l'arxitractada temàtica del destí i acabi convertint-se en un element còmic, que sense buscar-ho dóna algunes de les millors escenes.
En definitiva, Destino oculto és una pel.lícula completament prescindible en la història del cinema, però si voleu portar la vostra parella a veure una pel.lícula romàntica entretinguda sense complicacions, probablement sigui una de les millors opcions en cartellera, ni que sigui pel nivell del actors i un embolcall diferent a l'habitual (aquest últim fet s'agraeix en un gènere tradicionalment bastant conservador). Si algú busca thriller o ciència ficció, que no es deixi enganyar per Matt Damon o les referències a l'autor de Blade Runner, i millor que fugi de la sala de projecció tan lluny com pugui.